Grècia ha dit no. És el primer cas de país que es rebel·la contra el dictat dels organismes financers internacionals. Europa està convulsa per la possible sortida del país hel·lènic de la zona Euro, a causa de l'incompliment dels seus compromisos de retorn dels préstecs i de reducció de deute i dèficit públic pactats amb el Banc Central Europeu, la Comissió Europea, i el Fons Monetari Internacional (la famosa "Troika").
Aquests agents van injectar més de 380.000 milions d'euros des de 2010 per evitar la fallida de l'Estat grec, després de comprovar que el mateix tenia un dèficit del 12,7% del PIB, més del doble del declarat fins aleshores, i amb la finalitat d'injectar urgentment liquiditat per evitar la suspensió de pagaments del petit país.
Grècia no ha estat un alumne aplicat de l'Eurozona. Va falsejar els seus comptes públics, i disposa d'una estructura econòmica ineficient. El pes del sector públic és excessiu, amb més de 800.000 funcionaris sobre una població de 10,7 milions d'habitants. La recepta de l'austeritat, després de cinc anys agònics per la població grega, no ha fet efecte: el PIB s'ha contret un 35% des del 2011 (malgrat que sembla que ha començat a créixer lleugerament el 2014), el país pateix una severa deflació, l'atur arriba al 26% (60% per menors de 25 anys), i el deute públic només s'ha reduït un 11% des del 2011, mantenint-se els darrers anys en un desbordat 175% del PIB.
La liquiditat és escassa, fins a arribar al dramàtic "corralito" dels darrers dies. Qui té raó? Els creditors internacionals, que exigeixen els retorns puntuals dels fons prestats, exactament igual com han fet d'altres països? O el poble grec, encapçalat pel partit radical d'esquerres Syriza, que es nega a retornar els pagaments en els terminis pactats, davant el terrible patiment de la població grega.
En la meva opinió, manca un actor clau en aquesta tragèdia col·lectiva: l'estratègia. On és l'estratègia? Quina és l'estratègia de Grècia per esdevenir un país solvent i competitiu, i quina és l'estratègia dels seus creditors (especialment de la UE) per fer de Grècia un país solvent i competitiu? En management coneixem bé la diferència crítica entre estratègia i estructura. L'estratègia és el pla mestre, el conjunt d'actuacions coherents i consistents que fan competitiva una organització. L'estructura és el conjunt de recursos desplegats al servei d'aquesta estratègia.
Michael Porter, professor de Harvard, ja va postular a mitjans dels 90 que "l'eficiència operativa no és estratègia". Efectivament, en un entorn empresarial, ser eficient en l'àmbit operatiu (aconseguir objectius amb economia de recursos) és un factor higiènic (necessari, però insuficient). És una obligació directiva. Però mai pot ser una estratègia.
L'estratègia ve definida pels factors d'exclusivitat que fan diferent, única, a una organització. Si algú en una empresa, en demanar per la seva estratègia, et contesta "reduir costos" o "tornar els préstecs", el final de la mateixa està a la vista. A Grècia tothom parla d'estructura, ningú d'estratègia. Les polítiques d'austeritat han tingut aquest defecte: els creditors i els ideòlegs de les mateixes només han exigit reduccions de dèficit i contenció de despesa.
Els països afectats han retallat tot el que han tingut a mà, sovint de forma lineal i indiscriminada. Alguns, com Grècia, probablement encara no han eliminat tot el greix públic sobrant abans de començar a desmantellar dramàticament les polítiques socials. Però tot això són actuacions estructurals. Ni tan sols, reformes. Són només retallades a cops de destral, sense estratègia. Disposar d'estructures públiques eficients i contenir el dèficit públic són factors higiènics, necessaris per països competitius. Però són insuficients.
Els països que guanyaran el futur són aquells que disposin de sectors públics potents, que actuïn, entre altres coses, com a grans elements tractors de la innovació i com a garants de l'educació universal i d'excel·lència pels seus ciutadans. Les polítiques d'innovació i d'educació són els autèntics factors estratègics de les nacions, aquelles que garanteixen l'emergència de noves generacions de persones i empreses amb capacitat de liderar el futur, i que creen les condicions de contorn per la generació de riquesa i la seva posterior distribució.
Per què no exigeix i supervisa la UE, a més d'atrafegades retallades, un rigorós pla de reformes, amb polítiques de mig i llarg termini, orientades a situar Grècia al segle XXI? Retornar els crèdits és quelcom operatiu. Urgent, però tàctic. Recuperar els mecanismes de creació de riquesa nacional és quelcom estratègic. El problema no és només com retornem els crèdits avui, sinó com construïm els veritables fonaments d'una economia competitiva pel futur. D'això no parla Syriza, ni la UE, ni l'FMI, ni el Banc Central Europeu. Si no es centra l'atenció en aquest objectiu, solucionar la crisi d'aquests dies (segueixi Grècia dintre de l'Euro o no) és només el preludi de la propera gran crisi.
