L'economia catalana creix interanualment des de fa diversos trimestres
L'economia catalana creix interanualment des de fa diversos trimestres

El DAFO de la Catalunya econòmica

Per la Diada Nacional de l'11 de setembre analitzem com es troba l'economia catalana i cap a on va

Una visió panoràmica de l'economia catalana mostra un paisatge clar, amb els principals indicadors en tendència alcista. El PIB acumula quatre anys de creixement per sobre de la mitjana europea i estatal i la previsió per aquest 2018 és que ho torni a fer en un 3%; les exportacions van créixer un 8,9%, amb un increment també de les vendes a l'exterior de productes i serveis d'alt valor. Clar que els núvols sempre amenacen d'enterbolir l'ambient, que ja està ennuvolat en aquesta Diada Nacional de Catalunya amb el conflicte polític ben latent. Aquest ha estat el primer estiu en anys que el turisme ha disminuït, el mercat laboral no troba remeis a la precarització i, per descomptat, el clima polític genera incerteses sobre el futur econòmic del país.

Motius per a l'optimisme

El principal motiu per somriure que té l'economia catalana és la seva pròpia dinàmica. A falta de catàstrofes no previstes, l'economia catalana sumarà el seu cinquè any consecutiu en positiu, amb un 3,2% de creixement mitjà en el període 2013 – 2017 i uns registres que milloren els d'Espanya en 0,3 punts i els d'Europa en 1 punt el 2017. "La inèrcia és molt positiva i no hi ha res que faci pensar que això pugui canviar: s'estan marcant rècords de creixement i s'està configurant un entorn empresarial molt sòlid", explica el president de la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), Modest Guinjoan.

Guinjoan: "S'estan marcant rècords de creixement i s'està configurant un entorn empresarial molt sòlid"

Per Guinjoan, aquest ecosistema empresarial ha de ser el motor de creixement de Catalunya durant els anys vinents. "S'ha constituït un entorn amb musculatura, s'ha fet un procés de sanejament, fins i tot financer, i s'ha fet un esforç en innovació i exportació que es reflecteixen en les estadístiques". Les dades donen la raó a Guinjoan quant a exportacions. Les vendes a l'exterior al juny d'aquest 2018 van ser un 2,9% superior a les del mateix període de l'any passat i en els darrers dos anys s'han succeït amb regularitat registres interanuals d'entre el 8% i el 15% de creixement.

Més info: Les exportacions catalanes assoleixen el millor primer semestre de la història

Si parlem dels índexs d'innovació, l'evolució és més discutible. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, la despesa en innovació tecnològica a Catalunya es va mantenir pràcticament invariable entre el 2012 i el 2016, mentre que el total d'empreses amb activitat d'innovació tecnològica s'ha mantingut estable en el 14% del total.

El professor de la UPF i membre de la mateixa Comissió d'Economia Catalana del CEC, Xavier Cuadras, coincideix amb el seu col·lega en qualificar de "molt positiva" la recuperació postcrisi de l'economia catalana, però adverteix: "Si el creixement és superior al d'altres països de l'entorn és perquè la caiguda va ser més forta".

En tot cas, coincideix amb Guinjoan en la importància del sector industrial com a palanca de creixement. "L'economia catalana està en tendència alcista perquè s'ha apostat per empreses de valor afegit elevat, pel sector logístic i per les empreses tecnològiques, com les startups, que fomenten la innovació". Malgrat aquest context favorable, Cuadras apunta que l'ecosistema empresarial català actual és una oportunitat en la qual cal invertir per aprofitar-la. "El sector empresarial no és com el turisme que, en bona mesura, ve donat pel bon clima, sinó que depèn de la inversió que faci en formació de capital humà i en l'aposta pel creixement de l'economia industrial".

Pel que fa a les exportacions, Cuadras relativitza una de les ombres que planegen habitualment sobre les dades de vendes exteriors de l'economia catalana, com és el seu poc valor afegit. "És cert que la major part de les exportacions catalanes són del sector químic i automobilístic, que són considerats estadísticament com a sectors de tecnologia intermèdia, però això és certament aleatori. És evident que moltes de les innovacions que surten de, per exemple, SEAT, són d'un alt valor afegit".

La incertesa del turisme

En condicions normals, el turisme hauria de ser un motiu d'optimisme per a l'economia catalana. Representa el 12% del PIB del país i suposa un sector essencial per a l'ocupació. Però les dades d'aquest estiu han activat la primer senyal d'alerta en molts anys: l'ocupació ha caigut un 5%, amb una especial incidència en el turisme estatal. Per Cuadras, la dada no passa d'anècdota. "Partíem d'índexs de rècord i cal tenir present que hi ha països competidors que tornen a ser atractius", en referència a estats com Tunísia i Egipte que, després d'anys d'inestabilitat, han recuperat part dels seus visitants en aquest curs.

