De la ciència al Nasdaq en 15 anys

Cap al 2001, sota la direcció de l'Eugeni Terré, aleshores Director d'Innovació del CIDEM, vàrem començar a desplegar des de la Generalitat una sèrie de programes absolutament pioners en creació d'empreses de base científica. Es tractava de desenvolupar a les universitats estructures dedicades d'emprenedoria (quelcom molt innovador aleshores), per detectar i impulsar iniciatives amb forta projecció empresarial. Eren els anomenats "Trampolins Tecnològics".

El programa es complementava amb ajuts directes, a fons perdut, als científics emprenedors que tinguessin idees de major impacte, el que anomenàvem Capital Concepte. Recursos per donar suport als primers anys de vida de la nova empresa, per tal d'acabar de conceptualitzar el model de negoci i de provar l'escalabilitat de la tecnologia. És el que coneixem ara com early stage, aquelles fases en el desenvolupament d'un projecte innovador en què la proposta de valor és tan immadura que no atreu encara l'interès dels inversors privats.

En aquella època vaig retrobar-me amb l'Andreu Riera, amb qui havíem compartit aules i esport anys enrere a Manresa. La darrera vegada que l'havia vist, cap al 1998, estava acabant el seu doctorat en informàtica a la UAB, i estava neguitós pel seu futur, optant a una beca de recerca o quelcom similar que li permetés subsistir. Devia ser el 2001 o 2002 quan va presentar el seu projecte d'empresa de criptografia per Internet als programes d'ajut Capital Concepte.

El 2003 vam coincidir en un dels "Ponts Tecnològics" a Silicon Valley, coorganitzats amb La Salle i amb la Cambra de Comerç. Allà, si no recordo malament, va conèixer a en Pere Vallès, l'actual CEO de l'empresa que va fundar: Scytl. Malauradament, l'Andreu ens va deixar en un fatal accident el 2006, però en Pere Vallès i el seu equip van seguir desenvolupant el seu llegat, Scytl, que ha esdevingut un dels grans èxits del sistema d'innovació català. Amb més de 600 empleats, avui dia Scytl prepara la seva entrada al NASDAQ, el principal mercat financer mundial d'alta tecnologia, després de ser participada pel fons de capital risc Vulcan (propietat de Paul Allen, co-fundador de Microsoft), de rebre més de 100 milions d'euros d'inversió, i de guanyar el concurs d'adjudicació de l'escrutini provisional de vots en les pròximes eleccions generals a l'Estat.

Aquells anys van ser d'efervescència en emprenedoria universitària. La creació d'un instrument nou com el Capital Concepte va despertar l'interès d'un bon nombre de científics emprenedors. Cap al 2001, també, vaig conèixer en Carles Buesa, biòleg molecular que tornava de fer la seva estada postdoctoral a l'estranger i, com que no va poder optar a una plaça a la Universitat, va decidir crear la seva pròpia empresa: Oryzon Genomics. Oryzon va ser una de les primeres empreses que va gaudir dels ajuts Capital Concepte en el camp biotecnològic. Gairebé 15 anys després, Oryzon s'ha convertit en una empresa líder mundial en epigenètica orientada al càncer i a les malalties neurodegeneratives. Planeja debutar a la borsa de Madrid com a pas previ a cotitzar també al NASDAQ.

El sistema universitari i de recerca català genera unes 40 empreses de base científica i alt potencial de creixement cada any. Les primeres promocions d'empreses sorgides de la Universitat, fa 15 anys, tot just ara arriben a l'elit mundial. El nostre sistema financer no propulsa empreses de les aules al NASDAQ en tres anys, com sí que fa el sistema americà. Però tenim la base, disposem de tecnologia i tenim capacitat de canviar l'estructura econòmica del país si generem un flux continuat d'exemples com aquestes. 

No sabem què hauria passat si en aquells moments embrionaris, l'Andreu o el Carles no haguessin tingut suport de la Generalitat. En tot cas, com fan les economies capdavanteres, aquest tipus d'emprenedor no pot ser tractat pel mercat financer com algú que s'hipoteca per comprar un pis. Hem de detectar aquestes empreses. Hem d'accelerar el seu procés de creixement, amb mecanismes com l'antic Capital Concepte (o com l'actual programa "Indústria del Coneixement" de la Direcció General de Recerca).

Cal oferir-los mecanismes de compra pública innovadora (l'Andreu explicava que els primers contractes de Scytl els van aconseguir amb l'administració suïssa per les eleccions dels seus Cantons: cap administració catalana o espanyola es va fiar d'ells). Cal suport financer de molt alt risc en les fases early-stage, donar suport al management i a la creació d'equips, tractar-los amb sentit estratègic i esperar pacientment a què la nostra economia es converteixi realment en una economia competitiva i basada en coneixement. Ho tenim a tocar.
Avui et destaquem
El més llegit