Plantejar-nos una societat sense innovació seria pensar que encara vivim ancorats en el passat. La raó principal per la qual aquesta paraula ha agafat força en els últims mesos és la necessitat de trobar un remei definitiu contra la crisi de la pandèmia, que ha provocat una inestabilitat real i profunda en tots els aspectes de la societat. Tot i això, però, estem enfocant bé la innovació dins de Catalunya i Espanya?
Per ser més precisos la innovació i la nova creació són conceptes que han arrelat fort en el món de les ciències, però també es poden implementar en qualsevol sector. És precisament per parlar d'aquesta creixent necessitat d'implementar la innovació en tots els aspectes de la vida que Foment del Treball organitza un debat, amb la col·laboració de Cristina Garmendia, presidenta de la Fundació Cotec i exministra de Ciència i Innovació del Govern espanyol i Antón Costas, economista, per recordar perquè la innovació ha de ser un tema de conversa social, econòmic, però també polític.
Però fem un pas enrere per agafar perspectiva. En els últims pressupostos aprovats per l'Estat, els diners destinats a la innovació van ser ni més ni menys que 1.200 milions d'euros, un 1,4% del PIB, una xifra, que segons Garmendia "encara està molt per sota de la que es necessita per fer un canvi". Seguint aquesta mateixa línia doncs la pregunta més recurrent és perquè els partits polítics decideixen no centrar-se en innovació o perquè no la inclouen com a part essencial del seu discurs. "Els pressupostos són allò que passa entre el relat i l'acció", recorda l'exministra.
La nostra societat no està pensada per a tenir en compte una gran despesa en innovació, ja que en el conjunt dels pressupostos no se li dóna la importància suficient a la ciència. "Segui per sota la mitjana europea en diners destinats a la innovació", explica Costas. A part, també tenim el defecte de retallar en innovació com si fos quelcom prescindible quan hi ha una crisi: "No som conscients de com és d'important la ciència i per això sempre es retalla en R+D", afegeix l'economista.
Un altre dels aspectes més importants en la societat espanyola i catalana és que la innovació es resol amb préstecs no amb subvencions com per exemple la cultura. D'aquesta manera tal com descriu Costas és molt complicat traçar una estructura sòlida perquè les empreses no es volen endeutar i, per tant, "mentre el model segueixi sent de préstecs i no de subvencions no tothom hi podrà accedir".
La nostra economia
L'economia espanyola, com també la catalana encara van molt per darrere d'altres economies especialitzades a crear noves metodologies que s'adaptin al present. Antón Costas parla d'economies taller i economies laboratori, dues classes de societats molt diferents les unes de les altres, però que innoven. "Una economia taller seria quan la innovació es fa sobre terreny conegut", explica Costas, és a dir, quan s'innova en coses que ja existeixen per fer-les millors. En canvi, quan l'economista parla d'economies laboratori, són aquelles que innoven des de zero o com explica ell "que experimenten per millorar".
Davant d'aquestes dues tipologies, amb les quals Garmendia ha estat molt d'acord amb l'economista, Espanya correspon al primer grup, les economies que innoven sobre el que ja existeix. "Seríem aquesta classe d'economia, però crec que el més important és transformar-nos en una economia laboratori", diu Costas. Així doncs, els dos ponents recorden que el treball conjunt de la societat i sobretot des de l'entrada dels fons europeus Next Generation, Espanya ha de canviar les seves maneres d'innovar i, en aquest sentit s'ha de "modernitzar".
Comparacions odioses
No és que el nostre país sigui l'únic amb problemes. És un sentiment més aviat estès per Europa. Un dels problemes principals quan es compara la innovació a Europa amb la d'altres gegants mundials com la Xina o els Estats Units la resposta és clara pels ponents: "Europa no és un país", aclareix Costas. Per aquest motiu doncs, Garmendia explica que és molt complicat treballar conjuntament amb altres països europeus, ja que les maneres de tractar els diferents problemes sempre són diferents, "i la innovació no n'és una excepció".
Pel que fa a la coordinació d'aquestes altres potències, Costas recorda la missió nord-americana Apolo, "allò fou possible gràcies a poder coordinar tot el país i està fent tots el mateix. Si ho traslladem a Espanya hem de trobar missions, objectius clar i anar tots a una". Un argument que també comparteix l'exministra Garmendia qui parla de "no fragmentar" els estimats fons Next Generation. "Hem d'entendre que els fons aniran en diferents direccions i diferents petits projectes, però necessitem un objectiu comú per acabar treballant", remarca.
La ciència i la innovació han permès que aquesta pandèmia vagi minvant, tot i això tant a Espanya com a Catalunya es necessiten projectes que ajudin a impulsar aquesta nova etapa per a la innovació. Com explicava Costas, ens hem de convertir en una economia laboratori, i tal com compara Garmendi: "La innovació ha de ser el futbol d'aquesta societat, és a dir, ha de formar part de la nostra identitat nacional".