El gran imperi de Meliá va començar amb un hotel que Gabriel Escarrer llogava per 900 euros l’any; Barceló tenia una flota d’autocars per transportar turistes d'una agència de viatges catalana; RIU va néixer gràcies a l’impuls dels turoperadors alemanys; el sabater i polític d’Inca Llorenç Fluxà va comprar Viajes Iberia l’any 1956, que després es convertiria en Iberostar; i Abel Matutes va iniciar el domini d’Eivissa amb la marca Hotisa, que va evolucionar fins convertir-se en l’actual Palladium. L’embrió de les cinc grans cadenes hoteleres de les Illes Balears es va gestar entre els anys 50 i 60, quan el turisme començava a descobrir els encants de l’arxipèlag i a treure-hi el cap. Com a resultat d’un procés de compres i fusions, aquestes primeres empreses van donar lloc als imperis hotelers actuals.
Com les grans famílies hoteleres de les Illes Balears van arribar a crear les multinacionals que tenen ara? En quin moment l’arxipèlag va passar d’un model d’economia agrari al turístic? “La majoria d’aquestes empreses s’han fet del no-res; en el seu moment tots varen ser emprenedors”, indiquen fonts coneixedores del sector a Mallorca. “En el moment que van néixer, era molt arriscat invertir en turisme”, afegeix Tolo Deyá, degà de la facultat de Turisme de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
L’atomització que hi havia al principi va anar desapareixent gradualment, però la concentració de places hoteleres en les mateixes mans encara no ha acabat. De fet, la impossibilitat de crear-ne de noves -per manca d’espai i permisos- ha abocat l’ecosistema d’allotjament turístic de les Balears a seguir la tendència dels Estats Units: les cadenes hoteleres lloguen els establiments i s’ocupen de la gestió, però la propietat es troba en mans de socimis o fons voltor. De fet, a l’Estat espanyol ja n’hi ha una que destaca per damunt de les altres, Hispania, que controla el major número de places hoteleres. La creació d'aquesta socimi va ser a mitges amb Barceló, que l'any 2017 va decidir vendre'n la seva participació. Però hi ha “reticències” a la concentració, explica Ivan Murray, doctor en Geografia i autor de la tesi Geografies del capitalisme balear: poder, metabolisme socioeconòmic i petjada ecològica d’una superpotència turística.
Així, aquest futur no és immediat, un interval que serà encara més llarg per la situació que ha deixat el coronavirus en el sector turístic de tot el món. A més, altres fonts del sector descarten que els fons que començaven a comprar abans de la pandèmia “puguin arribar a ser tan potents” com les cadenes actuals. De moment, les cinc grans empreses hoteleres de les Balears es troben en el top 10 de l’Estat espanyol, segons un informe de Statista amb dades de l’any 2018. Meliá ocupa el primer lloc, seguida de Barceló, RIU i Iberostar a la tercera, quarta i cinquena posició; Palladium és la desena. L’hegemonia illenca és evident, però les grans cadenes internacionals –les més conegudes– no són les úniques que s’han lucrat amb l’allotjament turístic. Protur, Grupotel i Hipotels són tres grups hotelers de Mallorca que han fet fortuna pràcticament sense sortir de l’illa. De fet, el número de places que hi tenen és equiparable al que presenten les grans empreses.
“La majoria de les grans empreses hoteleres s’han fet del no-res; en el seu moment tots varen ser emprenedors”
Improvisar una planta hotelera
Els turoperadors van ser els impulsors de l’inici de l’activitat turística a Mallorca, l’illa que va reaccionar primer cap a finals dels anys 50 i principis dels 60. “El boom del turisme de masses va obligar a improvisar una planta hotelera i qui va posar els doblers van ser els turoperadors internacionals”, relata Deyá. Aquests es posaven en contacte amb un partner local, li finançaven un hotel i hi tenien allotjament sempre disponible per als seus clients; així, amortitzaven la inversió. D’un hotel es va passar a dos i, així, les que després serien les grans cadenes mallorquines van anar creant un catàleg d’establiments.
Les etapes del sector s’han succeït ràpid des dels inicis. La crisi dels anys 70 va ser el primer punt d’inflexió i el moment en què es va començar a dibuixar la distribució actual: el model orgànic de petites empreses familiars va donar pas a una major concentració a mans de les grans companyies, que compraven hotels a preus baixos. Va ser precisament en aquesta època que les principals cadenes, per fugir de l’estacionalització pròpia de la Mediterrània, van fer el salt a la Península i les Illes Canàries, que serviren de laboratori per a la internacionalització, que no va arribar fins a mitjans dels anys 80, explica Murray.
“El 'boom' del turisme de masses va obligar a improvisar una planta hotelera i qui va posar els doblers van ser els turoperadors internacionals”
Als anys 90 hi va haver una altra petita crisi, que va afavorir i consolidar els grans grups hotelers. L’arribada del nou mil·lenni, segons Murray, va venir acompanyada d’una nova estratègia de les cadenes més destacades, que “es començaren a desfer d’alguns actius de les Balears per obtenir cash i centrar-se en el negoci internacional”. Però això últim també va fer que els hotels de les illes quedessin oblidats. La crisi que començà el 2008 va afectar profundament el sector. Algunes hoteleres entraren en números vermells, els preus baixaren i s’imposaren alguns ERO.
