La pluriocupació és un efecte de la crisi i implica condicions precàries? A Espanya és així en la majoria dels casos, al contrari que en els països més rics de la Unió Europea. Un estudi d'Adecco aporta un seguit de dades que trenquen mites sobre els presumptes vincles entre pluriocupació i recessió econòmica al conjunt d'Europa. Els sindicats alerten, però, que a Espanya tenir més d'una feina no sol ser una decisió lliure del treballador dins del mercat laboral, sinó una penúria obligada per aconseguir arribar a final de mes.
De fet aquests dies, l' article "Cuánto tiene que ingresar un autónomo para ganar 938€ al mes s'ha convertit en viral. La denúncia d'una treballadora autònoma sobre els elevats impostos que ha de pagar per ser 'mileurista' ha tingut gran impacte a les xarxes socials i ha reobert el debat sobre la situació econòmica de qui treballa a compte propi.
Segons l'informe d'Adecco, el nombre de persones pluriocupades (amb dues o més feines, sigui a compte propi o aliè) és més alt en els estats europeus amb salaris més elevats i percentatges d'atur més reduïts. Espanya, que no compleix pas amb cap d'aquestes dues característiques, és a la cua de la UE en pluriocupats: només un 2,1% del total de treballadors. La mitjana a la UE és del 4%, i a països com Holanda arriba al 9%. "La pluriocupació reduïda a Espanya és conseqüència de les altes taxes d'atur, del limitat pes del treball a temps parcial i de la crisi que afecta el mercat laboral" resol Diego Barceló, investigador d'Adecco i Barceló & Asociados.
La comparació amb altres països europeus no es pot fer tan sols en percentatges, sinó en termes qualitatius. "La diferència radica en la voluntarietat de la persona pluriocupada", assegura Cristina Faciaben, responsable de Socioeconomia del sindicat Comissions Obreres (CCOO).
Deixant de banda les lògiques excepcions, a països com Espanya el pluriocupat no assoleix aquesta categoria perquè ho desitgi, sinó perquè els estralls de la crisi no li han deixat més remei que multiplicar-se laboralment per arribar a final de mes. Just al contrari del que passa a països com Suècia o Holanda, amb percentatges de pluriocupats que quatripliquen els d'aquí, i on el treball a temps parcial està molt més establert i pot resultar una fórmula atractiva per a molts treballadors.
En els països més benestants del continent, en definitiva, el pluriocupat ho sol ser per decisió pròpia; en els més tocats per la crisi, ho és per obligació, en molts casos després de ser víctima d'una reducció de jornada i de sou a l'empresa on treballa. "En el nostre cas la pluriocupació ens precaritza, tant en sou com en condicions de treball", destaca Faciaben.
De l'ERO a la pluriocupació
Malgrat que el percentatge de pluriocupats sigui menor que el de la mitjana europea, les circumstàncies esmentades fan que aquesta sigui una categoria en auge a l'Estat espanyol. Un cas que exemplifica molt bé qui són aquests nous pluriocupats és el de Montse Valea. Veïna de Sant Pol de Mar (Maresme), treballava a jornada completa en una empresa de biotecnologia amb seu a Badalona. Ara fa un any, l'empresa es va veure obligada a fer un ERO després que no aconseguís finançament privat per treure al mercat el producte en el que feia anys estava treballant, malgrat que havia demostrat la seva eficàcia al laboratori.
13 treballadors van ser acomiadats i altres, com la mateixa Valea, van patir una reducció de jornada. "Vaig passar de treballar 35 hores a 14, dos dies a la setmana", explica. La corresponent reducció de sou podia compensar-la amb la part proporcional de la prestació d'atur, tal com preveuen aquests EROs, però va preferir "buscar-se la vida", com diu ella, amb una feina complementària.
Contractada i autònoma
A més de seguir treballant al laboratori badaloní, Valea porta ara la gestió administrativa de tres empreses. Per poder fer aquesta segona feina s'ha hagut de donar d'alta d'autònoms, malgrat que al laboratori on li han reduït la jornada hi treballa com a contractada. La Llei de l'Emprenedoria, aprovada l'any 2013 pel Govern espanyol, preveu que un treballador assalariat que cotitzi en el règim general de la Seguretat Social pugui alhora exercir altres feines com autònom, amb deduccions de fins al 50% de la cotització en el règim de treballador a compte propi.
