Finalment tinc els 280 caràcters de Twitter activats, però no els faig servir. No és fruit de cap actitud dogmàtica, sinó que es deu al fet que sóc dels estranys usuaris que fem servir l'aplicació Tweetbot en lloc de l'oficial de Twitter i encara hi tenim la limitació dels 140 caràcters. Suposo que no estaran massa a actualitzar-la, però tampoc no em fa perdre la son. De fet, podria esplaiar-me en 280 caràcters fent un tuit des del web, però em fa respecte.
Al setembre, Twitter feia la prova amb uns quants usuaris als quals expandia el límit dels 140 caràcters: "Perquè tothom, sigui d'on sigui, es pugui expressar fàcilment en un tuit". Aquest "sigui d'on sigui" és rellevant.
Resulta que segons les dades que té Twitter (i en té moltes) el 9% dels tuits en anglès arriben al límit dels 140 caràcters, amb la conseqüent frustració que això provoca. Això és un dels motius pels quals molts usuaris tuitin menys sovint i finalment ho acabin deixant. No he trobat les dades per les llengües romàniques, però si tenim en compte que una traducció de l'anglès al català ocupa un 10%-15% més, aproximadament, ja us en podeu fer la idea (sí, aquí també ens toca patir).
El 280 no s'aplicarà ni al japonès ni al coreà ni al xinès, que continuaran amb 140 caràcters donat que la seva escriptura permet expressar conceptes amb símbols que només ocupen un caràcter dels 140. L'altre dia vaig tuitar una cita en xinès de l'Art de la Guerra de Sun-Tzu i el que vaig expressar en menys de 140 caràcters ocupava unes sis línies de text en l'equivalent en anglès.
"El 280 no s'aplicarà ni al japonès ni al coreà ni al xinès que continuaran amb 140 caràcters"
Certament, la idea sembla contrària a tot el que representa Twitter: brevetat, espontaneïtat, síntesi, immediatesa... I, certament, l'efecte dels nous tuits és estrany. Veure passar un tuit de 280 caràcters pel timeline és com veure passar un lluitador de sumo entre els ballarins del Bolxoi. Com sempre que hi ha una novetat el poble ha parlat —el poble a Twitter!— i ha dit que així no, que si haguéssim volgut Facebook, ja hi hauríem anat d'entrada i que no ens toquin el Twitter tal com l'hem conegut sempre. Ara que tothom té els 280 caràcters activats, els tuits de denúncia són constants. A mi, i pel que veig a molts usuaris, ens passa que un tuit massa llarg ens trenca el ritme de lectura / escaneig i no el llegim, ens el saltem, com si fos un bàner de publicitat d'aquells que sortien a les pàgines web abans dels ad-blockers.
Twitter ha compartit les dades d'utilització dels 280 i només en el 5% dels casos els tuits sobrepassen els 140 caràcters, el 2% dels 190 i els que arriben fins als 280 representen només l'1%. Sembla que els números demostren que finalment el tuit-sumo no acabarà trencant l'experiència de Twitter i ajudarà a retenir aquells usuaris que es trobaven frustrats en arribar al límit, a aquells de verb prolix i als ionquis de les cadenes de tuits.
"La idea sembla contrària a tot el que representa Twitter: brevetat, espontaneïtat, síntesi, immediatesa"
Des de dimarts que tots els usuaris som iguals davant Twitter i ja tenim els 280 caràcters activats. L'art d'escriure un tuit que sobrepassava en 80 caràcters els 140 permesos, reescriure'l, canviar els possessius per "mons", "tons" i "llurs", encadenar fins a quatre pronoms febles, crear abreviacions impossibles, canviar articles per números, repensar-lo uns quants cops, prioritzar el que és essencial i, finalment, acabar veient orgullós un 0 en el comptador de caràcters, es perdrà.
Ara ja no caldrà pensar per tuitar segons què. Em recorda la cèlebre frase de Mark Twain: "No he tingut temps d'escriure't una carta curta, i és per això que te n'he escrit una de llarga". No es podia dir millor, i encara li falten 44 caràcters per arribar als 140. Me'n vaig a tuitar-la.