Si l’oli és l’or líquid de Catalunya, l’oliva, no pot estar exempta de valor. El seu conreu es remunta a fa més de 6.000 anys, segons les investigacions, i la majoria situat a la conca del Mediterrani i el Pròxim Orient. Les condicions climàtiques de Catalunya han fet que sigui un dels països més potents de l’Arc Mediterrani en producció, tant d’aquest aliment rodó i tirant a verdós com del suc que se n’extreu.
Per això l’Estat espanyol, segons les dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, produeix el 18% de tota l’oliva que es distribueix al món i pràcticament el 70% de la que es troba al mercat europeu. Anualment s’exporten unes 360.000 tones que generen al voltant de 500 milions d’euros en les prop de 300 empreses dedicades al sector.
El 70% de l’oliva espanyola es comercialitza al mercat exterior
Andalusia és la regió amb més conreu de l’oliva. Aglutina el 80% de la producció del fruit i situa Sevilla com la principal productora mundial. La segona comunitat és Extremadura amb un 19%, mentre que l’1% restant es distribueix entre les altres comunitats que en cultiven, on també hi ha Catalunya. En la campanya de 2017-2018 es van recollir 1.260.000 tones d’oliva.
Un fre en forma d’aranzels
Tot i que el pes del mercat espanyol a escala global és destacat, la xifra ha mostrat una tendència negativa en els últims vuit anys. Les dades de la Unió Europea per al període de 2011-2012 apuntaven a un 21% del pes de l’oliva espanyola al món.
La caiguda s’explica per unes condicions meteorològiques cada cop més dolentes i per una política proteccionista del govern nord-americà: ha dificultat l’entrada del producte amb aranzels. Un conflicte que fins i tot va ser debatut en una Comissió d’Hisenda, on es va criticar que la taxa havia passat de situar-se entre el 2,3% i el 7,2% a situar-se per sobre del 34%.
Els aranzels nord-americans han fet caure lleugerament la venda d’oliva espanyola a l’exterior
Tot i la situació, l’Estat espanyol continua sent el principal productor mundial d’oliva, i més concretament, Andalusia.
A Catalunya, l’arbequina
Arreu del territori espanyol es poden trobar diverses varietats d’oliva. La més habitual és la sevillana, el seu nom ja n’indica l’origen, i la mançanilla, però també es pot trobar l’aragonesa, la cornicabra, la farga, la blanqueta, la piqual i l’arbequina.
Precisament l’arbequina és la més característica de Catalunya. Es conrea originalment a Tarragona i Lleida, i també a una part d’Aragó, tot i que s’ha acabat estenent a tot l’Estat espanyol. El seu nom prové del municipi lleidatà d’Arbeca i és el fruit que permet l’extracció de l’oli d’arbequina, molt preuat al territori.
Catalunya té un poc pes al mercat nacional, però produeix una oliva preuada: l’arbequina
A Catalunya les condicions climàtiques també han dificultat mantenir els nivells de cultiu del producte. La meteorologia va provocar que la collita del 2018 fos més curta i que s’avancés abans del previst.
Oliva catalana per als gurmets
El preu de l’oliva està molt sotmès a la variabilitat de la producció anual i a les vendes de l’oli que permet obtenir. Aquest 2019 va començar amb un descens del 27% del preu del suc, motivat també per la caiguda del preu del fruit, però de mica en mica ha anat remuntant després de veure que la previsió de producció està per sota del que s’esperava.
El consumidor nota aquesta fluctuació de preu sobretot en l’oli, mentre que en la compra de l’oliva en si no és tan clar. Actualment es poden trobar a les grans superfícies pots amb un preu d’entre 3 i 9 euros/kg i majoritàriament de les varietats sevillana i mançanilla.
Pel que fa a les empreses, destaquen per la seva presència als supermercats les que estan ubicades a Sevilla, com Jolca o Fragata, i les valencianes, La Española i Serpis a Alcoi, i Cazorla a Alacant. Part d’aquestes grans companyies són també les que elaboren les marques blanques de les grans cadenes, el que demostra que el País Valencià ha sabut fer negoci d’un producte principalment andalús.
Andalusia i el País Valencià aglutinen el gruix principal d’empreses distribuïdores d’olives
Si es busca oliva catalana, el més recomanable és adreçar-se a espais gurmet i pagar un preu força per sobre del que té el producte andalús. Una bona opció és La Masrojana (Móra d’Ebre), Blai Peris (Sant Pere de Riudebitlles) o Mera (Vilablareix), cada cop més presents a les botigues online.
També es pot recórrer a Dani, Espinaler i el Xillu. Les dues primeres es troben a Vilassar de Mar i la tercera, a l’Escala, però totes treballen amb productes d’arreu de l’Estat espanyol i tenen l’oliva farcida d’anxova com un producte estrella.