Fa uns dies escrivia en aquest mateix diari que les dades econòmiques mundials no eren bones i que l'economia alentia el seu creixement, incrementant els temors sobre un nou període de crisi, quan encara no hem sortit de l'anterior. En l'article feia referència a què els temors es van veure esperonats pel darrer informe de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, que va ajustar el creixement mundial pel 2015 en el 3% i en el 3,6% pel 2016. Un menor creixement mundial originat i importants incerteses, que emergeixen arreu per la inestabilitat creixent en àmplies zones del planeta.
L'anàlisi de les dades, que s'han anat publicant relatives al primer semestre i les previsions de final d'any, m'han fet pensar en els problemes de les persones que hi ha darrere dels números macroeconòmics i en les dades de pobresa que any rere any publica INDESCAT o ECAS i en particular quant a Catalunya, expliciten que els ciutadans que es troben en situació de pobresa severa arriba al 4,98% (quasi 4 punts més que el 2008) i que gairebé 60% de les llars catalanes tenen serioses dificultats per arribar a final de mes o que un 13,7% dels catalans són pobres, malgrat tenir una feina, 6 punts per sobre del conjunt de la Unió Europea. Una Europa amb gairebé 79 milions de persones que viuen per sota del llindar de pobresa.
Enfront dels sovint oblidats drames humans per la manca d'activitat econòmica; és a dir, manca de llocs de treball, cal desplegar polítiques de protecció social, programes d'ajut a l'emprenedoria i de reforçament del teixit industrial. També plans de formació en les noves actituds i aptituds que l'activitat productiva demanda.
Pocs són els que dubten que els llocs de treball estables en el si d'una sola empresa amb horaris definits i amb equips de persones conegudes s'està esvaint. Avui dia es requereixen persones amb capacitat de prendre decisions, d'ajudar a definir la millor manera de com fer la feina, persones que han interioritzat els reptes i oportunitats de la globalització, dels avenços tecnològics, de la intel·ligència artificial, dels nous models productius en xarxa i la telepresència en qualsevol lloc i moment. Tot un conjunt de fets que obren finestres d'oportunitats a persones 'natives digitalment', aquelles que han crescut amb dispositius electrònics a les mans, persones que progressivament vertebren la població activa, de fet ells configuraran més del 50% de la mateixa el 2020.
Sens dubte generar treball, recuperar el creixement sòlid implica acceptar els nous desafiaments. Ara bé, en aquest context hi ha un aspecte cabdal que sovint s'oblida. No és altre que la pèrdua sistemàtica de llocs de treball desenvolupats per humans en benefici de maquines més o menys intel·ligents. Una substitució d'humans per robots, que segons diversos especialistes en robòtica pot rondar el 50% en un l'horitzó de 20 a 30 anys. Aquesta tendència fou recentment corroborada en l'estudi The future of jobs, 2025: working side by side with robots elaborat per l'empresa Forrester, en ell s'explicita que sols als Estats Units 22,7 milions de llocs de treball passaran a mans de robots en els pròxims 10 anys. Percentatges similars quant a transformació, pèrdua de llocs de treball desenvolupats per humans, es produiran en la resta d'economies avançades i tecnificades, si bé en un període de temps superior. La substitució d'humans per robots arribarà arreu, a la indústria convencional, a les llars, a la sanitat, a les oficines, al transport privat i públic, a la formació, etc. Una substitució d' humans que crearà noves tasques i llocs de treball, aquells associats al seu manteniment, programació i disseny. De ben segur que a curt termini i el diferencial de llocs de treball perduts i generats representa un saldo positiu. Nous llocs de treball radicalment diferents, més qualificats i més complexes. Però a llarg termini el treball entès com fins ara minvarà. Aquests és un aspecte inqüestionable i llavors tot serà diferent.
Aquest escenari amb poc treball humà i molt pels robots requereix ser considerat, ja que obligarà a una redistribució de la riquesa i del treball diferent de la que fins ara s'ha aplicat. La fiscalitat ha de ser diferent i caldrà garantir un salari social per a tots, mercès al treball dels robots. Caldrà vetllar per eradicar el creixement de les desigualtats i la governança mundial esdevindrà indefugible.
