Fa poc més de trenta anys anys, abocar aigües brutes a les rieres sortia gratis. Fins fa quatre dies, emetre tones de CO2 des de les fàbriques era gratis. Encara ara, moltes activitats extractives pretenen deixar grans esvorancs en el paisatge a canvi de res. Les activitats productives, i també les de consum, generen sovint externalitats negatives que no s'incorporen als costos econòmics generats si no hi ha un control, unes mesures per limitar-les d'obligat compliment –com els filtres que les cimenteres han anat instal·lat els darrers anys- i una fiscalitat que gravi aquestes externalitats i que incentivi a minimitzar-les.
La fiscalitat verda s'ha convertit en el nou paradigma impositiu a Europa i fins i tot el govern Rajoy hi té l'ull posat. És clar que és molt millor gravar les emissions o les activitats contaminants que el treball. Però l'objectiu de la fiscalitat verda no ha de ser tant estrictament recaptatori com el de posar preu i interioritzar els costos pel fet de contaminar. L'èxit final de la fiscalitat verda seria que acabéssim sense recaptant res en aquest concepte.