Adéu al concepte d'antiguitat en l'empresa

Tinc una idea: A partir d'avui, és a dir, a partir del proper contracte laboral desapareix el concepte d'antiguitat. Ja no estarem mai més condicionats, empreses i treballadors, per la nostra antiguitat, sinó pel que ens necessitem els uns dels altres. I com ho fem? Ho explico més endavant, abans ens posem en antecedents.

Em dedico al món de la cerca i selecció de personal i he sentit dir en innombrables ocasions que no són felices i que el seu lloc de treball no els aporta, que s'avorreixen, que haurien de canviar d'empresa/funció, que porten X anys fent gairebé el mateix, etc. Llavors és quan jo els pregunto i perquè no marxes? I la seva resposta gairebé sempre és la mateixa: "Perquè no puc arriscar-me, perdria l'antiguitat, aquí tinc un capital que perdo si me'n vaig (abans eren 45 dies per any, ara poden ser 20); En fi, que no marxo!!" 

Des de l'altra perspectiva, des de la visió d'empresa, aquestes em diuen: he hagut de treure a X persones i he tret als quals porten menys anys amb mi, els joves, els que aporten frescor. Però són més barats d'acomiadar, i he de quedar-me amb els antics (desmotivats, cars de sou i menys productius, els quals també se'n anirien si no fos perquè perden l'antiguitat).

No cal ser molt despert per dir: "Així no anem bé". Aquí és on neix el denominat per mi Sistema de la Borsa, ho vaig a explicar de forma plana encara que, evidentment, està subjecte a serrells importants que hi seria necessari contemplar.

Aquí va: Imaginem que l'empresa A contracta a l'empleat B i des del primer mes l'empresa posa en un fons (fons d'inversió o on procedeixi; que sigui segur) X euros al mes a fons perdut per la persona que contracta. D'altra banda l'empleat B posa dels seus ingressos nets cada mes el mateix import X en aquest mateix fons.

Passen els mesos, passen els anys, i aquesta borsa va creixent i està allí, ningú pot disposar d'ella. Arriba un dia què poden passar dues coses: 1) L'empleat s'ha cansat de fer sempre el mateix, l'atreuen nous reptes, vol canviar d'empresa i decideix marxar (avui dia, si te'n vas no cobres). Amb el Sistema de la Borsa tens dret a agafar els diners que hi ha en la borsa, que és de l'empleat (el que ha posat l'empresa A i l'empleat B) i te'n vas (amb el que hi ha i complint els terminis de dies que hagis pactat contractualment).

El mateix és aplicable per a l'empresa, que pels motius que siguin decideix prescindir de l'empleat B (perquè no li fa falta, no li aporta, necessita reestructurar perquè l'empresa pugui sobreviure o el que sigui. No ha de tenir cap explicació) i l'empresari diu que no li necessita i prescindeix d'ell (complint els terminis contractuals de sortida). L'empleat agafa la borsa i busca un nou projecte / treball.

Aquest és el Sistema de la Borsa explicat de forma senzilla però entenc que clara. Entenc que ha d'estar regulat i tenir compromisos contractuals mínims i clàusules no abusives per cap de les dues parts. Us imagineu? Que felicitat per a ambdues parts ser lliures i disposar d'uns diners sense haver de negociar, ni enfadar-se, ni fer barbaritats que s'estan fent avui dia. El lema és "estem junts mentre els dos volem", si no ens separem i tot ja està escrit i pactat.
Avui et destaquem
El més llegit