L'Estat espanyol és líder a la Unió Europea en producció ecològica. Té més de dos milions d’hectàrees dedicades al conreu de fruites i verdures amb aquest segell, el 14% de la regió. Això s’explica al potencial pel que fa en sòl disponible i climatologia que té el sud del país, mentre que al nord, com passa a Catalunya, l’activitat comercial i de distribució és la que dóna vida al sector de la venda de productes orgànics. I és que l’àmbit ha multiplicat per nou els seus ingressos en l’última dècada. Un context que no ha passat per alt els emprenedors, on han vist en el segment dels transformats un nínxol en plena eclosió. L’auge de l’ecoemprenedoria, segons els experts, només acaba de començar i el Principat és l'encarregat de liderar aquest fenomen a l’Estat espanyol.
Oferir un producte de qualitat
En Niko Hristev va arribar a Catalunya des de Bulgària fa 18 anys. El seu primer contacte amb el sector ecològic va venir a través d’un curs per formar-se com a cuiner a l’Associació Vida Sana, organitzadora de la fira BioCultura. “Amb ells vaig conèixer l’àmbit i vaig aprendre a apreciar-lo, com estan fent cada cop més persones”, comença explicant el seu relat personal.
Viu a Sabadell amb la seva família, per això van buscar per la seva zona on lloc on comprar pa de qualitat. No en van trobar a prop i va començar a fer-ne ell a casa de manera artesana. “N’elaborava per a casa nostra, però també per a familiars. Fins i tot en venia a gent interessada”, recorda sobre com va despertar el cuc de l’emprenedoria, “llavors vaig decidir buscar un obrador que estigués en marxa i em permetés treballar-hi". En va trobar un que li cedia l’espai durant unes hores a la setmana i que s’encarregava de comercialitzar-lo. La prova va ser un èxit i es va llançar de cap, uns mesos després, amb el seu propi local i negoci.
Hristev va iniciar l’activitat al seu propi obrador el 2012, el Pa d’en Niko, i ara ja afirma amb orgull que té el client fidelitzat: “El meu producte és més sa i respectuós amb el medi ambient. Utilitzo ingredients ecològics i això el client ho sap”. Per això l’emprenedor nega que fes el pas només perquè veiés una oportunitat, sinó perquè va veure que “la gent estava disposada a millorar la seva alimentació i a pagar per tenir qualitat”. Fins ara, ha pogut mantenir una venda sostinguda, no ha caigut, però tampoc ha crescut exponencialment. I amb això, diu, està “molt satisfet”.
Un mercat amb més operadors
Fins ara, Hristev no ha tingut problemes per adquirir matèria primera per a l’obrador. De fet, apunta que l’oferta és tan àmplia que pot escollir entre diverses empreses que treballen un mateix producte. “Opto sempre pel km 0 perquè em permet anar-hi i veure d’on surt i com el tracten. És més car, però sé que fomento la producció local . També m'ajuda a tenir un negoci més sòlid perquè adquireixo un coneixement profund sobre els ingredients que utilitzo i ho puc transmetre al meu client”, explica.
En Jordi Rivera comparteix una història força similar a la d’en Niko Hristev. Ell, però, va entrar en el món de l’emprenedoria a través dels gelats ecològics quan a l’Estat espanyol veure aquest producte amb el segell de biològic era gairebé missió impossible. Per això no dubta a felicitar com ha crescut el sector: “Al principi tot era molt difícil. Vaig haver de fer un treball de recerca brutal per trobar consumibles i matèria primera ecològica que fos viable de portar a Barcelona”.
Distribueix aquest clàssic dolç estiuenc amb les botigues Bodevici. Intenta que els seus ingredients siguin de proximitat, un tret que no és viable amb productes com el sucre de canya, el cacau o el cafè. “La llet i les fruites, en canvi, sí que procuro que siguin un producte local. És la nostra filosofia, no és moda ni per guanyar diners, i cada cop és més fàcil trobar proveïdors”, defensa.
Competidors i amics
Rivera va obrir Bodevici el 2011 com la primera gelateria ecològica certificada d’Espanya, i ara continuen sent els únics amb aquest distintiu Barcelona. “Va ser una ventura, el tema ecològic fa 8 anys no estava tan de moda”, recorda, “em feia il·lusió i em vaig llançar perquè m’horroritzava veure que els gelats que es venien usaven ingredients insaludables i deshonestos”. D’aleshores ençà, el negoci ha sumat quatre locals més a través del model de franquícia i treballa en el canal Horeca a través del format granel i els restaurants, ara ha de fer el pas a les botigues ecològiques. Enguany és el setè any consecutiu que visita el BioCultura Barcelona, un lloc més per trobar proveïdors i clients i ampliar el negoci.
El gelat és un producte que cada cop s’està desestacionalitzant més. Rivera ho ha notat i sap que la demanda continuarà creixent com fins ara i que, en paral·lel, ho farà també la competència: “Ara a l’Estat espanyol hi ha com a mínim quatre o cinc competidors forts. Abans només hi havia tres marques estrangeres potents que dominaven el mercat, ara en som més”. Tot i això, no ho veu com una amenaça, sinó com un element a favor per “difondre i incrementar el consum de productes de qualitat i naturals, aliments reals”.
Emprendre amb els números estudiats
Per a Víctor Prats, director de Riera Giersen, la vitalitat del sector ecològic no és tan clara. Es troba al capdavant d’una empresa que va néixer fa més de 30 anys de la mà de la seva mare amb la venda de tes i infusions per al mercat convencional, però des del 2008 és també un operador ecològic.
La decisió la va prendre el mateix Prats, qui tenia molt clar que aquesta era “la direcció que estava prenent el sector alimentari”. “Era un tema de tendència de consum i de consciència sobre salut i sostenibilitat, però també de màrqueting i vendes”, reconeix, “vam veure-hi aquí el filó per obrir-nos i fer front a la crisi, el nostre sector ja era massa madur”.
“El sector ecològic ha crescut ràpidament, sense un augment sostingut, i corre el risc de ser una bombolla. A Espanya el sector està sobrevalorat, les rendes són massa baixes per poder comparar-nos amb el nord."
En aquest temps també ha viscut l’esclat de l’àmbit ecològic, el qual qualifica de “boom irreal”: “Quan una cosa augmenta ràpidament, sense un augment sostingut, corre el risc de ser una bombolla. A Espanya el sector està sobrevalorat, les rendes són massa baixes per poder comparar-nos amb el nord. És positiu que creixi, i ho continuarà fent, però encara ens falta molt per poder parlar de consolidació”.
Prats celebra que hagin augmentat el nom de botigues, però des d’una posició prudent també recorda que moltes han hagut de tancar per les dificultats que encara hi ha. “Hi ha força escassedat de productes en alguns espais, amb oscil·lacions de preu importants, i cal estar molt preparat i conscienciat de la duresa”, apunta. Una advertència que comparteix l’emprenedor de Bodevici, qui alerta que els emprenedors haurien de fer el pas un cop han avaluat les xifres amb realisme i estan disposats a assumits els riscos que comporta crear un negoci i en l’àmbit ecològic.