La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’associació catalana promotora de polítiques del temps, la Barcelona Time Use Initiative for a Healthy Society (BTUI), han renovat el seu compromís amb les polítiques del temps pel període 2022-2023. Amb aquesta estratègia es vol posar en relleu la seva aposta per les polítiques públiques relacionades amb l’organització dels temps, que ja treballen des de les diverses institucions per tal de donar resposta al malestar i les desigualtat que generen l’organització del temps actual en la societat catalana.
“Queda, encara, molt camí per recórrer per aconseguir que el dret al temps sigui un dret de tota la ciutadania de Catalunya. En els dos darrers anys, hem tingut un inici prometedor i per això volem continuar apostant per aquesta manera col·laborativa de treball i avui formalitzem una nova estratègia”, ha remarcat a la presentació de l'acord, Joan Francesc Pont, president de la Barcelona Time Use Initiative.
L’estratègia estableix tres objectius per al període 2022-2023. El primer objectiu és consolidar la Time Use Week com un espai de trobada internacional de les polítiques del temps, connectant la feina feta pels agents socials, institucions, recerca i ciutadania. L'estratègia també té l'objectiu de promoure les polítiques del temps per aportar solucions a la crisi de cures, climàtica i econòmica actual, a través dels intercanvis de la Xarxa Mundial de Governs Locals i Regionals de Polítiques del Temps, i desplegar i aconseguir més adhesions a la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, que ja ha estat signada per més de 100 agents internacionals.
Jaume Collboni, Primer Tinent d’Alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, ha celebrat “la renovació de l’estratègia entre les institucions catalanes i la Barcelona Time Use Initiative per fer de Barcelona i Catalunya, una vegada més, l’epicentre de les polítiques del temps. Enguany, amb la voluntat d’avançar en la reivindicació del dret al temps com a garantia d’igualtat, de treball de qualitat i d’oportunitats per a tots els barcelonins i barcelonines.”
Per la seva part, Lluïsa Moret, diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social, ha destacat el programa Respir que proporciona un temps de descans a les famílies cuidadores i dos projectes estratègics d'àmbit local: el projecte Barris i Comunitats: motors de transformació social que impulsa nous espais de sociabilitat i usos del temps als barris, i Cap a un nou sistema públic de cures en la comunitat, que desplega un model de “municipi cuidador”. Per Moret “cal una nova generació de polítiques del temps que abordi l’organització de les cures en clau de corresponsabilitat; que creï espais de vincle social als barris; repensi l’urbanisme en clau d’accessibilitat, proximitat i de perspectiva de gènere i treballi per la convivència inclusiva”.
Els fruits dels primers anys d’estratègia compartida
L’any 2020 es va presentar públicament una estratègia de col·laboració interinstitucional entre la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la principal associació en polítiques del temps a Catalunya, la BTUI. L’objectiu d’aquella col·laboració era impulsar les polítiques del temps a les agendes internacionals i catalanes i dur a terme la Time Use Week 2020 i 2021. Pocs mesos després, l’Àrea Metropolitana també es va sumar a l’estratègia.
Montserrat Ballarín, vicepresidenta de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ha remarcat la utilitat d’un pacte metropolità del temps que tingui com a escala de treball la Barcelona real, més enllà dels límits municipals. “
Aquella col·laboració establia tres grans fites que s’havien de complir durant el període 2020-2021, les quals s’han aconseguit superant els resultats esperats: la Time Use Week, s’ha convertit en un espai de trobada de referencia internacional per a l’impuls de les polítiques del temps; l’any passat Catalunya va ser la seu del Congrés Mundial de Recerca en Usos del Temps, posicionant l’ecosistema de recerca català en aquesta temàtica; i les institucions catalanes tornen a estar representades en el Consell Executiu i l'Assemblea de la Xarxa Mundial de Ciutats i Regions pels les Polítiques del Temps la qual, el febrer passat, va escollir Barcelona com a primera capital mundial de les polítiques del temps.
El temps i les desigualtats
L’edició d’enguany de la Time Use Week, la qual es tornarà a celebrar a Barcelona entre el 24 i el 28 d’octubre amb ciutats, regions, organitzacions internacionals i grups de recerca d’arreu del món. L’edició d’aquest any abordarà les desigualtats en els usos del temps i s’analitzaran iniciatives i polítiques per combatre-les i garantir el dret al temps com un dret de ciutadania. A Llatinoamèrica es calcula que un 54% de la població té pobresa de temps, és a dir, no té temps lliure, i normalment són dones i persones amb menys recursos. A Europa, actualment, el 75% de la població europea que treballa a temps parcial són dones, per així poder-se fer càrrec de la cura. A Catalunya, aquest percentatge és del 73,5%.