Amb una inflació que fregava el 28%, la urgència per garantir l'estabilitat era el que buscava, allà per finals dels anys setanta, qui va signar els anomenats Pactes de la Moncloa. Entre els signants, Felipe González, actualment expresident del Govern espanyol i per aquella època, líder del Partit Socialista Obrer Espanyol. Aquest dimarts González ha fet memòria d'aquell gran acord estatal per parlar d'estabilitat política en termes econòmics en la cloenda de l'assemblea general de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE) celebrada aquest dilluns a València. L'auditori no és qualsevol, parla davant dels empresaris valencians i entre ells hi ha grans corporacions representades. "Uns veníem d'una part i uns altres d'una altra, però sabíem que podíem crear un camp de joc en el qual tots poguérem desenvolupar les nostres idees i participar en relacions. Això és la democràcia", ha reblat. Ha volgut exemplificar que només en aquella època, la seua, Espanya ha viscut estable: "Això que vivim avui amb incertesa i preocupació no és una anomalia, això és el que normalment ve ocorrent a Espanya quan hi ha llibertat per a votar". Paraula d'expresident.
Inestable és, segons González, l'estat natural d'Espanya. Sí, "tenim un escenari econòmic d'incertesa", ha reconegut l'expresident, però apunta que el normal ha sigut "aquesta situació d'incertesa i fragilitat institucional, l'anormal ha sigut l'estabilitat. El normal no és la història d'Adolfo Suárez d'ara endavant, els meus antecessors mai havien passat més de nou mesos en el càrrec", ha comentat. Amb la seua evident experiència en negociacions de gran importància, González ha transmés un missatge de calma, venint a dir que 'keep calm, que això no és nou, amics'.
Acceptació dels canvis
Eloqüent i especialment enginyós en el discurs, González ha reconegut voler fer una reflexió sobre cap a on anem com a societat, també des d'una visió econòmica i no només des del prisma polític, que és el seu mode natural. "La innovació té un component de millora dels processos però també té un component disruptiu que és el que més ens costa d'acceptar. Va començar sent una anomalia que veiem amb recel i estranyesa fins que es demostra que substituint els processos és molt més eficient. Entre el pas de l'anomalia a l'èxit que converteix l'anomalia en una cosa acceptable hi ha un recorregut, que és el recorregut dels grans canvis", ha manifestat.
"La innovació té un component de millora dels processos però també té un component disruptiu que és el que més ens costa d'acceptar"
Perquè estem en una època de grans canvis. No és aquesta l'Espanya que governava González i el primer que ho té clar és ell. "No hem superat les conseqüències ni les ferides de la crisi. Hem recuperat el PIB de fa deu anys, però vostés saben que com a empresaris això no és una línia recta, és una vall. Ja seria dramàtic que fóra igual, en aquesta vall, els ensopecs han sigut molt forts, per tant queda part d'això i cal tindre molta cura. Les reformes que cal fer per a intentar corregir models de redistribució igual, etc., cal fer-les pensant en el futur, no pensant que tornant al model anterior resoldrem els problemes dels anys 2020 i 2030. Han canviat tant les coses i tan acceleradament que si volem reproduir el model, l'errarem sempre", ha pronosticat.
"No hem superat les conseqüències ni les ferides de la crisi"
I de nou, la calma en el seu discurs. En l'esperit del seu parlament. Perquè, opina, "els desafiaments econòmics són nous, però necessitem consensos i si no hi ha consens, els governs d'escasses minories amb suports externs que són oportunistes, no es pot. Necessitem reformes estructurals que no es poden fer amb aquesta estranya geometria variable que no es posa d'acord en els acords que necessitem", ha expressat. Un missatge en clara al·lusió a la participació de Podem al govern de l'Estat, amb qui clarament González mostra desavinences com han evidenciat les seues al·lusions al vicepresident Pablo Iglesias per entrar en una comissió sobre el CNI quan la seua competència és de caràcter social.
Diego Lorente, Felipe González i Vicente Boluda | Europa Press
Allunyat "de l'autoritarisme de dretes i esquerres", González s'ha guanyat a l'auditori amb idees com que avui dia "estem més disposats a ajudar a un ocupador que té cinc empleats que a un altre que ha passat de 5 a 500, fins i tot el veiem com a adversari" i ha reiterat la necessitat de tornar a l'acord, en majúscules. "Hem d'establir les bases, i prompte, i només poden ser transversals, per a tornar a donar-li predicibilitat a Espanya en les pròximes dècades", assegura. La previsible Espanya que espera tornar a veure González és la mateixa que va facilitar l'entrada d'Espanya en la Comissió Econòmica Europea o la llei Lluch que va fer extensiva la cobertura sanitària. "Es pot imaginar que va haver-hi trenta-cinc anys d'estabilitat, però pensen que és perquè hi havia dics on el nostre riu regirat, que és la nostra història, que permetien avançar". Paraula, calmada, d'expresident.