A diferència de la majoria dels himnes nacionals, l'himne d'Europa no és una cançó de guerra. És l'Himne de l'Alegria, una melodia de Beethoven que posa música a uns versos del poeta alemany Friedrich Schiller. En alemany, per cert, les paraules 'pau' i 'alegria' s'assemblen força ('frieden' i 'freude') la qual cosa em fa pensar que el nostre himne és una celebració de l'alegria de la pau. L'alegria d'haver canviat l'odi per la solidaritat, la ruïna per la prosperitat, la guerra per la pau. El 9 de maig, Dia d'Europa, és una bona ocasió per recordar-ho, especialment aquest any que celebrem el 60è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, l'acta de naixement de l'actual UE.
Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d'un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d'un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d'educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent.... I allò que va començar amb sis països s'ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.
Però si els èxits d'aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l'obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir la Unió s'ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brexit, les tensions amb Rússia, el terrorisme...
És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d'una 'torre de marfil'. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, "Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions... Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú". Per això, la qüestió sobre el futur d'Europa s'ha de sotmetre a la ciutadania.
Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem Diàlegs ciutadans i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d'ajuntaments, petits empresaris, estudiants... He fet més d'una trentena d'aquests diàlegs i la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu?
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre què volem que sigui la nostra unió.
Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d'Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l'han de tenir els ciutadans.
Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d'un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d'un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d'educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent.... I allò que va començar amb sis països s'ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.
Però si els èxits d'aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l'obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir la Unió s'ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brexit, les tensions amb Rússia, el terrorisme...
És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d'una 'torre de marfil'. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, "Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions... Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú". Per això, la qüestió sobre el futur d'Europa s'ha de sotmetre a la ciutadania.
Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem Diàlegs ciutadans i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d'ajuntaments, petits empresaris, estudiants... He fet més d'una trentena d'aquests diàlegs i la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu?
El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre què volem que sigui la nostra unió.
Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d'Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l'han de tenir els ciutadans.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.