La probabilitat que desaparegui o canviï dràsticament la feina d'auditor en els anys vinents s'acosta al 94%. No estan lluny d'aquesta situació les professions de telemàrqueting o de venedor en el món de la venda al detall. Ens ho deien ja el 2013 dos autors sota l'estela de la Universitat d'Oxford en un estudi anomenat "The future of employment: how susceptible are Jobs to computerisation". El citat estudi preveu garanties molt altes que d'altres professions, com la de dentista, entrenador d'atletes o aquelles relacionades amb els temes terapèutics, sobrevisquin sense problema.
El professor de la UPF Barcelona School of Management Jordi Perramon ens explicava fa uns dies en un acte acadèmic adreçat a estudiants de màster que la diferència en l'èxit de supervivència ve determinada pel grau de mecanització de la feina. Com més replicable sigui una feina, més es pot automatitzar i per tant ser substituïda per màquines.
Fins ara l'impacte ha estat relativament baix, però a mesura que es té més volum de dades sobre absolutament tot, més bones són les aproximacions que els robots o la tecnologia són capaces de fer, fins al punt que en un futur molt proper potser tindrem màquines fent diagnòstics mèdics amb un percentatge d'encert més alt que els mateixos metges. En resum, feina repetitiva d'allò de què es té moltes dades està en perill d'extinció.
Si ens creiem aquestes prediccions, quins són els factors d'èxit per sobreviure en el món laboral? La clau està en especialitzar-se en feines poc mecanitzables i afegir-hi una dosi alta de perseverança en els objectius que ens marquem a llarg termini. Com deia en Perramon, l'èxit ja no està garantit a través d'un coeficient intel·lectual alt, sinó en la combinació d'entusiasme, curiositat, optimisme, autocontrol i GRIT o la perseverança i la passió per als objectius a llarg termini.
El GRIT és un concepte usat en psicologia que ara està a l'ordre del dia. Sense esforç els talents no es converteixen en habilitats ni aquests en èxits. A la tornada al nou curs acadèmic potser ens podem proposar analitzar aquesta realitat que ens vindrà, més tard o més d'hora, i escollir escoles, universitats i referents professionals que ens ajudin no només a progressar acadèmicament i intel·lectualment, sinó a millorar la nostra capacitat de perseverança en els objectius a llarg termini.