Aquests agents van injectar més de 380.000 milions d'euros des de 2010 per evitar la fallida de l'Estat grec, després de comprovar que el mateix tenia un dèficit del 12,7% del PIB, més del doble del declarat fins aleshores, i amb la finalitat d'injectar urgentment liquiditat per evitar la suspensió de pagaments del petit país.
Grècia no ha estat un alumne aplicat de l'Eurozona. Va falsejar els seus comptes públics, i disposa d'una estructura econòmica ineficient. El pes del sector públic és excessiu, amb més de 800.000 funcionaris sobre una població de 10,7 milions d'habitants. La recepta de l'austeritat, després de cinc anys agònics per la població grega, no ha fet efecte: el PIB s'ha contret un 35% des del 2011 (malgrat que sembla que ha començat a créixer lleugerament el 2014), el país pateix una severa deflació, l'atur arriba al 26% (60% per menors de 25 anys), i el deute públic només s'ha reduït un 11% des del 2011, mantenint-se els darrers anys en un desbordat 175% del PIB.
La liquiditat és escassa, fins a arribar al dramàtic "corralito" dels darrers dies. Qui té raó? Els creditors internacionals, que exigeixen els retorns puntuals dels fons prestats, exactament igual com han fet d'altres països? O el poble grec, encapçalat pel partit radical d'esquerres Syriza, que es nega a retornar els pagaments en els terminis pactats, davant el terrible patiment de la població grega.
En la meva opinió, manca un actor clau en aquesta tragèdia col·lectiva: l'estratègia. On és l'estratègia? Quina és l'estratègia de Grècia per esdevenir un país solvent i competitiu, i quina és l'estratègia dels seus creditors (especialment de la UE) per fer de Grècia un país solvent i competitiu? En management coneixem bé la diferència crítica entre estratègia i estructura. L'estratègia és el pla mestre, el conjunt d'actuacions coherents i consistents que fan competitiva una organització. L'estructura és el conjunt de recursos desplegats al servei d'aquesta estratègia.
Michael Porter, professor de Harvard, ja va postular a mitjans dels 90 que "l'eficiència operativa no és estratègia". Efectivament, en un entorn empresarial, ser eficient en l'àmbit operatiu (aconseguir objectius amb economia de recursos) és un factor higiènic (necessari, però insuficient). És una obligació directiva. Però mai pot ser una estratègia.
L'estratègia ve definida pels factors d'exclusivitat que fan diferent, única, a una organització. Si algú en una empresa, en demanar per la seva estratègia, et contesta "reduir costos" o "tornar els préstecs", el final de la mateixa està a la vista. A Grècia tothom parla d'estructura, ningú d'estratègia. Les polítiques d'austeritat han tingut aquest defecte: els creditors i els ideòlegs de les mateixes només han exigit reduccions de dèficit i contenció de despesa.
Els països afectats han retallat tot el que han tingut a mà, sovint de forma lineal i indiscriminada. Alguns, com Grècia, probablement encara no han eliminat tot el greix públic sobrant abans de començar a desmantellar dramàticament les polítiques socials. Però tot això són actuacions estructurals. Ni tan sols, reformes. Són només retallades a cops de destral, sense estratègia. Disposar d'estructures públiques eficients i contenir el dèficit públic són factors higiènics, necessaris per països competitius. Però són insuficients.
Els països que guanyaran el futur són aquells que disposin de sectors públics potents, que actuïn, entre altres coses, com a grans elements tractors de la innovació i com a garants de l'educació universal i d'excel·lència pels seus ciutadans. Les polítiques d'innovació i d'educació són els autèntics factors estratègics de les nacions, aquelles que garanteixen l'emergència de noves generacions de persones i empreses amb capacitat de liderar el futur, i que creen les condicions de contorn per la generació de riquesa i la seva posterior distribució.
Per què no exigeix i supervisa la UE, a més d'atrafegades retallades, un rigorós pla de reformes, amb polítiques de mig i llarg termini, orientades a situar Grècia al segle XXI? Retornar els crèdits és quelcom operatiu. Urgent, però tàctic. Recuperar els mecanismes de creació de riquesa nacional és quelcom estratègic. El problema no és només com retornem els crèdits avui, sinó com construïm els veritables fonaments d'una economia competitiva pel futur. D'això no parla Syriza, ni la UE, ni l'FMI, ni el Banc Central Europeu. Si no es centra l'atenció en aquest objectiu, solucionar la crisi d'aquests dies (segueixi Grècia dintre de l'Euro o no) és només el preludi de la propera gran crisi.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.