Aquesta doble condició és plenament legal, però a l'Oficina de Treball l'hi van posar algunes pegues. "Estaven força confosos, i finalment vaig haver de recórrer a un gestor privat per acabar de regularitzar-ho", explica Valea. La burocràcia estatal està encara en procés d'adaptació d'aquestes noves realitats laborals que trenquen esquemes. També cal tenir present que quan es compleixen dos anys com a autònom es perden els drets que es tenien com a treballador assalariat de cara a percebre la prestació d'atur acumulada.
Altament qualificats... i pluriocupats
Malgrat que se sol vincular la pluriocupació amb els sectors tradicionalment més castigats i amb un nivell formatiu més baix, la realitat és distinta. Des de CCOO apunten, com demostra el cas de Valea, que "professionals altament qualificats també s'hi veuen abocats". Faciaben cita casos com ara els arquitectes, que arran de la crisi del totxo es veuen obligats a combinar un salari precari en un estudi amb projectes a compte propi com a autònoms. O els professors interins, que sovint han de buscar feina a l'estiu i activitats complementàries durant l'any perquè ningú els garanteix que al setembre tornin a tenir plaça a algun centre educatiu.
El portaveu d'Adecco afirma que "no hi ha diferències rellevants en el nivell educatiu i situació professional del pluriocupat a Espanya i al conjunt de la UE". Segons l'estudi de l'empresa, la major taxa de pluriocupació a l'Estat espanyol es troba en ocupacions professionals com ara metges, advocats o enginyers, per davant dels treballadors de tasques bàsiques (neteja, peons...) i de directius. Al conjunt d'Europa la situació és mateixa. El principal desajust respecte a la majoria d'estats veïns, afegeix Barceló, es troba en "el grau d'inserció que té aquesta modalitat laboral, que a Espanya és baix".
Flexibilitat obligada
Tornant al cas de Valea, ella se sent relativament satisfeta de la seva nova experiència com a pluriocupada. "Les empreses m'han donat força flexibilitat, puc adaptar l'horari a la meva conveniència i també treballar des de casa", explica aquesta mare de dos fills. La situació actual, però, també l'obliga a tenir molta més mobilitat que abans, ja que el seu lloc de treball s'ha multiplicat per quatre (casa seva i oficines a Badalona, Barcelona i el Prat de Llobregat).
La multiplicació dels desplaçaments és, per tant, un altre factor associat a la precarització de la pluriocupació, ja que el treballador ha de destinar més temps i diners a arribar al seu lloc de feina. La flexibilitat abans mencionada és, en tots els sentits de la paraula, imprescindible per sobreviure en un escenari on es corre el risc que la feina se't mengi la vida personal. "Has d'estar preparada per tot, i saber reorganitzar-te mentalment perquè la situació no et sobrepassi", conclou Valea.
De fet aquests dies, l' article "Cuánto tiene que ingresar un autónomo para ganar 938€ al mes s'ha convertit en viral. La denúncia d'una treballadora autònoma sobre els elevats impostos que ha de pagar per ser 'mileurista' ha tingut gran impacte a les xarxes socials i ha reobert el debat sobre la situació econòmica de qui treballa a compte propi.
Segons l'informe d'Adecco, el nombre de persones pluriocupades (amb dues o més feines, sigui a compte propi o aliè) és més alt en els estats europeus amb salaris més elevats i percentatges d'atur més reduïts. Espanya, que no compleix pas amb cap d'aquestes dues característiques, és a la cua de la UE en pluriocupats: només un 2,1% del total de treballadors. La mitjana a la UE és del 4%, i a països com Holanda arriba al 9%. "La pluriocupació reduïda a Espanya és conseqüència de les altes taxes d'atur, del limitat pes del treball a temps parcial i de la crisi que afecta el mercat laboral" resol Diego Barceló, investigador d'Adecco i Barceló & Asociados.
La comparació amb altres països europeus no es pot fer tan sols en percentatges, sinó en termes qualitatius. "La diferència radica en la voluntarietat de la persona pluriocupada", assegura Cristina Faciaben, responsable de Socioeconomia del sindicat Comissions Obreres (CCOO).
Deixant de banda les lògiques excepcions, a països com Espanya el pluriocupat no assoleix aquesta categoria perquè ho desitgi, sinó perquè els estralls de la crisi no li han deixat més remei que multiplicar-se laboralment per arribar a final de mes. Just al contrari del que passa a països com Suècia o Holanda, amb percentatges de pluriocupats que quatripliquen els d'aquí, i on el treball a temps parcial està molt més establert i pot resultar una fórmula atractiva per a molts treballadors.
En els països més benestants del continent, en definitiva, el pluriocupat ho sol ser per decisió pròpia; en els més tocats per la crisi, ho és per obligació, en molts casos després de ser víctima d'una reducció de jornada i de sou a l'empresa on treballa. "En el nostre cas la pluriocupació ens precaritza, tant en sou com en condicions de treball", destaca Faciaben.
