Les #EUelections2019 i la butxaca única digital

“A la primavera, centenars de milions de ciutadans elegiran el nou Parlament Europeu. Els ciutadans de la UE avaluaran curosament els candidats i programes abans de prendre les decisions que marcaran el futur del nostre continent i el nostre paper en el món els pròxims anys.”

Així comença una carta que l’Antonio Tajani President (signa així) m’adreça abans de començar les jornades Connecting Lives, on parlamentaris, experts i empresaris de la UE ens explicaran els casos d’èxit del Mercat Únic Digital i els reptes que han de venir. Escric aquesta introducció abans no comencin els dos dies que debatrem sobre el tema, però si l’espai i el temps on som és indicatiu d’alguna cosa, no anem bé.

"Segons el darrer Eurobaròmetre, el 62% dels europeus creiem que la UE és un bon invent. També ens hem de felicitar perquè el 48% creiem que el nostre vot val per alguna cosa en les eleccions al Parlament"

La sala on som és un hemicicle d’aquells on ses senyories fan llurs sessions de treball. Té una capacitat per a unes 100 persones còmodament assegudes en cadires que farien feliç qualsevol gamer, té fins a 12 cabines de traducció, cadascuna gran com un pis de la Barceloneta, i cada lloc té micròfon, lector de xip per votar identificat, i auriculars Televic (made in Austria) per sentir les traduccions que en aquest cas es fan a l’anglès, al francès, a l’alemany i a l’espanyol. Només un petit detall: no hi ha endolls perquè els assistents hi puguem endollar, portàtils, mòbils i tauletes. Res que una colla de bidells no pugui arreglar passant cables i lladres a qui ho demani. L’acte comença vint minuts més tard del previst, connectar vides vol el seu temps. Paro d’escriure quan comença l’acte.

Reprenc l’article un cop ha acabat la primera jornada. Ens expliquen que tant la Comissió Europea com el Parlament són molt importants i que estan contents perquè segons el darrer Eurobaròmetre el 62% dels europeus creiem que la UE és un bon invent. També ens hem de felicitar perquè el 48% creiem que el nostre vot val per alguna cosa en les eleccions al Parlament, i això és un 10% més que en el darrer Eurobaròmetre (ho trobo poc, francament). Entrem en matèria amb els problemes reals de la gent. Hi ha tres paraules clau que tots entenem: roaming, Netflix i Amazon.

Més info: Koopman: "La Comissió Europea ha de tenir plans de contingència per als pitjors escenaris"

La fi del roaming al juny del 2015 és l’estrella i es menciona incomptables cops com la gran fita del Parlament Europeu. És una iniciativa fàcil d’explicar i d’entendre perquè té un impacte directe a la butxaca dels ciutadans. Aquest seria l’exemple paradigmàtic de què vol dir ser en un Mercat Únic Digital. La UE (i el Mercat Comú abans) va ser pensada com un espai de circulació de béns físics i els digitals tenen unes altres regles: mentre els primers es regeixen per les lleis de l’escassedat i responen a economies d’escala, els segons ho fan per les lleis de l’abundància i responen a efectes de plataforma (com més gent els utilitza millors són). El repte majúscul que té la UE és passar de 29 mercats digitals a un de sol.

I aquí arriba el debat de les plataformes. Ho debatem amb Evelyne Gebhardt, vicepresidenta del Parlament Europeu i membre de l’SPD alemany que estava amoïnada perquè no va poder comprar una cafetera a l’Amazon alemany per sa mare que viu a França. Resulta que a Amazon.de era ostensiblement més barata però li va resultar impossible comprar-la des de la frontera francesa a causa del geobloqueig. Ni amb el seu compte d’Amazon alemany ho va poder fer. “Això és una discriminació, ningú no et demana el passaport quan vas a una botiga física”. Des del 3 de desembre del 2018 pots comprar a qualsevol Amazon d’Europa (hi veig una oportunitat de negoci de fer un comparador de preus a escala europea).

"El repte majúscul que té la UE és passar de 29 mercats digitals a un de sol"

L’altra gran plataforma protagonista va ser Netflix. Si jo tinc un compte de Netflix d’un Estat membre perquè em canvia les sèries que puc veure quan em moc per la UE? Els que en saben contracten una xarxa privada virtual (VPN) per poder escollir la seva geolocalització i així poder veure el seu catàleg. No caldria. En un mercat únic digital europeu sense geobloqueig el Netflix de casa viatja amb el portàtil o la tauleta.

L’altre gran tema va ser l’anomenada Taxa Digital més coneguda com la Taxa Google. Un impost del 3% sobre les grans tecnològiques que haurien de pagar per compensar les seves baixes tributacions a Europa que obtenen via mecanismes totalment legals (una tributació que ronda el 9,5% quan la mitjana de la resta de sectors és del 23,2% segons dades de la Comissió). Això no agrada gens ni a Irlanda, que té la seu europea de Google, d'Apple i de la major part de les farmacèutiques ni a Luxemburg per raons òbvies. Recordo la cara de pòquer del ministre irlandès de finances Paschal Donohoe, quan l’any passat a Davos, el premi Nobel Joseph Stiglitz li feia els números a la cara per concloure que Google, Apple, Facebook i Amazon, amb els seus esquemes d’enginyeria fiscal, el que feien era robar als treballadors europeus.

Roaming, la cafetera d’Amazon, un catàleg de Netflix europeu i que les grans tecnològiques globals paguin el que els pertoca a Europa. Potser té raó en Tajani.

Més Informació
'Deep fakes' que exploten a la cara
Les fotos de Davos
Avui et destaquem
Comentaris