La Covid-19 i el Nadal són el principal pretext per cometre fraus digitals. La nova Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha detectat que, en el que portem d’any, 1 de cada 3 incidents de ciberseguretat ha fet servir el coronavirus com a ganxo. Amb l’arribada del Nadal i l’increment de les compres online, el cibercrim intensifica les seves accions. Justament, per evitar un augment de les estafes en aquestes dates i empoderar la ciutadania contra el frau a la xarxa, l’organisme de la Generalitat encarregat de la ciberseguretat ha engegat la campanya #StopFrauDigital.
El Govern considera que les ciberamenaces són un autèntic risc per a l’economia, la societat digital i la ciutadania. Així mateix, defensa que un país digitalment avançat necessita disposar d’un servei públic de ciberseguretat per a esdevenir un país digitalment protegit. Aquesta és la missió de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, una entitat en marxa des de fa gairebé 1 any que es va presentar en societat el passat 30 de novembre amb motiu del Dia Mundial de la Ciberseguretat. Ho va fer amb aquesta campanya ‘online’ de vídeo sota el lema “Al teu costat per ajudar-te a sentir-te segur en una societat digital. Digitalment avançats. Digitalment protegits”.
L'Agència de Ciberseguretat de Catalunya treballa per sensibilitzar les empreses i els ciutadans en general sobre els riscos i amenaces que es poden trobar a internet proposant accions i programes de prevenció, detecció i resposta com #StopFrauDigital. En aquest període de l’any de gran activitat a la xarxa, amb dates de consum massiu i, més que mai, videoconferències, els incidents de ciberseguretat augmenten considerablement. Davant aquest fet, la campanya alerta dels tipus de fraus o enganys més habituals que es cometen a la xarxa, incloent els encàrrecs a Ses Majestats els Reis d’Orient.
#StopFrauDigital | Agència de Ciberseguretat de Catalunya
Quins són els fraus més corrents?
-
Estafes que utilitzen com a reclam falses ofertes o descomptes massa temptadors;
-
Fraus en pàgines de cites per sostreure diners mitjançant l’extorsió;
-
Ofertes d’ocupació falses en què abans cal fer un pagament per rebre els documents per signar el contracte;
-
Estafes relacionades amb sistemes de pagaments electrònics, criptomonedes o donatius;
-
Fraus relacionats amb premis, reemborsaments, l’obtenció d’una herencia o fantàstiques inversions a curt termini amb una gran rendibilitat;
-
Enganys (a través de correu electrònic -Phishing- o missatges al mòbil – Smishing-) per a obtenir les claus d’accés dels usuaris a aplicacions com les del programari de l’ordinador, les de la banca online o dels portals de compra en xarxa.
El cibercrim i les febleses de la pandèmia
La COVID-19 ha incrementat l’activitat a la xarxa i el cibercrim ha sabut aprofitar les febleses de la pandèmia per difondre notícies, webs falsos o programaris maliciosos per tal d’enganyar als ciutadans i cometre fraus. A tall d’exemple, entre el 9 de març i el 27 d’abril de 2020, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va detectar 1,2 milions de nous dominis d’internet que contenien “covid” com a terme clau. D’aquests, uns 86.000 eren fraudulents. És evident, doncs, que els ciberdelinqüents han sabut aprofitar l’interès, la urgència i la necessitat per omplir la xarxa de continguts perjudicials relacionats amb el coronavirus.
Per a més informació sobre les compres segures per internet, es pot consultar al web Internet Segura.