Per què tenir un màster?

La polèmica generada arran la formació de polítics com Cifuentes i Maroto posa sobre la taula la importància, o no, del clàssic "com més estudis, millor"

Estudiar un màster universitari és una opció per qui busca una millora professional | iStock
Estudiar un màster universitari és una opció per qui busca una millora professional | iStock

Què suposa tenir un màster al currículum? És un avantatge qualitatiu o quantitatiu? Perquè no és el mateix un màster que un postgrau, ni que un curset de quatre hores, tots ho sabem. Ni per preu, ni per dedicació... ni tan sols per les portes que pot obrir tenir un títol o un altre. És el que ha passat amb el currículum de Javier Maroto, vicesecretari general d’Acció Sectorial del Partit Popular, qui aquest dijous ha hagut de reconèixer que el currículum publicat al web oficial del seu partit cita un màster que no va cursar. Ara sí, ja corregit, ara se’n diu que té un PLGP (Programa per al Lideratge de la Gestió Pública) d'Iese en Gestió i Administració Pública.

Perquè el màster dóna un plus, està clar, si no la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, que ha passat la seva pròpia Setmana de Passió aquests últims dies, després que es fera públic el suposat fals màster que inclou el seu currículum. Comportaments que posaenen evidència que el sistema està canviant.

“Fins fa poc, tenir un màster donava punts de cara a les empreses que buscaven reclutar professionals. Això va fer que hi hagués un cert boom i que la tendència a fer estudis superiors creixés”, explica el responsable del Campus Manresa del Centre Internacional de Formació Contínua UVic, Òscar Dalmau. Ara bé, la tendència s’ha revertit, i cada cop més es busquen professionals bons en competències determinades i amb responsabilitat ètica.

El frau en els estudis al currículum, segons Dalmau, "penalitza significament perquè trenca amb els comportaments ètics que es busquen”

“S’ha posat en relleu el fet de necessitar professionals i lideratges més ètics i compromesos”, insisteix Dalmau, “d’aquí que en els darrers anys s’hagi parlat de crisis a les escoles de negocis per tenir una formació molt orientada al negoci”. D’alguna manera, aquesta tendència ajudaria a trencar amb la ‘titulitis’, on es prioritza més el fet de tenir el paper que no pas una formació. I aquí és també on es poden destapar casos de programes no finalitzats i que consten al CV, com podria ser el cas dels dirigents del PP, o directament no cursats. “Uns episodis que la societat actual penalitza significament perquè trenca amb els comportaments ètics que es busquen”, afegeix, el que en qualsevol entitat o organització suposaria una desacreditació professionals i l’acomiadament.

Per què triar un màster?

El 90% dels arguments per decantar-se per una formació superior a la de llicenciatura o grau és l’especialització. Segons Dalmau, són gent que busquen accedir al mercat laboral a través dels contactes amb professors i empreses que ofereix un màster, o bé treballadors que necessiten especialitzar-se després de tenir un coneixement general adquirit a la universitat o que busquen aprendre sobre una temàtica nova per buscar nous reptes en altres empreses.

Més info: Com triar un màster o un postgrau adequat?

El 10% restant escull continuar formant-se per motius personals i tria programes que l’omplen personalment, com poden ser branques d’arts, humanitats o ciències socials. “Ho veuen com oci, com una manera d’ampliar coneixements sobre una cosa que els agrada”, comenta el responsable del Centre Internacional de Formació Contínua.

Està sobrevalorat?

És innegable que els màsters estan més prestigiats que altres programes com poden ser els diplomes de postgrau. No en va, el 90 % dels participants del full time MBA d’Esade troben feina dins els tres mesos següents a la graduació i el 91 % d’aquests aconsegueixen canviar de sector, d'àrea funcional o de localització. L’explicació, per a Dalmau, rau en què “el mercat laboral valora més els candidats amb un màster perquè s’entén que tenen una major exigència que altres tipus de formacions malgrat que estiguin també acreditades”. Una cosa certa, o certa fins fa poc, perquè el canvi de paradigma universitari arran l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) signat a Bolonya va fer que les competències professionals passessin a ser el gruix de la formació.