De l'ERO a la pluriocupació
Malgrat que el percentatge de pluriocupats sigui menor que el de la mitjana europea, les circumstàncies esmentades fan que aquesta sigui una categoria en auge a l'Estat espanyol. Un cas que exemplifica molt bé qui són aquests nous pluriocupats és el de Montse Valea. Veïna de Sant Pol de Mar (Maresme), treballava a jornada completa en una empresa de biotecnologia amb seu a Badalona. Ara fa un any, l'empresa es va veure obligada a fer un ERO després que no aconseguís finançament privat per treure al mercat el producte en el que feia anys estava treballant, malgrat que havia demostrat la seva eficàcia al laboratori.
13 treballadors van ser acomiadats i altres, com la mateixa Valea, van patir una reducció de jornada. "Vaig passar de treballar 35 hores a 14, dos dies a la setmana", explica. La corresponent reducció de sou podia compensar-la amb la part proporcional de la prestació d'atur, tal com preveuen aquests EROs, però va preferir "buscar-se la vida", com diu ella, amb una feina complementària.
Contractada i autònoma
A més de seguir treballant al laboratori badaloní, Valea porta ara la gestió administrativa de tres empreses. Per poder fer aquesta segona feina s'ha hagut de donar d'alta d'autònoms, malgrat que al laboratori on li han reduït la jornada hi treballa com a contractada. La Llei de l'Emprenedoria, aprovada l'any 2013 pel Govern espanyol, preveu que un treballador assalariat que cotitzi en el règim general de la Seguretat Social pugui alhora exercir altres feines com autònom, amb deduccions de fins al 50% de la cotització en el règim de treballador a compte propi.
Aquesta doble condició és plenament legal, però a l'Oficina de Treball l'hi van posar algunes pegues. "Estaven força confosos, i finalment vaig haver de recórrer a un gestor privat per acabar de regularitzar-ho", explica Valea. La burocràcia estatal està encara en procés d'adaptació d'aquestes noves realitats laborals que trenquen esquemes. També cal tenir present que quan es compleixen dos anys com a autònom es perden els drets que es tenien com a treballador assalariat de cara a percebre la prestació d'atur acumulada.
Altament qualificats... i pluriocupats
Malgrat que se sol vincular la pluriocupació amb els sectors tradicionalment més castigats i amb un nivell formatiu més baix, la realitat és distinta. Des de CCOO apunten, com demostra el cas de Valea, que "professionals altament qualificats també s'hi veuen abocats". Faciaben cita casos com ara els arquitectes, que arran de la crisi del totxo es veuen obligats a combinar un salari precari en un estudi amb projectes a compte propi com a autònoms. O els professors interins, que sovint han de buscar feina a l'estiu i activitats complementàries durant l'any perquè ningú els garanteix que al setembre tornin a tenir plaça a algun centre educatiu.
El portaveu d'Adecco afirma que "no hi ha diferències rellevants en el nivell educatiu i situació professional del pluriocupat a Espanya i al conjunt de la UE". Segons l'estudi de l'empresa, la major taxa de pluriocupació a l'Estat espanyol es troba en ocupacions professionals com ara metges, advocats o enginyers, per davant dels treballadors de tasques bàsiques (neteja, peons...) i de directius. Al conjunt d'Europa la situació és mateixa. El principal desajust respecte a la majoria d'estats veïns, afegeix Barceló, es troba en "el grau d'inserció que té aquesta modalitat laboral, que a Espanya és baix".
Flexibilitat obligada
Tornant al cas de Valea, ella se sent relativament satisfeta de la seva nova experiència com a pluriocupada. "Les empreses m'han donat força flexibilitat, puc adaptar l'horari a la meva conveniència i també treballar des de casa", explica aquesta mare de dos fills. La situació actual, però, també l'obliga a tenir molta més mobilitat que abans, ja que el seu lloc de treball s'ha multiplicat per quatre (casa seva i oficines a Badalona, Barcelona i el Prat de Llobregat).
La multiplicació dels desplaçaments és, per tant, un altre factor associat a la precarització de la pluriocupació, ja que el treballador ha de destinar més temps i diners a arribar al seu lloc de feina. La flexibilitat abans mencionada és, en tots els sentits de la paraula, imprescindible per sobreviure en un escenari on es corre el risc que la feina se't mengi la vida personal. "Has d'estar preparada per tot, i saber reorganitzar-te mentalment perquè la situació no et sobrepassi", conclou Valea.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.