El Corredor Mediterrani s'ha convertit en un dels grans temes de consens en l'agenda política i periodística des de fa alguns anys. Parlar sobre ell, organitzar jornades o realitzar estudis és avui motiu de prestigi i reconeixement. No existeixen dubtes raonables per qüestionar la seua necessitat o demanar la seua finalització quant més prompte millor. Jo també m'hi apunte a aquesta reivindicació històrica dels pobles del mediterrani.
Ampliant ara la qüestió, observem la quantitat de debats que caben dins d'aquest "Corredor Mediterrani". Mantenint-nos dins de la dimensió de transport de persones i mercaderies, posem el focus sobre un dels seus trams, la conurbació valenciana del sud, l'eix Alacant-Elx. Habiten vora els 600.000 habitants en un entorn pel qual circulen les grans autovies del Corredor Mediterrani amb un importantíssim tràfec de vehicles. També es troba en aquest eix l'aeroport de l'Altet (ara rebatejat com d'Alacant-Elx). Aquesta infraestructura és la primera del sistema aeroportuari del País Valencià, la tercera del Corredor Mediterrani. Els residents nord-europeus han ajudat a consolidar un aeroport amb unes connexions que voldrien altres territoris d'Europa.
El trànsit de persones en el territori Alacant-Elx és, per tant, important. La necessitat de comptar amb infraestructures sostenibles necessitarà un plantejament molt ampli, ambiciós, i especialment amb un gran consens. Però no serà suficient amb el general del "Corredor Mediterrani". Caldrà un altre molt més concret que prioritze les actuacions que s'han de realitzar.
"Optar a tot no s'hi val, especialment quan la resta de qüestions continuen estant dins de la boira"
El tren, queda clar, és una alternativa interessant, eficient en molts sentits, per al transport de passatgers i mercaderies. El detall estarà en si optem per l'alta velocitat o pels trens de rodalies i altres solucions ferroviàries que estiguen més pròxims als fluxos de passatgers reals que existeixen. Optar a tot no s'hi val, especialment quan l'alta velocitat va complint etapes sense excessius clarobscurs i la resta de qüestions continuen estant dins de la boira, sense respostes concretes.
És el cas de la línia ferroviària Dénia-Alacant, per on transcorre l'anomenat "tren de la costa" (més eslògans!), que es vol unir amb Gandia, on hi ha el rodalies fins a València. La d'Alacant és una via del Tram (els ferrocarrils de la Generalitat Valenciana). El seu paper per al moviment de persones és molt important per a la regió metropolitana del nord d'Alacant (que en funció de les dades o els plantejaments podria arribar més enllà del Campello, fins a Benidorm). Un tren per al transport metropolità, sí, o per a unir les ciutats de la costa, per al plaer turístic o com a alternativa per als habitants de les poblacions de la Marina Alta o la Safor (no entrem ací a plantejar altres qüestions com la localització de les estacions, les facilitats per al vehicle privat i altres temes dissuasius que farien optar pel vehicle privat abans que pel tren).
"Rodalies és la principal solució ferroviària, la més sostenible, mediambientalment i econòmicament"
Altra qüestió molt diferent és que es concrete l'extensió de tota la xarxa de rodalies, des de Gandia fins a Alacant. Amb menys parades, més operatiu per fer la funció de transport entre Gandia i Dénia amb Alacant, per a jornades laborals d'anada i tornada en el mateix dia. En resum, donat que els actuals temps entre Dénia i Alacant poden arribar fins a les 3 hores de duració, o existeix un pla alternatiu de renovació total de la infraestructura, o demanar el "tren per la costa" limitant-se a la solució Gandia-Dénia, servirà per a arribar des de València a Dénia. Però no per anar fins a Alacant.
Per finalitzar, cal celebrar l'arribada d'una connexió d'alta velocitat entre València i Alacant (per l'interior, com històricament s'ha fet). Això, segur que millorarà la vertebració de la societat i l'economia valencianes. Però també estaria molt bé que s'aprofitara aquest vent de cara de reivindicacions a favor del Corredor Mediterrani per plantejar una agenda ciutadana (que incloga empresaris, acadèmics, moviments socials i veïnals i a l'administració) que prioritze les actuacions en infraestructures al País Valencià. Perquè malgrat l'alta velocitat, les rodalies valencianes són manifestament millorables (en el cas d'Alacant, quasi inexistents). I es tracta de la principal solució ferroviària, la més sostenible, mediambientalment i econòmicament.