Vichy Catalan, l'aigua que es venia a la farmàcia

La corporació catalana suma 135 anys d'innovació constant per oferir un producte saludable i adaptat a les necessitats dels nous consumidors

"L'aigua no és simplement aigua. Té color, olor i sabor". És una idea que va molt en contra del que des de petits ens han ensenyat, però si ho diu una persona com en Joan Renart, CEO de Vichy Catalan, potser cal escoltar-lo. Ell és la quarta generació del grup corporatiu que porta el mateix nom, pel que sap de primera mà què és fer un tast d'aigües i ser capaç d'identificar característiques organolèptiques diferents entre elles.

Es troba al capdavant del grup des de l'any 2006, un conglomerat empresarial amb prop de 500 treballadors i 12 marques diferents amb presència a tot el mercat espanyol i als cinc continents. Vichy Catalan és el seu buc insígnia, però Font d'Or, Mondáriz i Monte Pinos tenen també un segment de clients fidelitzats. De fet, la companyia compta amb vuit plantes d'embotellament, però són aquests quatre les més actives; d'on surt la major part dels més de 500 milions d'ampolles que distribueixen anualment.

A l'empresa se la coneix per comercialitzar una aigua carbonatada amb propietats especials, però també per la seva innovació en el disseny i el format dels envasos, i en la introducció de nous productes. Una filosofia que encaixa amb les necessitats d'un mercat cada cop més canviant i que manté l'esperit del seu fundador: escoltar el client.

Una aigua amb propietats saludables
La curiositat del metge i homeòpata Modest Furest és la 'culpable' del descobriment de les propietats de les deus de Caldes de Malavella (La Selva). "Va estudiar a fons quins minerals portava", explica Renart, "i va adonar-se que era una aigua bona per a la salut".

El 1881 va adquirir les propietats que comprenien els brolladors d'aigua termal, tot i que no va ser fins nou anys després que van sortir les primeres ampolles de Vichy Catalan. Posteriorment, el juny de 1898, va obrir les portes el balneari. Les instal·lacions reben avui dia vora 40.000 visitants, els quals busquen allotjar-se a l'hotel, dinar al restaurant o gaudir dels serveis termals. No obstant això, el CEO reconeix que és una xifra baixa en comparació amb el renom de la marca com a beguda: "La gent ve més perquè coneix el producte que no pas el balneari. Hi ha gent que se sorprèn al saber que en tenim un". Per això, creu que una assignatura pendent és la promoció de l'espai.

El detall curiós de la història que defineix la marca és que, igual que la Coca-Cola, els primers envasos de Vichy Catalan es venien a la farmàcia perquè, com recorda, "per al Doctor Furest era una aigua medicinal". L'èxit recollit impulsa als anys 60 l'automatització de l'embotelladora amb un tren de rentar, omplir, tapar i etiquetar pioner al sector que els permet incrementar la producció i abastir la demanda.

 

 

Antiga planta de Vichy Catalan. Cedida


L'adquisició de noves marques per part del negoci arriba a la dècada dels 80. És l'estratègia triada per iniciar l'expansió i entrar al mercat de les aigües minerals naturals, és a dir, aigües sense gas. Les gironines Malavella, Font d'Or, Les Creus i Font del Regàs van ser les primeres a formar part del Grup Vichy Catalan, una corporació que seguirà creixent fins a integrar les 12 marques que la conformen actualment. "L'estratègia no només va permetre entrar amb les aigües, també en el sector dels sucs i els refrescos", afegeix Renart per justificar la política d'expansió de la companyia.

I és que el grup avui dia també comercialitza refrescos, sucs, tòniques, begudes isotòniques i vins. Això sí, el producte estrella, afirma, "és el Vichy Catalan de sempre". "La resta de productes tenen un creixement del 8%, hem tingut bona acceptació", continua; "sempre recordem que els nostres refrescos i aigües són sense sucre perquè hem volgut continuar els passos del Doctor Furest amb el benestar i la salut".

Innovació constant
De Vichy Catalan es coneixen múltiples formats i dissenys. El més recent, l'ampolla amb el trencadís de Gaudí. Pot ser de vidre i amb tap de xapa, o bé al complet de plàstic, i en mides que contenen des de 250 mil·lilitres fins a 1,2 litres. Però potser hi ha un detall que al client li ha passat per alt: tot és material que es pot reciclar. "Nosaltres sempre hem utilitzat ampolles reutilitzables, som de les poques empreses que dóna suport a l'ecologia", un detall que permet a Renart treure pit, però que tot seguit matisa que és també "més econòmic".

Darrere de tot això, però, també hi ha un canvi d'hàbits: "Els nostres consumidors fan altres activitats i necessiten formats diferents. Si un va en bici, emportar-se una ampolla de vidre no és còmode, per això va sortir l'envàs de plàstic o la llauna". I és que en qüestió d'utilitat, la tapa de les llaunes és un dels invents que més va cridar l'atenció en el seu moment. "Inicialment era perquè no s'esbravés, per poder gaudir de la beguda més tard, però hem anat veient com el consumidor ha estat creatiu i li ha donat altres usos després", comenta el director executiu.

 

 

 

 

Format especial pels 135 anys de l'empresa. Cedida


Tot són passes per situar-se per davant de la competència i per captar nous consumidors. Especialment per atraure un client més jove, ja que és aquest segment el que ha de permetre que la marca subsisteixi. "En aquest sentit hem apostat per les aigües saboritzades i refrescos, però sempre sense sucre, perquè hem vist que les tendències van per aquí", assenyala. "Ens permeten tenir un creixement important i sabem que la gent jove percep la marca d'una altra manera".

Tot i que fins fa uns anys l'aigua de Vichy Catalan era un producte més arrelat a la restauració, amb el temps ha aconseguit entrar a casa del client, que és on inicialment el seu fundador volia que es consumís. Gràcies a això, els beneficis obtinguts amb els restaurants i hotels i el consumidor són homogenis, "representen la meitat cadascun en el segment de la distribució", concreta.

Exportar aigua de qualitat
Malgrat que la internacionalització va començar fa prop de 15 anys i que ja venen els seus productes a una cinquantena de països, l'exportació és un pilar que Renart vol enfortir. "La venda a l'exterior pesa poc a casa nostra, venem en quantitats petites", puntualitza, però remarca que no hi ha res que els il·lusioni més que veure com els clients de fora "tornen a repetir".

Preguntat per quins països tenen més pes, Renart respon que tot és molt "homogeni" perquè "donar a conèixer la cultura de l'aigua no és fàcil enlloc". "Ataquem la restauració i la gran distribució alhora, però al final depèn de la persona que ens trobem, que és qui coneix el mercat i sap on podem funcionar millor", conclou.

De cara a 2017, l'objectiu és fer créixer el pes de la internacionalització. Assegura que l'increment actual se situa entre el 10 i el 20%, però confien que l'augment del consum d'aigua amb gas els ajudi a guanyar presència a l'exterior. I, per descomptat, preveuen seguir creixent i superar els 112 milions d'euros de facturació d'aquest 2016 en el conjunt del grup, el qual basa la seva activitat en la comercialització i embotellament, la distribució i l'hotel-balneari.

 

 

 

Avui et destaquem
El més llegit