Quines han estat les cerques més buscades a Google en el 2018? Curiosament, segons reporta la mateixa empresa, de les 10 cerques més nombroses, la majoria són relacionades amb el món artístic, generalment per finals tràgics d’actors o músics. I la primera, no és d’estranyar, és sobre futbol, la copa del món. En canvi, la corrupció política, l’atur, la pobresa, són exemples del que més ha preocupat a la gent aquest any. Quina paradoxa! Sembla que vivim per coses que no són les nostres causes.
Recolliré sense ànim d’exhaustivitat algunes de les tendències que hem vist aquest 2018 i que m’interpel·len, tant a tall personal com professional, en el rol que hem d’assumir les escoles de management. Si fos coherent, aquestes haurien de ser les meves cerques quan estic treballant. Cerques enteses com a fonts d’informació que identifico, lectures, llibres, conferències o debats als quals assisteixo, converses internes i externes que provoco deliberadament, etc.).
Els avenços tecnològics ens han demostrat resultats impensables fa poc anys. Ara ja hi ha màquines que sense cap instrucció han après per elles mateixes a jugar a escacs. I guanyen. Prendre decisions sobre jugades d’escacs no és transcendent. Ara bé, aquestes màquines hauran de ser programades per prendre decisions vitals, que impacten a les vides humanes o a l’ordre natural del planeta. Hem d’obrir els ulls als professionals sobre les potencialitats de la tecnologia inseparablement de les reflexions que ens brinden les ciències socials (dret, ètica, etc.).
La captació de dades sobre usos, costums, comportaments de persones i objectes ha portat a dos reptes. L’un és la manca de talent analític que ajudi les empreses i institucions a extreure conclusions d’aquestes dades. Hi ha tal manca d’aquest tipus de talent que fins i tot existeixen iniciatives per reciclar perfils d’altres disciplines cap a aquest àmbit. Alhora, les empreses desenvolupen programes per atraure i, sobretot, retenir aquest tipus de perfils. Des del món de l’educació tenim un protagonisme clar en desenvolupar perfils quantitatius. En aquest context, es fa encara més palesa la necessitat d’una formació en ètica digital per assegurar que els avenços en serveis basats en dades no vulneren la protecció de la privacitat de cadascú de nosaltres.
"Hi ha necessitat d’una formació en ètica digital per assegurar que els avenços en serveis basats en dades no vulneren la protecció de la privacitat"
El canvi climàtic ens ha deixat escenes que comencen a ser habituals. Els incendis de Califòrnia o les pluges a Itàlia o a la nostra terra ens alerten que els efectes de les nostres decisions com a societat tenen conseqüències. Avui més que mai necessitem unes polítiques globals que deixin de banda els interessos curtplacistes i individuals pel bé del planeta. Cal preguntar-nos amb urgència quina és l’herència que volem deixar a les futures generacions. Des del món de l’educació necessitem incloure la sensibilitat i consciència sobre el benestar planetari en totes les seves vessants.
A més, la reaparició de moviments polítics en els extrems que posen en dubte drets fonamentals de la persona humana fa entreveure una mancança de valors. L’apropament de les humanitats als professionals per entendre el món és bàsic per construir un món millor on la diversitat, cultural, de gènere, de raça, etc., sigui font de riquesa i no de conflicte o exclusió.
Les empreses tornen a posar al centre les persones, de forma que la seva motivació els creï passió per aprendre i créixer, i alhora impacti en el desenvolupament de l’empresa. És la mirada a la persona com a ens generador valor en contraposició a ser vist com un recurs. I les persones han entès la importància de tornar a l’interior, a l’essència, per ser més complets. Per això han crescut exponencialment les pràctiques de meditació, pràctiques que les empreses estan incorporant com a servei als seus treballadors. El sentit social és part intrínseca a la cultura de les empreses, lluny de l’estratègia d’utilitzar la responsabilitat social com una justificació de les pràctiques empresarials qüestionables. Com transmetem a les aules que l'RSC no és una activitat separada de l’empresa sinó que és part natural de la raó de ser de les empreses?
L'agilitat està imposant-se com a concepte darrere la gestió de projectes. Projectes ràpids i curts que milloren en les iteracions successives. Plans estratègics a dos anys, no es pot predir més enllà. La gestió de projectes tradicional ha mort ja? L'economia col·laborativa genera reptes en els negocis tradicionals i en la mentalitat de les persones. Comencem a entendre que hem de donar per rebre. I que quan es dóna entre tots, tots també rebem proporcionalment. Té sentit esperar informació d’internet sense contribuir-hi? Com transmetem el valor de la contribució col·lectiva?
"L'economia col·laborativa genera reptes en els negocis tradicionals i en la mentalitat de les persones"
Són les teves cerques a la feina (en el sentit ampli que comentava anteriorment) coherents amb el que et preocupa més de cara al desenvolupament i la raó de ser de la teva empresa? El 2018 hem tingut moltes ocasions. El 2019 ens en brindarà moltes més.