R.E.L.L.I.S.Q.U.Í.N.

A partir de l’octubre, Barcelona comptarà amb un nou espai dedicat a l’exhibició, la creació i la recerca en arts digitals. Es dirà IDEAL, l’acrònim dels termes Immersive, Digital, Exhibition, Arts i Lab. Tota una declaració d’intencions. L’altra declaració d’intencions és l’espai i la història on s’hostatjarà l’IDEAL: l’antic cinema Ideal del Poblenou.

"A partir de l’octubre, Barcelona comptarà amb un nou espai dedicat a l’exhibició, la creació i la recerca en arts digitals"

L’Ideal es va obrir l’any 1917 amb un aforament de 800 butaques, que posteriorment es va ampliar fins a arribar a les 2.700. El cinema va ser conegut popularment pel Rellisquín per la pista de patinatge que acollia i les seves projeccions van ser la finestra al món de les classes més populars del barri, entre elles els barraquistes de la Marbella i el Somorrostro.

El cinema va tancar portes l'any 1984 però no la seva activitat. El Rellisquín va canviar el projector per la càmera, la penombra pels focus i la pantalla pel plató: naixien els Estudis Ideal. Al nou Ideal s’hi va gestar part de la nostra memòria col·lectiva audiovisual; s’hi van enregistrar programes tan mítics com Tres i l’astròleg, Força Barça, La Luna (Júlia Otero), La Palmera (Jordi González), Porca Misèria, Lo Cartanyà, Crackòvia o Polònia. El 2015 l’Ideal tancava novament portes.

Més info: L'infern del 13

Fins a l’octubre del 2019, que l’antic Ideal reobrirà com a IDEAL: un espai per a exposicions de gran format amb projeccions de 360º, experiències de realitat virtual i instal·lacions immersives; un laboratori d’R+D per a la creació de projectes innovadors; un centre educatiu d’arts digitals per a escoles, universitats i professionals; un espai per a performances visuals, musicals i de llum en directe. Tot això en els 2.000 metres quadrats que ofereix l’espai, que comptarà amb una cúpula de projecció de 10 metres de diàmetre per a projeccions immersives.

El projecte és 100% de capital privat i compta amb una inversió inicial de 900.000 euros als que s’hi han de sumar 1,5 milions d'euros el 2020 d’un total de 8,5 milions a cinc anys vista. De les xifres d’inversió que hem pogut conèixer en destaca que vora el 50% és per la creació de continguts, d’altra banda normal si comptem que Minoria Absoluta és un dels fundadors del projecte juntament amb les empreses de tecnologia Eyesberg i Digalix, el festival Mira i l’empresa Magma Cultura. Entre els socis internacionals en destaquen referents com l’Exhibition Hub, el Berliner Festspiele, el Base Milano i la influent Societé des Arts Technologiques de Montréal.

L’IDEAL obrirà les portes a l’octubre amb una experiència sensorial immersiva en l’obra impressionista de Monet, una experiència per a tots els públics que ens farà entrar literalment en l’obra de l’artista. L’altra experiència ens arribarà d’Istanbul, del col·lectiu artístic Ouchhh amb el seu Poetic Ai, una instal·lació de poesia immersiva basada en intel·ligència artificial.

"El projecte és 100% de capital privat i compta amb una inversió inicial de 900.000 euros als que s’hi han de sumar 1,5 milions d'euros el 2020 d’un total de 8,5 a cinc anys vista"

A la presentació a premsa, Jordi Sellas, un dels set co-directors, explicava davant d’una projecció de la Mona Lisa que tradicionalment l’art ha estat restringit a una superfície bidimensional, limitat sempre pel marc del quadre. Això ha estat sempre així d’una manera o una altra, des de les pintures d’Altamira, a les pantalles dels mòbils, tauletes i televisions 4K, passant pels murals panoràmics de Robert Barker del segle XVIII (ocupaven interiors d’edificis circulars de dos pisos d’alçada). Hi podríem generalitzar a qualsevol transmissió de coneixement: sempre acaba passant per textos o imatges en superfícies planes restringits per un marc.

D’un temps ençà però, tenim la tecnologia per trencar el marc. Podem de manera efectiva projectar damunt de façanes de catedrals, immergir-nos en un món fantàstic, canviar-nos el cos amb algú altre, parlar amb un supervivent de l’Holocaust o seure a terra en una tenda d’un camp de refugiats a Jordània. Algunes d’aquestes experiències són molt profundes i et canvien la percepció de la realitat, no en el moment en què les experimentes sinó per sempre (la conversa que vaig tenir amb el senyor Pinchas Gutter, supervivent del camp de Majdanek l’hauria de tenir molta gent jove). En definitiva, tenim la tecnologia per transmetre coneixement amb experiències que no es limitin a un marc, tenim la tecnologia per desbordar el marc.

I si es pot fer s’ha de fer, és una obligació moral experimentar i provar de fer les coses d’una manera millor. Ho deia Toni Soler en altres paraules a la presentació del projecte: “A nosaltres ens agrada explicar històries. Les expliquem a la tele, al teatre a la ràdio i mireu si ens agrada que fins i tot les expliquem en paper (fent referència a El Món d’Ahir). Si hi ha noves maneres d’explicar-les hi volem ser”.

Soler: “A nosaltres ens agrada explicar històries. Les expliquem a la tele, al teatre a la ràdio i mireu si ens agrada que fins i tot les expliquem en paper (fent referència a El Món d’Ahir). Si hi ha noves maneres d’explicar-les hi volem ser”

L’Ideal torna a obrir les portes, no com a estudi de producció audiovisual, ni com a espai d’exhibició de cinema, ni com a pista de patinatge, sinó com a tot alhora. M’imagino les cues de gent treballadora del Poblenou el diumenge a la tarda per anar a patinar, o als anys 50 per anar a veure el darrer èxit en Cinemascope. Intento mesurar la distància entre la quotidianitat d’un treballador d’una fàbrica i l’excepcionalitat d’una experiència sensorial com patinar; la de la vida d’una minyona amb la de les protagonistes de Como casarse con un millonario, la història d’un barraquista del Somorrostro amb la de La vuelta al mundo en 80 dias. Les distàncies entre la quotidianitat i les experiències era enorme llavors i ho ha estat fins no fa massa.

En un espai comunicatiu i de lleure dominat per l’oferta infinita d’experiències amb consoles de videojocs més potents que el Mare Nostrum de fa deu anys i amb mòbils més potents que el Deep Blue d’IBM que va derrotar Kasparov el 1997, és clar que el quid no rau en la tecnologia sinó que rau en els continguts. I a l’IDEAL els continguts són experiències. El gran repte de l’IDEAL és que les experiències siguin tan excepcionals per a la societat actual com ho eren les de l’Ideal i les del Rellisquín per a les seves respectives societats, que l’Ideal continuï essent la finestra al món que va transformar les vides de tanta gent de diumenge a la tarda en diumenge a la tarda.

Més informació
MySpace i la selecció digital
30 anys de web, milions de petits canvis poderosos
Avui et destaquem
Comentaris