És un tema recurrent parlar de com la formació professional que impartim, així com la docència en general, s’ha d’adaptar a les noves tecnologies per tal que el teixit industrial pugui progressar. Hi ha una cursa per ser competitius en el context mundial en què, com a mínim, estan en joc molts llocs de treball de qualitat.
Fent un repàs a l’oferta formativa de grau mitjà i superior, que incloguin el que es va anomenant com a quarta revolució industrial, trobem titulacions que només aporten petits pedaços d’aquest nou paradigma, i de manera aïllada. Avui en dia, les empreses estan cada cop més digitalitzades i, en aquest escenari, un/a tècnic/a no pot ser capaç de trobar una solució íntegra dins dels circuits acadèmics existents.
"Les empreses estan cada cop més digitalitzades i, en aquest escenari, un/a tècnic/a no pot ser capaç de trobar una solució íntegra dins dels circuits acadèmics existents"
La Indústria 4.0 demanda professionals que es troben còmodes en l’espai comú entre les OT (Tecnologies de Producció, com són referides en un cicle superior de Fabricació Mecànica o Instal·lació i Manteniment) i les IT (Tecnologies d’Informació, com als cicles d’Informàtica i Comunicacions). Calen propostes formatives adreçades a aquesta convergència.
Dos exemples per il·lustrar necessitats d’una formació transversal en Indústria 4.0:
- Visualitzar com un detector electromecànic d’una línia productiva dóna un senyal a un autòmat programable, que l’envia al núvol per ser sotmès a una anàlisi de tendències amb algoritmes d’intel·ligència artificial, i així preveure una alerta de manteniment.
- Redissenyar un producte mitjançant impressió 3D per eliminar la necessitat d’estucatge en disposar del fitxer digital materialitzable en 24h.
Les sortides laborals d’aquests futurs professionals són evidents: seran la base de les empreses que, en un termini de 20 anys, hagin sobreviscut a l'onada que s’acosta. Si fem bé les coses, la propera crisi ens agafarà preparats. És una preocupació que ja fa temps que s'aborda des de la universitat: centres com el CIM UPC, creat als anys 90, ofereixen postgraus per formar líders d’innovació tecnològica. Es precisa llavors connectar-los amb personal tècnic procedent de cicles formatius que executin aquest canvi disruptiu.
"Les sortides laborals d’aquests futurs professionals són evidents: seran la base de les empreses que, en un termini de 20 anys, hagin sobreviscut a l'onada que s’acosta"
Per acabar, tenim bones notícies des de l’Associació Eix de la Riera de Caldes: l’espai SPMakers, a Sta. Perpètua de Mogoda, està impulsant aquesta col·laboració, per generar oportunitats de feina a persones en situació d’atur en aquests àmbits. La seva consolidació és signe de què hi ha una necessitat i que la connexió universitat - empresa que s’hi dóna està generant bons resultats.