"Porto un llaç groc i vull mantenir els meus posicionaments polítics, i això no ha de perjudicar l'economia i la seva evolució. No puc entendre la gent que parla malament de la nostra economia per criteris polítics", ha reivindicat la consellera d'Empresa i Coneixement de la Generalitat, Àngels Chacón, durant la conferència Catalunya, actora en la nova economia del coneixement del Fòrum Europa-Tribuna Barcelona.
Chacón: "No puc entendre la gent que parla malament de la nostra economia per criteris polítics"
En aquest sentit, la consellera ha emplaçat les empreses que van traslladar la seva seu social després del referèndum a tornar a Catalunya: "Estan convidades a venir". Tot i això, no s'ha mostrat partidària d'aplicar cap mena d'incentiu fiscal o equivalent i ha recordat que ja va demanar al Govern espanyol que revertís el decret de trasllat de seus aprovat l'octubre de 2017. De moment, encara no hi ha hagut resposta.
"És necessari dialogar. Dialogar no significa renunciar a res, vol dir parlar i tenir la valentia d'estar en una taula i donar resposta a demandes, necessitats i projectes. Ens caldrà assolir consensos des de la generositat", ha insistit des d'un Hotel Palace plegat de consellers i personalitats com Salvador Alemany (Saba), Pau Relat (Fira de Barcelona), Josep González (Pimec), Mercè Conesa (Port de Barcelona), Josep Mateu (Racc), David Garrofé (Cecot), Imma Amat (Amat Immobiliaris), Xavier Ferràs (Esade), Elena Massot (Femcat), Genís Roca o Emili Rousaud (FactorEnergia), entre d'altres.
La consellera Chacón durant la seva conferència al Fòrum Europa. | Cedida
En clau cameral, Chacón ha defensat que les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona van ser "jurídicament i legalment impecables" i descarta que els requeriments presentats pels excandidats Carles Tusquets i Ramon Masià per presumptes "irregularitats" puguin afectar a la constitució del ple del pròxim 17 de juny a la Llotja de Mar.
"La Generalitat ha posat la pista i ha garantit que estigui seca, il·luminada i segura. La manera com vulguin córrer els cotxes no és la nostra responsabilitat", ha explicat la consellera davant també l'atenta mirada d'Enric Crous, exdirector general de Damm i Cacaolat i excandidat a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona.
De diàlegs n'hi ha i n'hi ha hagut de molts tipus: polític, social però també econòmic i empresarial. Però, si hi ha una figura que genera consens arreu és l'economia productiva i el coneixement. La notícia del supercomputador MareNostrum 5 made in Barcelona encara desperta alegries: “Europa ha decidit jugar i ha decidit que ho farà des de Catalunya, a Barcelona: El Barcelona Supercomputing Center desenvoluparà els xips dels superordinadors europeus”. "Volem ser el Messi de la supercomputació", defensava el director del Barcelona Super Computing, Mateo Valero, durant la presentació.
Chacón ha aprofitat un auditori ple a vessar amb més de 260 persones per recordar que Europa ha decidit jugar la batalla de l'economia del coneixement des de Barcelona. "Catalunya té la capacitat per ser un actor en el nou context mundial, ja que compta amb els actius per posicionar-se en l'economia del coneixement", ha defensat.
Chacón: "És necessari dialogar. Dialogar no significa renunciar a res, vol dir parlar i d'estar en una taula... Ens caldrà assolir consensos des de la generositat"
L'escenari era ideal per fer balanç del seu primer any de mandat al capdavant de la cartera d'Empresa i Coneixement: derogació del decret energia 147/2009, pla d'Acció a la descarbonització del sector industrial, creació del pla estratègic de turisme de Catalunya, posada en marxa del programa Catalonia Exponential, oficina de supressió de barreres a la internacionalització de les empreses o Pacte nacional per a la Societat del Coneixement o la futura Llei de ciència, entre d'altres.
En xifres: un 21% del PIB català correspon a indústria, 8.600 empreses estrangeres establertes, 1.300 startups tecnològiques, Barcelona com a quart hub de startups i infraestructures com el sincrotró Alba o el Barcelona Supercomputing Center. "Sóc creient i practicant de la col·laboració publico-privada per tirar endavant totes les propostes i iniciatives”, ha afegit.
Entre els principals reptes de present i de futur, la consellera ha apuntat la transformació del mercat laboral, la formació continua, els referents femenins i la integració de la dona a l'economia productiva, la disrupció tecnològica i la transferència del coneixement. Alhora, també ha advertit de possibles efectes per a l'economia catalana fruit de la rivalitat entre els Estats Units i la Xina. "La nostra feina és governar i queda molta feina per fer", ha conclòs.