Com actuar durant l'àpat de Nadal d'empresa

Les tradicionals celebracions nadalenques són l'excusa per fer equip entre treballadors i directius, sempre tenint present el rol que cadascú desenvolupa a la feina

Com cada any, quan arriben aquests dies, se succeeixen nombroses i tradicionals celebracions de Nadal amb els companys de feina que prenen forma de dinar o sopar d'empresa. M'ha semblat oportú fer un repàs a algunes recomanacions bàsiques, tant des del punt de vista del treballador com del directiu o propietari.

Si ets un treballador
Com a treballador, i des d'un punt de vista estrictament crematístic, s'ha d'aprofitar un acte d'aquestes característiques perquè normalment l'empresa sol pagar l'àpat i, de vegades, fins i tot les copes del final. Si un s'ho perd, sempre tindrà la recança de no haver tingut l'oportunitat d'estar al dia del safareig que s'hi farà i dels comentaris i bromes que se'n derivaran els dies posteriors.

També és important tenir seny amb el consum d'alcohol: no s'ha de beure més del compte. Ni s'ha de ser el rei del mambo ni tampoc aïllar-se i no prendre part de les converses. El més aconsellable és gaudir de l'estona amb els companys i recordar que, encara que no ho sembli o que no ens agradi, hi ha una certa obligatorietat d'assistir a aquest esdeveniment social. Us és familiar que el propietari de l'empresa o el director general es pregunti pels motius de l'absència d'una persona o altra? Si un vol caure en gràcia, hi ha d'anar.



Cal aprofitar l'oportunitat per a relacionar-se amb companys amb els quals només interactues en situacions de certa pressió professional. Aquest fet pot llimar algun malentès i permet conèixer-ne altres aspectes i facetes personals.

L'àpat de Nadal és, sobretot en grans organitzacions, una bona ocasió per posar cara a persones de les quals només se'n sap el to de veu o l'estil en la redacció d'un correu electrònic, perquè la relació professional s'estableix a distància. I, sobretot, per damunt de totes les coses, cal ser discret, molt discret amb els flirtejos (siguin propis o aliens) i no caure en el parany d'explicar-ne els detalls l'endemà.

Si ets directiu
D'altra banda, al directiu li toca una situació una mica més compromesa perquè ha de fer els honors tant cap a la propietat com cap als col·laboradors. A més del que s'ha citat anteriorment, del directiu se n'espera formalitat i mesura. Els treballadors volen que el seu cap més directe estigui present al sopar, però no en contacte directe amb ells (no fos cas que només parlés de feina). La relació fluida amb els col·laboradors és bàsica per generar un bon equip per la qual cosa cal fer entrenament en estratègies de teambuilding. Aprofitar l'estona de l'aperitiu per estrènyer vincles amb els membres de l'equip és una molt bona opció. Esperar a fer-ho durant la sobretaula pot jugar males passades.

Per últim, des del punt de vista de la direcció general o la propietat de l'empresa, cal evitar fer evident que es coneix a l'avançada el menú o el que costa. Queda rotundament prohibit mencionar si ha estat l'esposa, l'adjunta o el secretari qui ha fet la reserva o perquè s'ha triat aquest lloc i no un altre. Tots aquests detalls són sobrers i no aporten res més que l'afany de posar de manifest la situació de poder d'un respecte de la resta.

Recomano, per no dir que és obligat, dedicar unes paraules a tots els assistents. És un moment ideal per contribuir a la promoció del sentit de pertinença a l'organització, per fer sentir els "colors" corporatius. Per tant, és indispensable preparar-se bé la intervenció, enforcar-la a la motivació de l'equip, i que contingui informació positiva, nous reptes i objectius empresarials. Queda rotundament prohibit anunciar retallades pressupostàries o mesures difícils d'encaixar o que provoquin animadversió.

En aquests moments, ja només toca triar què demanar després de l'habitual aperitiu i entrant de pica-pica: filet o dorada?
Avui et destaquem
El més llegit