Del rècord a l’alentiment i la frenada en sec
Les ajudes del Govern espanyol per facilitar el finançament a les empreses hoteleres, la legalització de places i les grans ampliacions que es van permetre a les Balears durant aquesta època van fer revifar el sector. Això i les revoltes àrabs que van desviar el turisme del nord d’Àfrica cap a la resta de destinacions de la Mediterrània feren que els hotels de les illes es tornessin a omplir i els preus es disparessin. Fa uns anys que les cadenes inverteixen per renovar la planta, que havia quedat antiquada. De fet, l'any passat va ser la tercera comunitat autònoma amb major inversió en infraestructura hotelera, amb un pressupost total de 186 milions d'euros, segons dades de la consultora Doubletrade.
El 2015, l’arxipèlag rebé gairebé 14,8 milions de turistes, tant estrangers com de la resta de l’Estat espanyol; un any després, la xifra creixia més d’un milió; el 2017 se superava amb escreix la barrera dels 17 milions i se situava en 17.144.433. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), després d’un creixement sostingut i accentuat, els increments es moderaven i el 2018 es registraven 17,2 milions de visitants; l’any passat quedaven a les portes dels 17 milions, amb un descens d'un 1,7%.
De tots aquests turistes, els que han triat un hotel per allotjar-se no han evolucionat de la mateixa manera. Entre el 2015 i el 2016, el nombre de clients va augmentar un 11,8% -de 8,8 milions a 9,8 milions-, per sobre de l’arribada de visitants, que va créixer un 9,7%. La tendència es va invertir el 2017, quan els turistes que van viatjar a les Illes Balears van incrementar-se un 5,6%, però els que s’allotjaren en hotels es van alentir fins al 2,8%. Aquesta diferència es va accentuar l’any següent: el 2018, els visitants van augmentar lleugerament -un 0,4%-, mentre que els clients dels hotels van descendir un 8,2%. Tot i així, la recuperació ha estat evident el 2019, quan s’han registrat un 2,6% més de turistes que s'han allotjat a hotels que l'any anterior. El nombre total de visitants que han arribat a les Balears, en canvi, s'ha reduït un 1,5%. Aquest 2020 no tindrà res a veure amb totes aquestes xifres.
Compra o construcció?
La planta hotelera està estancada: davant la impossibilitat de construir nous establiments, només queda l’opció de comprar-ne de ja existents, explica Deyá. “Això impedeix que apareguin noves empreses en el sector amb possibilitats d’èxit, ja que els preus per comprar hotels a les Balears són altíssims; la valoració va cada vegada més a l’alça”, afegeix el degà de la facultat de Turisme. De fet, la rendibilitat continua pujant, tot i que, com l'arribada de turistes, s'ha alentit. Segons dades de l'Ibestat, la tendència es va moderar l'any 2018, quan el RevPAR va augmentar un 3,43%.
La planta hotelera està estancada: davant la impossibilitat de construir nous establiments, només queda l’opció de comprar-ne de ja existents, però els preus són "altíssims"
Però els hotelers no estan satisfets. Els anys anteriors, els increments havien estat d'un 12,69% (2015), un 10,88% (2016) i un 7,28% (2017). L'alentiment espanta els empresaris turístics, però el punt de partida cada vegada és més alt: els ingressos per habitació disponible han passat de 67,5 euros l'any 2015 als 83 euros registrats el 2018. La moderació ha estat conseqüència de la caiguda de l'ocupació hotelera entre el 2017 i el 2018, però s'ha mantingut positiva per l'augment de preus generalitzat.
Les previsions que fa el sector per al 2020 són catastròfiques. Les patronals -Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears (ACH) i Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM)- ja afirmaven que el fet que Pasqua caigués a principis d’abril faria que les empreses “no es puguin arriscar a tenir ocupació uns dies i la resta de mes tenir els hotels pràcticament buits”. L'arribada del coronavirus ha fet que no hi hagi hagut temporada fins al juny -amb el pla pilot de turistes alemanys a les Balears, els primers de tot l'Estat-. El sector dóna per perdut l'any.
Sense excepció, les cinc corones hoteleres de les Balears han aplicat ERTO a part o la totalitat de la seva plantilla amb la crisi provocada per la covid-19 i el tancament forçat de tots els hotels a bona part del món. Encara pendents de veure com evoluciona el turisme el 2020 i els anys següents amb la nova normalitat que deixarà el coronavirus, el somni americà a la mallorquina ja s’ha complit per a Meliá, Barceló, RIU, Iberostar i Palladium. Les cinc grans famílies hoteleres de Mallorca i Eivissa conserven una clara hegemonia, però qui és qui en el sector? Un segon article sobre els hotelers de les Balears repassarà els orígens dels fundadors d’aquestes empreses i l’estat actual de cada una.