Llagut: emprendre a Taiwan

Un jove lleidatà engega una marca de bosses de disseny en una de les economies més vigoroses d'Àsia oriental

En Miquel Rey va marxar a Taiwan l'agost del 2010 per donar classes de castellà. Uns anys més tard ha engegat Llagut, una empresa de bosses de cuir de gran qualitat i disseny propi que s'obre camí a Taiwan. Quan hom pensa en el desenvolupament econòmic dels països asiàtics, el model productiu xinès, basat en la producció massiva, els preus barats i els baixos costos laborals apareixen ràpidament en escena. Però també la puixança tecnològica del Japó.

És entre aquests dos gegants on l'economia taiwanesa cerca el seu lloc. Davant la impossibilitat de competir amb el model xinès, el seu desenvolupament empresarial es basa en la introducció de criteris de valor afegit en els seus productes. Els productes de Llagut encaixen precisament en aquesta visió de l'economia.

Taiwan, entre la Xina i Japó
Rey, un jove lleidatà que va estudiar traducció i interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona, i la seva sòcia, la Chichen Lin, van decidir emprendre conjuntament al país asiàtic i la rebuda de les seves bosses i carteres ha estat tan bona que ja han obert una segona botiga.

"Llagut és un projecte que va començar molt a la valenta, inicialment va ser un projecte per importar menorquines, per provar si aquesta sabata tenia sortida a Taiwan", comenta Rey. Van encomanar a una empresa de Saragossa que les produís per dur-les a la República de la Xina. Després de tres comandes van decidir reorientar el negoci i apostar pel disseny propi.

De l'avarca a la bossa de disseny
"Per principis vam deixar de produir les menorquines, perquè no podem influir en el procés de disseny", diu Rey, però el fet que altres marques les importessin, va ajudar a decantar la decisió.

Va ser llavors quan Llagut va començar a perfilar-se com és actualment: una marca de productes de pell, de vedella i de xai; les seves bosses, carteres i motxilles tenen unes línies simples però amb personalitat i una alta qualitat. "Jo mai no m'havia plantejat dissenyar bosses, però la meva sòcia hi té la ma trencada", diu Rey. La marca, que pren el nom dels vaixells típicament mediterranis, s'inspira en la vida al sud d'Europa, combinat amb un disseny contemporani i materials elegans de primera qualitat.

Un dels valors afegits d'aquesta marca és que controlen tot el procés de producció. Els dos emprenedors van visitar Ubrique (Cadis) per introduir-se al món de la pell i actualment treballen amb pells japoneses, de Taiwan, italianes, d'alemanya i Portugal. "El problema de la pell espanyola és que té dos extrems de qualitat, una més barata, perfecte per fer sabates, i una altra com ara la igualadina, molt bona i cara, que no ens convé", apunta Rey. Actualment, la marca està en converses amb un productor de Croàcia, "que fa un tracking molt bo i passa tots els controls de qualitat per exportar a Europa o als Estats Units".

L'exportació, precisament, és l'assignatura pendent de Llagut. "A Europa s'hi ha d'exportar a l'engròs i no tenim una producció tan grossa  per tal que sigui rendible –de cada model produïm entre 50 i 60 bosses amb totes les variacions de colors-. A part, ara mateix no tenim temps, no donem per a tot. Però ho hem de fer, tot i que el mercat europeu encara està una mica fluix", explica l'emprenedor i afegeix: "A la Xina no exportem. A Hong-Kong sí, culturalment són més propers. Però potser és més aviat un tema d'estil. Tot i el creixement xinès, és complicat, sobretot per la mala relació entre Taiwan i la Xina. Vam tenir oferta per obrir a Xangai al principi d'emprendre, però és una ciutat molt cara: necessites un contacte que conegui bé com funciona per introduir-t'hi".

Aquest mes de setembre, els dos emprenedors han obert la segona botiga-estudi a Taiwan, a la ciutat de Taipei, a les que s'hi han de sumar diversos punts de venda al mateix país. La rebuda del producte en aquest mercat ha estat bona, tenint en compte que una bossa petita costa uns 150 euros i una motxilla entre 400 i 500 euros. "Tenim un preu just per la producció que fem i per la qualitat que oferim", explica Rey. "El negoci va bé, creix. Els beneficis els reinvertim gairebé tots en l'empresa".

Taller des d'on treballa la marca de disseny de bosses de pell. Cedida

Aquesta segona botiga concentra l'estudi on dissenyen les bosses, però també és la casa on viu Rey. "Als clients els agrada molt poder veure com es fan les coses", apunta Rey i afegeix que fins i tot "hi ha un centre comercial on la segona planta està dedicada exclusivament a artesans que treballen en directe".

Emprendre per aprendre
En una societat com la taiwanesa, crida l'atenció que un estranger emprengui i d'alguna manera és "un atractiu més de la marca". Taiwan està molt alerta de tot allò que passa a fora del seu país, "potser perquè ha estat colònia espanyola, holandesa i japonesa abans de formar part de la Xina. Culturalment hi ha una adoració pel que ve de fora i per això potser ens han rebut amb els braços oberts".

Per al jove lleidatà, emprendre va ser una manera de desvincular-se de "ser professor, perquè no crec que vulgui ser-ho tota la vida i vull seguir aprenent. Posar una empresa és aprendre sobre màrqueting, distribució, disseny, millorar... Emprendre serveix per aprendre constantment. Els estudis no són una cosa bàsica per fer coses a la vida", sentencia Rey.
Avui et destaquem
El més llegit