Aquestes darreres setmanes el debat sobre els efectes de la situació política catalana sobre l'economia ha estat notori. Un debat arrelat en la incertesa dels darrers mesos i les quasi 1.800 empreses que han traslladat la seva seu social fora de Catalunya i el miler que han traslladat tant la seu social com la fiscal. Entre les 2.800 empreses que des del passat 9 d'octubre han pres la decisió del trasllat, moltes elles mogudes per actuacions mimètiques més que per una anàlisi acurada de riscos, hi ha de diverses grandàries i sectors. Si bé és prematur quantificar i qualificar l'impacte real sobre l'economia catalana a futur, també és cert que les més grans de les que han marxat aportaven gairebé un 5,5% del total del volum econòmic i entre elles hi ha 6 de les 7 empreses catalanes de l'Ibex.
Avui en dia, una gran part de les empreses catalanes exporten, de fet sumant les vendes de Catalunya a la resta de l'Estat i a la resta del món l'any passat es va arribar quasi als 104.000 milions d'euros. Una xifra molt important assolida mercès a l'increment continuat de les exportacions, que han estat la palanca per afrontar els enormes problemes de la gran crisi iniciada el 2007, de fet un 70% del nostre PIB depèn del mercat exterior. Una enorme capacitat de l'economia catalana, que aporta un 19% del PIB espanyol, per un dinamisme que s'endinsa en el fi del segle XVIII, quan va interioritzar el procés industrialitzador, que llavors s'iniciava al continent en el marc del tèxtil.
No obstant aquest dinamisme de les empreses catalanes, segueixen tenint una forta dependència dels mercats espanyols, un fet que es demostra en què al voltant del 40% de les vendes exterior s'efectuen a la resta de l'Estat. En conseqüència, unes xifres d'exportació molt condicionades tant per les transaccions amb la UE28 com amb la resta de l'Estat, un fet constatat en què el 80% de les operacions exteriors catalanes s'efectuen en aquestes dues àrees.
La marxa d'empreses té un impacte potencialment negatiu a futur més que de present. Ara bé, els impactes negatius no són sols els arrelats a les decisions d'aquestes grans i mitjanes empreses, la situació creada i en especial la creixent animadversió cap a Catalunya o els seus productes, comença a tenir un impacte real sobre empreses catalanes amb una forta dependència de la resta de l'Estat. Una dependència que no es pot menystenir. L'amenaça quant a la pèrdua de mercats espanyols amb el seu impacte sobre el creixement i l'ocupació és una amenaça real que no es pot ignorar, com es comprova escoltant a pimes catalanes, que expliquen com han vist disminuir les comandes en aquest trimestre, posant en perill els resultats de l'any. Una nova amenaça que arriba sobre teixit empresarial, industrial, que al llarg dels darrers anys ha evidenciat saber reaccionar amb rapidesa en ajustar la seva capacitat productiva, en ser audaç en arribar amb èxit a nous mercats internacionals per compensar la manca de demanda interna i també valent quan assolir models d'activitats més competitius.
"L'amenaça quant a la pèrdua de mercats espanyols amb el seu impacte sobre el creixement i l'ocupació és una amenaça real que no es pot ignorar"
Una transformació notòria que no ha permès a moltes empreses superar alguns problemes que limiten la seva capacitat, com la manca de dimensió de les empreses petites i mitjanes, un fet que dificulta innovar i arribar a mercats allunyats.
D'altra banda les empreses segueixen patint d'insuficiència de fons propis i no disposen dels instruments financers adequats. La situació actual, els problemes que es dibuixen l'horitzó proper de les empreses petites i mitjanes, que són molt dependents del mercat espanyol, ha posat novament en evidència els que es detectava en la penúltima edició de les jornades d'economia industrial que organitza la Fundació per la Indústria: "Les empreses que configuren l'economia catalana requereixen guanyar mida, especialment a les empreses mitjanes, atès que hi ha moltes evidències que la dimensió porta a una major productivitat, a una millor incorporació de la innovació, a la contractació de treballadors millor formats i de major resistència davant els cicles recessius".
Caldria doncs acceptar que esdevé requerit incrementar la mida de les empreses, tot desenvolupant polítiques incentivadores, per poder competir en els mercats internacionals i entomar les inversions imprescindibles en R+D per competir amb valor i innovació. Eines existeixen, només cal determinació i recursos per fer-ho.