Des que fa una setmana un periodista es va colar en una videoconferència secreta de ministres de defensa de la UE la pregunta retòrica de “Qui vigila els que ens vigilen?” ha deixat de ser retòrica i ha agafat un nou significat.
El periodista neerlandès especialitzat en tecnologia Daniël Verlaan, de la cadena holandesa RTL Nieuws, va veure un tuit de la ministra de defensa neerlandesa Ank Bijleveld amb una captura de la pantalla del seu ordinador on s’hi veia l’adreça de la videoconferència amb part del codi d’accés. Al cap de no res ja saludava tant distingida i secreta audiència alhora que mantenia curta però sentida conversa amb l’inefable cap de la diplomàcia europea Josep Borrell. L’incident demostra moltes coses i cap de bona.
La primera és que el cap de la diplomàcia europea té un nivell d’anglès de P3. La política espanyola ens té acostumats que per a presidir-la no cal saber idiomes però un esperaria que l’oferta de feina de cap de la diplomàcia europea inclogués el nivell alt d’anglès. Es veu que no. Només iniciar la conversa Borrell va tornar a recórrer al seu ja clàssic “Stop it” que ja havia utilitzat a la seva cèlebre entrevista “Stop the record” (sic) a la Deutche Welle. L’aportació aquest cop a la llengua de Sid Vicious va ser l’anglo-pallarès “Who is you?” que va adreçar al Daniël com a benvinguda. Per evitar situacions com aquesta, a Borrell li recomanaria que fes com l’alcaldessa de Barcelona i que enlloc de fer servir l’anglès fes servir directament el castellà “para que le entienda todo el mundo”. Al cap i a la fi si Ada Colau ho fa al seu Instagram privat més ho pot fer el Borrell en una trobada secreta de ministres europeus, que encara deu ser més privada.
En tot cas si no és més privada és perquè hi ha gent que no té res al cap. Publicar les credencials d’accés a una videoconferència privada a Twitter per alimentar l’ego ja et qualifica com a “cap de fava” que diria Llull. Si a més tens responsabilitats a nivell europeu encara més, i si ets el ministre de Defensa d’un Estat i la conferència és secreta i sobre seguretat, ja dones el tomb al marcador. Un cop més es demostra que la baula més feble de la seguretat és l’estupidesa humana. Em fa pensar en les vegades que he vist les claus mestres del programa gestor de contrasenyes de tota una organització internacional apuntades en notes a Google Drive compartits amb els becaris que acaben d’arribar.
Tot això podria quedar en anècdota sinó fos pel colofó de tot plegat, amb protagonisme, és clar, del nostre Borrell. El breu intercanvi de paraules amb el periodista holandès va anar així:
-JB: “Sombody has (a)gone into the system". (sic)
-JB: “We have to stop it".
-JB: “Who is you?” (sic)
-JB: “General you are perfectly right, we have to invest in secrecy.”
-Josep Borrell: “How are you?”
-Daniël Verlaan: “Fine, fine, how are you?”
-Josep Borrell: “You know that you have been jumping into a secret conference.”
-Daniël Verlaan: ”Yes, yes. I'm sorry. I'm a journalist from the Netherlands. I'm sorry for interrupting your conference.” (riure dels presents)
-Daniël Verlaan: “I’ll be leaving here.”
-Josep Borrell: “You know it's a criminal offence, huh?. You'd better sign off quickly before the police arrives, huh?”
-Daniël Verlaan: “Bye bye”.
A banda de l’habitual to amenaçador de Borrell, amb el comodí de la policia al final inclòs, el més preocupant de tot és l’apunt que li fa a un general en detectar la intromissió: “General tenia raó, hem d’invertir més en ‘secretisme’ (sic)” (segurament es volia referir a privadesa o seguretat). En definitiva que l’analfabetisme digital dels nostres alts representants el taparem amb més seguretat. I això ho decideixen un general, un ex-ministre a qui van estafar 150.000 euros en línia i una ministra amb ganes d’aparentar a Twitter. Tot en ordre.