El món evoluciona tot i la política

El món evoluciona gràcies a la tècnica i malgrat la política. No recordo de qui és aquesta sentència vellarda però, encertada o no, amb tots els matisos que vulgueu, em resulta memorable.

Posada al dia i sense despullar-la de provocació, la frase vindria a dir que el progrés és cosa de la recerca i la innovació més que no pas de la política, i que fins i tot aquells que procuren els avenços i s'esmercen en la investigació pateixen el desinterès dels governs, quant no la seva indolència.

Així es fa palès en l'estadística d'inversions en R D a Espanya l'any 2013. No s'han publicat les dades de 2014, potser per vergonya i segurament perquè aquest és un any electoral de solemnitat. Ara no toca parlar-ne. El cas és que la despesa interna en Recerca i Desenvolupament va baixar als 13.012 milions d'euros, un 2,8% menys que l'any anterior. El pressupost gastat ve a ser l'1,24% del PIB. Al volum total d'inversió, les empreses hi van aportar un 53'1%; el sector d'Ensenyament Superior, un 28%. Sabeu quan va aportar l'administració pública? Un 18,7%.

Un contrast: la despesa en R D per habitant a Alemanya és tres vegades superior a la d'Espanya. L'estat espanyol és el 27è del món (el 18è a Europa) en la classificació anual de l'Índex Mundial de la Innovació. Aquest rànquing posa en evidència les capacitats i els resultats en l'àmbit de la innovació dels països. Es tenen en compte la funció fonamental de la innovació com a motor de creixement econòmic i la prosperitat. També es registren indicadors que van més enllà dels tradicionals, com ara el nivell de recerca i desenvolupament.

Està clar que perdem posicions en relació amb els països de major referència mundial, com també és palmari que cada vegada som més dependents tecnològicament. Per tot i per tant, som menys competitius, hem perdut l'atractivitat i hem malbaratat la retentivitat.

El retruc afegit encara ens fa més mal: hem aconseguit foragitar el talent. Posats a desnonar, fem fora els investigadors. Resulta que el llegendari país de la picaresca no admet menestralies, repel·leix les granotes de factoria i abomina les bates blanques de laboratori. Així no guanyarem mai.

I què fem des de les organitzacions empresarials, a banda de rondinar i posar-ho als discursos? Gairebé res. Els saberuts han imposat l'axioma que la innovació va més enllà de la recerca, de manera que aquesta no és necessària per a innovar, i ens ho hem cregut tant que hem perdut de vista que sense la investigació perseverant no hi haurà millora sostinguda.

Convé que les anomenades patronals (terme decimonònic que caldria preterir) assumeixin l'assignatura de la recerca i que participin en accions contributives i cooperatives amb els grups d'investigadors. Des de les associacions territorials i des de les entitats gremials s'hauria de treballar en el vector de la competitivitat a partir de la transferència tecnològica i la innovació estratègica. Ja n'hi ha prou de tanta innovació de consultoria i d'omplir les parets amb post-its.
Avui et destaquem
El més llegit