Tots estem d'acord que l'escenari laboral ha canviat i seguirà canviant i que esdevé requerit adaptar-se als canvis, però caldria aixecar la vista i mirar més enllà i descobrir que la robotització pot vertebrar un món més just, més confortable, però a la vegada més exclouen a menys que s'avanci significativament cap a nous models de producció i generació de valor més compartits i no excloents.
L'anàlisi de les dades, que s'han anat publicant relatives al primer semestre i les previsions de final d'any, m'han fet pensar en els problemes de les persones que hi ha darrere dels números macroeconòmics i en les dades de pobresa que any rere any publica INDESCAT o ECAS i en particular quant a Catalunya, expliciten que els ciutadans que es troben en situació de pobresa severa arriba al 4,98% (quasi 4 punts més que el 2008) i que gairebé 60% de les llars catalanes tenen serioses dificultats per arribar a final de mes o que un 13,7% dels catalans són pobres, malgrat tenir una feina, 6 punts per sobre del conjunt de la Unió Europea. Una Europa amb gairebé 79 milions de persones que viuen per sota del llindar de pobresa.
Enfront dels sovint oblidats drames humans per la manca d'activitat econòmica; és a dir, manca de llocs de treball, cal desplegar polítiques de protecció social, programes d'ajut a l'emprenedoria i de reforçament del teixit industrial. També plans de formació en les noves actituds i aptituds que l'activitat productiva demanda.
Pocs són els que dubten que els llocs de treball estables en el si d'una sola empresa amb horaris definits i amb equips de persones conegudes s'està esvaint. Avui dia es requereixen persones amb capacitat de prendre decisions, d'ajudar a definir la millor manera de com fer la feina, persones que han interioritzat els reptes i oportunitats de la globalització, dels avenços tecnològics, de la intel·ligència artificial, dels nous models productius en xarxa i la telepresència en qualsevol lloc i moment. Tot un conjunt de fets que obren finestres d'oportunitats a persones 'natives digitalment', aquelles que han crescut amb dispositius electrònics a les mans, persones que progressivament vertebren la població activa, de fet ells configuraran més del 50% de la mateixa el 2020.
Sens dubte generar treball, recuperar el creixement sòlid implica acceptar els nous desafiaments. Ara bé, en aquest context hi ha un aspecte cabdal que sovint s'oblida. No és altre que la pèrdua sistemàtica de llocs de treball desenvolupats per humans en benefici de maquines més o menys intel·ligents. Una substitució d'humans per robots, que segons diversos especialistes en robòtica pot rondar el 50% en un l'horitzó de 20 a 30 anys. Aquesta tendència fou recentment corroborada en l'estudi The future of jobs, 2025: working side by side with robots elaborat per l'empresa Forrester, en ell s'explicita que sols als Estats Units 22,7 milions de llocs de treball passaran a mans de robots en els pròxims 10 anys. Percentatges similars quant a transformació, pèrdua de llocs de treball desenvolupats per humans, es produiran en la resta d'economies avançades i tecnificades, si bé en un període de temps superior. La substitució d'humans per robots arribarà arreu, a la indústria convencional, a les llars, a la sanitat, a les oficines, al transport privat i públic, a la formació, etc. Una substitució d' humans que crearà noves tasques i llocs de treball, aquells associats al seu manteniment, programació i disseny. De ben segur que a curt termini i el diferencial de llocs de treball perduts i generats representa un saldo positiu. Nous llocs de treball radicalment diferents, més qualificats i més complexes. Però a llarg termini el treball entès com fins ara minvarà. Aquests és un aspecte inqüestionable i llavors tot serà diferent.
Aquest escenari amb poc treball humà i molt pels robots requereix ser considerat, ja que obligarà a una redistribució de la riquesa i del treball diferent de la que fins ara s'ha aplicat. La fiscalitat ha de ser diferent i caldrà garantir un salari social per a tots, mercès al treball dels robots. Caldrà vetllar per eradicar el creixement de les desigualtats i la governança mundial esdevindrà indefugible.
Tots estem d'acord que l'escenari laboral ha canviat i seguirà canviant i que esdevé requerit adaptar-se als canvis, però caldria aixecar la vista i mirar més enllà i descobrir que la robotització pot vertebrar un món més just, més confortable, però a la vegada més exclouen a menys que s'avanci significativament cap a nous models de producció i generació de valor més compartits i no excloents.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.