Com ja he esmentat en alguna altra ocasió, una de les característiques de la dualitat del mercat laboral espanyol és que no existeix pràcticament porositat entre els contractes temporals i indefinits. De fet, en la primera part d'aquest article vaig acotar els problemes essencials del mercat dual laboral que pateix aquest país. El gràfic següent aporta informació sobre aquesta porositat.
He usat la base de dades experimental d'Eurostat per representar el percentatge de contractes temporals que es converteixen en indefinits l'any 2011 -el primer any pel qual existeixen dades- i 2016.
Com es pot veure, Espanya és el setè país per la cua en porositat entre contractes temporals i indefinits, una xifra semblant l'any 2008 abans d'entrar en recessió i sense les dues reformes laborals el que ens suggereix que flexibilitzar el mercat laboral no té massa a veure amb la dualitat i la porositat que, tal com explica la literatura, té orígens en el tractament legal que es dóna a cada modalitat. Dit amb unes altres paraules, la temporalitat i la poca porositat és un fenomen institucional, per les lleis, bàsicament.
Espanya és el setè país per la cua en porositat entre contractes temporals i indefinits
Els problemes del mercat laboral espanyol i català són diversos: 1) Altes taxes d'atur 2) Alta temporalitat i poca porositat i 3) Poca parcialitat. L'objectiu d'aquest article és dotar de polítiques específiques a cada problema concret.
Altes taxes d'atur
Les altes taxes d'atur tenen a veure, fonamentalment amb tres variables: la regulació del mercat de béns i serveis, la flexibilitat del mercat laboral i el sistema fiscal, que afecta via cost laboral a la productivitat i la competitivitat de les empreses. La regulació del mercat de béns i del mercat laboral tenen una íntima relació (que mereix un article a part). La flexibilització del mercat de treball és important però el que s'observa és que a partir de cert mínim, un augment de la flexibilització té un efecte molt marginal.
Així, la relació entre taxa d'atur i flexibilització laboral no és tan forta com un esperaria veure però existeix un motiu natural per a aquest fenomen. Aquest motiu és la llibertat per fer negocis en el mercat de béns -que podem mesurar amb els indicadors Doing Business del Banc Mundial-: els mercats laborals flexibles dins de mercats de béns rígids no rendeixen bé i aquest és el cas del mercat laboral espanyol. Per exemple, si comparem el mercat laboral alemany i espanyol veurem que el grau de flexibilització del mercat laboral és similar però, en canvi, el mercat de béns espanyol és molt més rígid que l'alemany. És vox populi com els mercats de telecomunicacions, llum o aigua espanyols són molt rígids i amb alta concentració de mercat. Les reformes han d'anar en la millora notable del mercat de béns espanyol.
El sistema fiscal incideix negativament sobre la taxa d'atur espanyola
El sistema fiscal és l'altre element que incideix negativament sobre la taxa d'atur espanyola. Ja he explicat moltes vegades que la proporció dels acomiadaments dins el cost laboral de les empreses espanyoles és massa elevat però sens dubte el que és menys conegut en l'àmbit mediàtic és la baixa despesa de les famílies espanyoles en IVA:
Com es pot veure en el gràfic, la despesa de les famílies espanyoles en IVA respecte de la resta de famílies europees és molt baixa. La retallada de les cotitzacions socials ha d'anar acompanyada de la pujada de molts tipus d'IVA que són realment baixos en termes comparats. Ara bé, per fer això cal mirar la despesa per trams d'ingressos, ja que un canvi així podria ser perjudicial per a les famílies més pobres:
Com es pot comprovar, la despesa de les famílies en IVA és baixa en tots els trams d'ingressos bruts. Ara bé, si agafem el tram més baix (1r quintil) veurem que és el tram on hi ha menys diferència amb la resta de països europeus. A més, abaixar els impostos que paguen les empreses i compensar amb una pujada a les famílies no té sentit: guanyar competitivitat a costa de tenir menys demanda no és quelcom que els sigui molt útil a les empreses. És per això que aquesta reforma fiscal ha d'anar acompanyada d'un augment de salaris. Els sindicats han de canviar acomiadaments potencials per diners a la butxaca dels treballadors.
Alta temporalitat i poca porositat
Cal eliminar el doble règim legal existent per a contractes indefinits i temporals. Els indefinits estan sotmesos a la tutela judicial efectiva però els temporals a la inspecció de la Seguretat Social i això s'ha d'acabar. Cal sotmetre els temporals a la tutela judicial i això passa amb equiparar els drets i les obligacions laborals en les dues modalitats (baixar indemnitzacions i pagar-les també a temporals, entre d'altres). És el que anomeno Treball Universal malgrat que els economistes hem triat un mal nom que no tinc cap intenció de reproduir aquí.
Si, a més a més, hem reformat el mercat de béns i el sistema fiscal, les taxes d'atur estructural baixaran molt ràpidament alhora que també ho fa la temporalitat. Si volen baixar el nivell de frau, cal corresponsabilitat fiscal i canviar el règim de retribució d'hisenda i del sistema judicial. La claredat de les lleis també és un tema que importa: si el grau de discrecionalitat dels jutges per interpretar les lleis és elevat, el resultat serà inseguretat jurídica per a les empreses i menys inversió.
La baixa parcialitat del mercat laboral
Té a veure amb nivells educatius baixos, alt abandonament escolar i alta temporalitat del treball del jovent. Els economistes catalans especialistes en educació -per exemple Lídia Farré (UB) o Caterina Calsamiglia (IPEG)- han demostrat que un dels elements disruptius del mercat laboral català és l'absència d'una formació professional de caire tècnic, ja que aquesta és cara i necessita la participació de les empreses per tal que sigui eficient.
L'Administració catalana pateix restriccions pressupostàries permanents i aquest és el motiu pel qual encara no ha estat possible articular una formació professional equiparable al que és habitual a la resta de països europeus. A més a més, l'altíssima temporalitat (73%) dels joves espanyols suggereix que caldria copiar el que Països Baixos van inventar i molts altres països van adoptar: un salari mínim per a joves que sigui més baix que l'interprofessional per tal que els joves puguin competir amb treballadors de més edat i, per tant, més experiència. Rebaixar l'atur dels joves i la seva temporalitat és condició necessària per fer caure les altíssimes i inacceptables taxes d'abandonament escolar.
Creguin-me que en economia sabem moltes més coses del que aparentment sembla. Darrere d'aquestes propostes que els he explicat hi ha un consens molt elevat i un grau de discussió tècnica molt profunda.