Green Urban Data és una d'eixes ferramentes on una podria submergir-se durant hora si és un poc freak dels mapes. La startup va començar amb un plànol obert on es podien veure els carrers de València d'acord amb diferents indicadors com temperatura, qualitat de la vegetació i ombres. Era curiós i sorprenent veure on es formaven illes de calor i, en definitiva, quina era la qualitat ambiental en cada part de la ciutat. Era un projecte pilot que ja no està disponible al web. El motiu: el van presentar a la fira de Màlaga Greencities i, donada la bona acceptació que va tindre, Alejandro Carbonell i José Miguel Ferrer -dos arquitectes de carrera- van veure clar "que podia convertir-se en un producte".
Pensat i fet. Van tocar a la porta de "l'acceleradora de referència", Lanzadera, i els van seleccionar per al programa Garaje (incubació de startups) en 2017. Van invertir inicialment 35.000 euros i començaren tres persones; ara són cinc. La cosa va anar creixent i arribaren a Lanzadera. S'han independitzat fa poc, en octubre de 2019. I ja tenen una cartera de clients que no està malament: treballen amb els Ajuntaments de València, Saragossa, Torrent, Alcoi i Fuenlabrada, i també ho han fet amb els d'Elda i Gandia. Quant a empreses privades, tenen com a clients Idom i Ferrovial. En 2018 i en 2019 han facturat una quantitat similar, al voltant dels 100.000 euros.
Indicadors ambientals per ajudar a prendre decisions
En què consisteix Green Urban Data? "És una empresa que pretén millorar la qualitat de vida de les persones que viuen a les ciutats en l'àmbit mediambiental. Hem desenvolupat un software que permet elaborar indicadors ambientals per ajudar a prendre decisions sobre les accions més interessants per a la ciutat i on s'han de fer", explica Carbonell. Concretament, utilitzen les imatges que recullen els satèl·lits a escala mundial i treballen amb elles, informació d'accés gratuït que ofereix el programa Copernicus de l'Agència Espacial Europea. "El que costa realment és l'anàlisi de la informació, donar una dada que siga rellevant per al municipi que estàs analitzant", observa el CEO. Així, capten dades físiques com la temperatura superficial de la terra i del mar, la qualitat de la vegetació, la humitat del sòl o la contaminació lumínica.
Illa de calor de València
Amb eixa informació creen indicadors per ajudar a prendre decisions. Per exemple, de temperatura: quines zones són més o menys caloroses a la ciutat, quins col·legis estan més afectats per la radiació solar o quines àrees tenen menys vegetació i una exposició més gran al fenomen "illa de calor" en estiu. També analitzen la vegetació, el seu efecte positiu, la reducció de temperatura que assoleixen, l'absorció de contaminants, de soroll o de CO₂; igualment, avaluen si està "ben mantinguda" i té qualitat. D'aquesta manera es poden identificar quines zones són més vulnerables a les temperatures extremes, als incendis, a la sequera o a possibles plagues.
"Veníem del camp de l'eficiència energètica, on de manera quasi immediata podem apreciar que si canviem a LED, estalviem energia i diners. Però quan fem una actuació urbana a la ciutat, com mesurem eixa millora? Nosaltres som capaços de mesurar quant CO₂ absorbirà una actuació, quanta temperatura reduirà, quin estalvi suposarà, etc. Tant els ajuntaments com les empreses que volen fer accions de responsabilitat social corporativa poden tenir dades reals del que ha aconseguit. Sabíem que era bo, però ara sabem quant de bo és i ens permet fer un seguiment per veure si hem assolit l'objectiu que ens vam plantejar", assenyala Carbonell.
El CEO de Green Urban Data conta que es van inspirar en Sud-amèrica, on ja "s'estava estudiant a escala científica la utilització de satèl·lits per monitorar temes ambientals en les ciutats, ja que en tenir extensions tan grans, l'ús de sensors no és viable". El seu software SaaS també ofereix una aplicació de rutes saludables que compara el trajecte més curt amb el més saludable -amb més ombra, amb menys al·lèrgens o amb menys soroll- per moure's d'un origen a un destí. A més, tenen un repositori de recomanacions que posen a disposició dels seus clients. "Moltes vegades ens trobem que els tècnics ja tenen experiència i no les necessiten, però en altres casos, sí que ens demanen que a la nostra ferramenta informàtica se li afegisca una labor de consultoria", apunta Carbonell.
L'entrada en 2020 marca un augment de la demanda pública
Les recents declaracions d'emergència climàtica a les institucions revelen un augment de la conscienciació per assolir un model urbà sostenible. A Green Urban Data han notat un increment de la demanda sobretot des de l'entrada en 2020: "Més ajuntaments s'estan posant en contacte amb nosaltres, pregunten més... cada vegada tenen més inquietuds i necessitat d'incorporar aquest tipus d'informació en el seu dia a dia".
La startup ha posat a l'abast de l'Ajuntament de València un visor de temperatura superficial i de la vegetació de la ciutat amb un històric de dos anys que dóna un pronòstic de quin serà l'impacte de les temperatures fins a l'any 2100 i quin impacte tindrà el fenomen illa de calor. A més, permet veure la qualitat de la vegetació en tot el terme municipal i calcular ràtios per habitant en barris o zones determinades on es volen emprendre accions, així com comprovar la capacitat d'absorció de CO₂ dels arbres o la superfície verda real que hi ha als barris.
La startup treballa amb València per saber l'impacte de les temperatures fins a l'any 2100 i quin impacte tindrà el fenomen illa de calor
Posar xifres a les accions de RSC
El repunt de la demanda pública els ha sorprés després d'estar "paralitzada per les eleccions", motiu pel qual van decidir obrir negoci a l'empresa privada. Se centren principalment a mesurar l'impacte de les accions de RSC, com les que es fan per "compensar la petjada de carboni amb repoblacions d'arbres". "Nosaltres els podem ajudar a saber quant CO₂ compensarà la seua acció", conta Carbonell. Igualment, destaca que Green Urban Data és útil per a les empreses que opten a un contracte públic, ja que les permet ajustar els serveis "el màxim possible a les necessitats reals del municipi".
Posa un exemple: "Una empresa ens ha consultat per presentar-se a un concurs públic per donar solució a un problema de saturació de la gestió de la poda domèstica. Ens van demanar l'estimació de quanta poda s'està produint i quants residus genera per oferir un servei dimensionat. Són unes dades que, per aconseguir-les amb personal, necessitaries dues setmanes".
Una tercera pota de Green Urban Data podria ser el públic general, un target que diu que han valorat, tot i que no saben com arribar a ell, què oferir i com monetitzar-lo.
De cara al futur, només es plantegen "seguir creixent i ser una empresa de referència quant a dades ambientals i sistema de gestió ambiental a les ciutats". Estan centrats a seguir contractant amb ajuntaments i sobretot amb clients privats. Carbonell conta que hi ha empreses semblants a Green Urban Data i recorda que el projecte europeu Copernicus "té la seua pròpia acceleradora". "Més tard o d'hora apareixeran empreses que oferiran serveis similars i hem d'intentar córrer i posicionar-nos com abans millor", sosté. La internacionalització, en canvi, la veuen encara lluny: "Preferim ser profetes a la nostra terra". No obstant això, gràcies a la seua política de partners, ja hi ha "alguna empresa" a Mèxic oferint el seu producte.