Dalmau afirma que anem cap a “processos de selecció on es valorarà més el que la gent sap fer que no pas els títols”

D’aquesta manera, es busca deixar de parlar de títols per fer esment directe, segons l’expert, a les competències professionals: “Les persones han de tenir certs coneixements i fer certes coses, el que són les habilitats, però també actuar d’una certa manera, el que és l’actitud. Quan el sistema valori més la gent per les competències, segurament el títol serà el menys important”. El resultat? “Processos de selecció on es valorarà més el que la gent sap fer que no pas els títols”, respon, i també una “major qualitat dels postgraus i els cursos” arran la cerca de programes que de debò prioritzin l’aprenentatge i menys el fet de tenir un títol més al currículum.

A Esade, per exemple, han comprovat durant l'últim fòrum d'ocupació MBA Recruitment Fair & High Growth Event, celebrat aquest febrer, que les empreses cerquen principalment candidats amb un bon expedient acadèmic, amb domini d'idiomes i, sobretot, amb un perfil altament global, capaç d'adaptar-se a entorns cada vegada més canviants.

Com s'estudia un màster, per territoris

A Catalunya durant el curs 2015-2016 hi va haver un total de 34.271 alumnes matriculats en màsters oficials: 18.368 dones i 15.903 homes. Les xifres -provinents de la Secretaria d'Universitats i Recerca, Departament d'Empresa i Coneixement- són les més actuals amb què compta l'IDESCAT i mostren que la majoria opta per estudis de postgrau en centres públics catalans, un total de 21.193.

D'altra banda, mirant xifres de l'INE (més antigues, actualitzades el curs 2010-2011... i les coses han canviat prou des d'aleshores), veiem que en el conjunt de l'Estat espanyol –sumant també Catalunya- hi ha un total de 108.433 alumnes de màster oficial: 87.347 a centres públics i 21.086 a centres privats. Entre els primers, el que compta amb més alumnes de tota Espanya és la Universitat de Barcelona (UB); dels privats, s'hi col·loca la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la de San Pablo-CEU, de Madrid.

Amb detall, a Catalunya el centre més exitós quant a aquestes formacions és la UB, amb 7.223 alumnes, seguit de la Politècnica de Catalunya (UPC), amb 4.224. Però a més del sistema públic, hi ha 4.318 estudiants de màster al sistema privat i altres 8.760 matriculats als estudis reglats de postgrau que ofereix la UOC, que és online.

Principalment, els estudiants de màster a Catalunya aposten per les ciències socials i jurídiques en una clara majoria: són 18.153 matriculats en estudis d'aquestes àrees, seguits dels quals trien màsters d'enginyeria i arquitectura (6.557); ciències de la salut (3.960); arts i humanitats (3.594) i ciències (2.007).

Més informació
El 86% dels que acaben un màster troben feina
"Hi ha un dia que t'has d'apuntar a un màster caríssim de qualsevol escola de negocis per saber alguna cosa d'estratègia"
Avui et destaquem
Comentaris (2)
remigio III
Per què tenir un màster?Es comença per aquesta pregunt a i s'acaba preguntant-se; Per a què serveix la decència, la democràcia i l'honradesa? Al pp són tot açò lastres que impedeixen prosperar.En aquest cas serveix per a mostrar la falta de decència d'un càrrec importat al pp.
Francesc Garriga
L'explosió dels màsters, no és la prova fefaent del desajust dels programes de formació universitària envers les necessitats del mercat? I per altre part, la privatització de la banda "útil" de la formació? Feia anys que es venia parlant de la desconnexió de l'universitat del món laboral i finalment el mercat ha solucionat el problema...però a un altre cost.