El sector paperer no troba professionals tècnics qualificats

Territori

El sector paperer reclama una formació per a les seves necessitats

Una trentena d'empreses debaten a la Pobla de Claramunt els reptes col·lectius als quals s'enfronta

Una trentena d'empreses del sector del paper i el cartró d'arreu de Catalunya han reclamat una formació professional i superior adequada a les necessitats del sector. Segons indiquen, fins fa uns anys existia a Igualada i Tolosa (País Basc) un mòdul formatiu de tècnic en operacions de procés de pasta i paper, però fa uns anys el ministeri d'Educació va decidir suprimir-lo.

Des de la patronal paperera s'afirma que aquella decisió provoca ara dificultats per trobar personal format, i s'alerta que a la llarga aquesta mancança encara es pot agreujar més. Són algunes de les conclusions que s'han extret de la trobada que el sector del paper i el cartró de Catalunya ha fet aquest dijous al migdia a la Pobla de Claramunt (Anoia) per debatre sobre el seu futur.



Jordi Mercader Barata, membre del Consell Assessor de la Unió Empresarial de l'Anoia (UEA), ha destacat que les dificultats a l'hora de trobar personal format es donen "tant des del punt de vista d'ensenyaments superiors com de formació professional". Ara com ara el que fan les empreses és llogar gent amb estudis generalistes per formar-la posteriorment, un fet que, a parer de Mercader, "limita el creixement".

Les empreses assistents a la trobada, que conjuntament facturen més de 700 milions d'euros, segons dades de la mateixa patronal, s'han emplaçat a treballar conjuntament per corregir la "deficiència" que els representa la manca de personal ja format i per millorar la visibilitat del conjunt del sector.

També han determinat que l'objectiu d'aquesta taula de coordinació de les empreses papereres catalanes és el de col·laborar amb la patronal estatal de la cel·lulosa i el paper, ASPAPEL, de la qual Mercader n'és el vicepresident.

D'altres temes que també s'han abordat durant la trobada és la necessitat d'un centre d'innovació, així com el preu de l'energia, que els suposa una "pèrdua de competitivitat" respecte de les grans papereres franceses, alemanyes o nord-americanes.