Per què ens resistim al canvi?

Per sortir de la zona de confort el primer pas és prendre la decisió, després buscar les eines necessàries i finalment passar a l'acció sense oblidar-nos de gaudir del camí

"Canviar moltes vegades és entrar en conflicte, significa admetre que comportaments del nostre passat no estaven bé o no ens feien feliços (o simplement ja no ens serveixen) i aquesta ruptura amb el passat és un gran disparador d'ansietat. Canviar és acceptar que no sempre estaràs bé, que no sempre tindràs raó i que no sempre voldràs el mateix per a la teva vida", diu Estanislao Bachrach, al seu llibre En Cambio (Conecta, 2015).

Canviar representa abandonar el conegut i el nostre cervell es resisteix a tot el que li és desconegut (encara que sigui la millor solució, i un benefici per a nosaltres), ja que ho interpreta com a 'perfill' per a la supervivència i aquesta és la raó per la qual, canviar no ens resulta tan senzill; neurobiològicament parlant, el cervell presenta resistència al canvi.

El cervell està en "modus" supervivència, són cables i neurones connectades que volen que siguis el més automàtic i homogeni possible, que no corris riscos i repeteixis comportaments, perquè així s'augura la supervivència del dia i estalvies energia.

Des de fa alguns anys, la neurociència estudia el funcionament i comportament del cervell en viu. Això va possibilitar descobrir que existeix la neuroplasticitat cerebral, i més encara, el fet de poder crear eines i tècniques específiques per enfortir les connexions neuronals que desitgem (procés anomenat Potenciació a llarg termini, PLP) i anar ¨esborrant¨, desconnectant les que ens generen inconvenients en la nostra vida (depressió a llarg termini, DLP). Això ens obre pas a una nova dimensió en el coneixement i comprensió de nosaltres mateixos, permetent-nos modelar les nostres conductes, ¨canviar-nos¨, operant així en una real transformació interna.

Una vida sense canvi interior és una simple supervivència. Les persones que aconsegueixen realitzar les seves metes i objectius, són les que saben que canviar és tenir l'oportunitat d'aprendre alguna cosa nova per créixer.

No obstant això, per canviar és necessari vèncer la resistència al canvi citada, explorar el que està més enllà del nostre coneixement actual, és necessari expandir els nostres propis límits; significa tenir la flexibilitat necessària per modificar la nostra manera de sentir o d'actuar amb la finalitat d'aconseguir nous i millors resultats.

El canvi comença amb la nostra conversa interior, el llenguatge crea realitat i realitats, determina la nostra actitud i la nostra motivació per sortir de la zona de confort.

Hi ha moltes teories i models de gestió de canvi, segons Schein, davant un canvi, les persones s'enfronten a dues forces oposades: Ansietat davant l'aprenentatge. Sabré fer-ho? Podré fer-ho? Ansietat davant la supervivència. Què passa si no canvio? I en cadascuna d'aquestes forces, existeixen quatre pors bàsiques associades:

  •  Por a la incompetència, a ser incompetent en la nova situació
  • Por a perdre la identitat, quan la nostra identitat està relacionada amb un rol que ja no serà necessari.
  • Por a la penalització per incompetència. Què passarà quan es descobreixi que no sé?
  • Por a perdre la pertinença a un grup.

Aquestes pors són els que provoquen les resistències al canvi. Hi ha dues formes possibles de tractar les resistències: Incrementar l'ansietat per la supervivència per sobre de l'ansietat davant l'aprenentatge o reduir l'ansietat davant l'aprenentatge per sota de l'ansietat per la supervivència.

Com reduir l'ansietat davant l'aprenentatge? Amb visió de futur; formació formal; participació; formació informal dels membres de l'equip; grups de pràctiques, feedback i coaching; amb models de rols positius; grups de suport i amb sistemes i estructures consistents.

Per tant, per canviar el primer pas és prendre la decisió (voler), després buscar les eines, tècniques i ajudes necessàries i finalment passar a l'acció sense oblidar-nos de gaudir del camí.

Sense resistència no hi ha canvi. La por, l'ansietat, la negació, la frustració són sentiments naturals que tenim les persones davant la incertesa dels canvis, només cal "gestionar" aquests sentiments i emocions, el mateix procés ens aportarà creixement i desenvolupament personal a més d'obrir un nou món ple de noves oportunitats.
Avui et destaquem
El més llegit