La història l’escriuen els vencedors. En concret, els homes vencedors. L’escriptor i empresari Michael Hart és reconegut com l’inventor de l’e-book, després que el 1971 va transcriure la Declaració d’Independència dels Estats Units i la va comprimir en un arxiu digital descarregable, amb el que va iniciar el prestigiós Projecte Gutenberg. Una història sexi, amb un punt de patriotisme amb el qual no compta la biografia de la professora Ángela Ruiz Robles, inventora real del llibre digital.
Ángela Ruiz era un d’aquests personatges capaços de despertar l’admiració i el respecte de tota una comunitat. Nascuda a Lleó, va fer carrera com a mestra a Ferrol, on va destacar com una professora moderna, innovadora i compromesa amb la comunitat. Durant la seva trajectòria, entre la Segona República i els primers anys del franquisme, Ruiz va combinar el seu mestratge professional amb classes particulars gratuïtes i fora d’hores per tota la població analfabeta de la ciutat.
Ángela Ruiz volia un sistema que permetés un ensenyament intuïtiu i minimitzés el pes que carregaven els nois i noies a l'esquena
A banda de la seva vessant altruista, Ángela Ruiz dedicava el seu temps lliure a imaginar i dissenyar mètodes que milloressin l’educació. Entre el 1938 i el 1941 escriu dos llibres en els quals descriu un sistema taquigràfic revolucionari, amb nous signes i caràcters enllaçats de forma automàtica que es podien utilitzar en qualsevol idioma. Però el seu gran invent arriba al 1949, quan crea la patent número 190.968.
Ruiz feia temps que pensava en un sistema que permetés un ensenyament intuïtiu, adaptat a les noves tecnologies que apareixien a l’època, i que minimitzés el pes que carregaven els nois i noies a l’esquena per anar a l’escola. Així és com va néixer el “procedimiento mecánico, eléctrico y a pressión de aire para lectura de libros”, més conegut com a llibre mecànic.
El sistema constava d’un sol aparell, de la mida d’un llibre, en el que totes les assignatures quedaven recollides en diverses plaques. Quan l’alumne tocava el botó de, per exemple, matemàtiques, les fulles de la matèria pujaven de forma mecànica a la portada. A més, l’aparell comptava amb una pantalla il·luminada i es podia llegir tant en format vertical com horitzontal.
L’invent comptava amb elements propis dels actuals e-books, com un peculiar sistema d’hipervincles per a les plaques de gramàtica i de matemàtiques. En aquestes làmines hi apareixia el dibuix d’un porquet flautista amb conceptes i respostes al seu interior. Així, quan l’alumne tocava el botó d’una de les paraules s’il·luminava la resposta corresponent.
Ruiz va escriure la seva pròpia pàgina en la història dues dècades abans que arribés Hurt
El 1952, Ruiz va millorar el seu invent amb el disseny de l’enciclopèdia mecànica. En aquest cas, s’incorporava un abecedari automàtic que permetia formar paraules per anar directament al concepte que buscava i també escriure i esborrar anotacions. Tal com fem avui amb els e-books.
La professora va intentar durant més de 20 anys fer realitat els seus invents, però no va poder passar de simples prototips per manca de finançament i per l’alt cost que suposava la seva fabricació en l’època. Malgrat tot, Ruiz va escriure la seva pròpia pàgina en la història dues dècades abans que arribés Hurt.