Cuadras: "Pel que fa al turisme, cal tenir present que hi ha països competidors que tornen a ser atractius"

Guinjoan va un pas més enllà i considera aquesta caiguda com "una alegria". "Estem canviant el perfil del turista, reduint la quantitat total i buscant aquell que gasta més en productes i serveis de valor afegit. Les zones turístiques estan saturades i això ja ha tingut conseqüències en forma d'estralls urbanístics i mediambientals, pel que cal canviar el model", analitza.

Formació i precarització laboral, motius per a la inquietud

Si bé la dinàmica de l'economia catalana és positiva, l'anàlisi seria incomplet sense el llistat d'amenaces que posen en perill el creixement futur. Per Cuadras, els motius de preocupació són causats per aquells factors que poden anar en contra de la productivitat, començant per la formació. "Si el sistema educatiu expulsa a molta gent abans d'acabar la Secundària, està perjudicant el futur de l'economia catalana". Les dades no són positives. L'abandonament prematur a Catalunya era del 17,1% el 2017, molt per sobre del 10,6% registrat a la UE i de l'escàs 7% de comunitats autònomes com el País Basc.

Cuadras també recomana mantenir l'alerta sobre les dades referides a la inversió en recerca i tecnologia de les empreses. En aquest sentit, Guinjoan considera necessari "convèncer al sistema productiu català que no podem competir només per preu, sinó que cal apostar per la qualitat, i això passa per ser punta de llança tecnològica".

El representant del CEC també veu motius per a la preocupació en la incapacitat de l'economia catalana de revertir la precarització laboral que s'arrossega de forma endèmica i considera que "una primera solució implicaria fixar un salari mínim digne, de 1.000 euros al mes". No és una preocupació infundada. Catalunya només està per darrere de Romania, Grècia i Espanya en la taxa de pobresa entre la seva població activa.

Catalunya només està per darrere de Romania i Grècia en la taxa de pobresa entre la seva població activa

A la dinàmica laboral històrica, en els darrers anys s'hi ha sumat una nova amenaça tecnològica. En el darrer Congrés d'Economia i Empresa de Catalunya, el professor Cuadras apuntava que entre el 35% i el 47% dels llocs de treball del país tenien un risc d'automatització elevat. Guinjoan reconeix que a mitjà i llarg termini es produirà "una escabetxina dels llocs de treball actuals, com ja està passant al món industrial i bancari", però considera que la taxa d'atur no es veurà afectada pel reciclatge de la població cap a noves professions que encara no coneixem. "Fins i tot és probable que en futur acabem treballant 20 hores a la setmana i ens repartim així el mercat laboral entre tots".

Els efectes de la incertesa política

La llista d'amenaces no seria completa sense el context polític del país. El procés ha servit com a amenaça constant sobre l'economia catalana, arribant al seu punt àlgid durant la passada tardor, amb el canvi de seu social de diverses empreses. Un recompte que va tenir la seva última actualització aquest mateix mes, quan el president de la Cambra de Comerç d'Espanya, Josep Lluís Bonet, indicava que eren 4.500 les firmes que havien "marxat" de Catalunya.

Més info: Agbar fixa de nou la seva seu social a Catalunya

Per Guinjoan, el problema d'aquesta estadística és el valor que se li donen a aquests moviments. "Es fa servir el concepte de canvi de seu com a equivalent de fuga d'empresa, i això no té res a veure. La seu fiscal pot tenir una estructura mínima, però el que és important és que la companyia no marxa". Malgrat tot, considera que, en cas de mantenir-se la incertesa política, es podrien donar "moviments tàctics, fins i tot impulsats pel mateix Estat, que poden generar fugues reals que sí que tindrien impacte en l'economia".

Per a Cuadras, mesurar l'impacte del procés en l'economia és encara una quimera. "A curt termini no ha tingut gaire afectació ni en el mercat de treball ni en la productivitat, però és cert que la incertesa pot anar en contra de les inversions i que pot ser decisiva a l'hora que certes empreses preguin decisions sobre les seves localitzacions". Malgrat el mínim impacte que ha tingut per ara la situació política sobre les dades econòmiques, els dos experts coincideixen en afirmar que "les empreses volen quietud".

Més informació
Històries empresarials de Catalunya per celebrar la Diada
L'estiu dels llaços grocs i l'economia alentida
Avui et destaquem
Comentaris