Empreses sense treballadors

Fa pocs dies hem sabut que els cinc gegants digitals (Apple, Google, Microsoft, Amazon i Facebook) són ja les empreses més riques del planeta per capitalització als mercats financers. Deixen enrere a les grans petrolieres, farmacèutiques o empreses d'automoció. I no només són riques per atracció de recursos financers. Apple acumula una liquiditat (caixa) similar al PIB de Catalunya.

Les grans plataformes digitals tenen unes característiques que les fan hipercompetitives: marques poderoses, economies d'escala, operacions globals, costos marginals gairebé nuls (el cost d'un usuari més a la web, o d'una còpia més de software és pràcticament zero) i costos laborals molt baixos. Les empreses emergents, filles de la globalització i la digitalització, són monstres acumuladors de riquesa però amb poca capacitat de distribuir-la generant ocupació.

I això ens porta a una inquietant paradoxa: s'està trencant l'equilibri inestable que havia fonamentat el capitalisme del darrer segle. S'esquerda el sistema pel cantó del rol de les corporacions. Fins ara, el capitalisme es mantenia en equilibri per un triangle virtuós format per tres vèrtexs: el mercat, l'empresa i el treballador. L'empresa posava un conjunt de recursos econòmics i humans a disposició d'un mercat que els consumia. El mercat els podia consumir perquè els individus tenien poder adquisitiu per fer-ho. I els individus disposaven d'aquest poder adquisitiu perquè treballaven en empreses que els hi proporcionaven un salari. Les bases d'aquest equilibri les va fonamentar Henry Ford amb els seus principis de producció massiva: tots els americans podien disposar d'un vehicle Ford, si aquests vehicles es produïen a un cost que fes possible que les classes mitjanes americanes el compressin. Però per això, no n'hi havia prou en optimitzar els processos de producció. També havia d'oferir als seus treballadors un salari que els permetés adquirir un vehicle Ford.

Ara aquesta lògica s'està esvaint. Els nous models competitius d'èxit, liderats per les grans plataformes digitals tenen una altra característica insòlita: no necessiten treballadors (o en necessiten molt pocs). I estan envaint tots els sectors de l'economia: de la manufactura a les xarxes socials, de la distribució a la banca, de la química al transport... Ens imaginem un món amb empreses sense treballadors? Tot indica que podríem tenir empreses extremadament riques, sense cap empleat. Si aquestes empreses apareixen o es concentren en un determinat país, fins i tot podríem tenir països extremadament rics, amb milions de pobres als carrers. Es podria sustentar un capitalisme on es trenqués l'equilibri mercat-empresa-empleat, perquè l'empleat no fos necessari? Avancem cap a un món polaritzat entre una rica minoria de creatius emprenedors i opulents inversors, i una majoria de marginats?

La creixent desigualtat que estem observant després de la crisi del 2008 potser és només la punta de l'iceberg d'un nou i inquietant paradigma. Realment, no crec que sigui així. Podria ser-ho, però estic segur que serem capaços de redissenyar el sistema i plantejar innovadores alternatives que el facin sostenible.

Avui et destaquem
El més llegit