Jo també he decidit canviar la raó social de la meva empresa. No puc més. Burocràcia, paperassa, impostos, polítiques absurdes i sobre tot, la incertesa del futur. Som en una economia globalitzada i en aquesta conjuntura quedar-se en la mateixa parcel·la de món mirant-se el melic és un cost d'oportunitat que ni jo ni cap empresari es pot permetre. D'altres ho han fet abans que jo —haver canviat la seu de la teva empresa és ara mateix un símbol d'estatus— i molts més em seguiran. No estic sol.
He de confessar que la decisió no ha estat fàcil i que hi he donat molts tombs però finalment l'inevitable ha passat. Amb la decisió presa només faltava trobar el destí.
Ho he parlat amb un dels socis (els altres dos no compten perquè amb dos ja sumem) i les condicions que li demanàvem al nou destí eren que ens permetés mantenir la relació fiscal amb els nostres clients actuals, que ens permetés treballar amb els bancs amb els quals operem en euros, que millorés la pressió impositiva actual i que ens ajudés a expandir-nos a nous mercats. Quedava clar que Bahames queia de la llista. Com que només movem la seu social, i tant empresa com treballadors continuen a Barcelona, el destí escollit havia de ser relativament a prop de la capital catalana per evitar-nos costos de transport, i ben comunicat per minimitzar el temps de desplaçaments. També era un requeriment important que el canvi no suposés més burocràcia.
Descartem València i Balears per mal comunicats. Em sap greu perquè Ciutadella serà la capital federal de la Confederació Mediterrània i tenir-hi presència ara hauria estat un avantatge competitiu. Madrid està ben comunicat però amb tantes empreses catalanes com hi han marxat por que el pont aeri i el TGV estigui sempre ple especialment divendres a l'hora de tornar de cap de setmana. Altres ciutats espanyoles no entraven a la travessa per manca de projecció internacional.
"Madrid està ben comunicat però amb tantes empreses catalanes com hi han marxat por que el pont aeri i el TGV estigui sempre ple"
Finalment sembla que hem trobat el lloc que satisfà totes les nostres necessitats: Estònia. Vaig a e-estonia.com i un text a un cos de lletra de 54 píxels em dóna la benvinguda: "Si nosaltres hem creat una societat digital, vostè també ho pot fer". Només em cal enviar una foto, les meves empremtes dactilars, 100 euros (ha pujat des de la darrera vegada que ho vaig consultar) i d'aquí a 15 dies, un cop verificada la meva identitat, m'arribarà la clau criptogràfica i un codi PIN per accedir els seus sistemes i ja seré e-ciutadà de la República d'Estònia, el país més connectat del món.
Ser e-ciutadà de la República d'Estònia em permetrà accedir al sistema bancari de la UE, al seu mercat únic i estaré protegit pel seu marc legal. No em caldrà desplaçar ningú de la meva empresa ni tenir-hi un director local (ni tan sols llogar 4 metres quadrats amb un telèfon). Tots els contractes que faci els podré fer digitalment sense cap necessitat de paperassa ni de viatjar. De fet podré treballar a la meva empresa des de qualsevol lloc del món (e-nomad alert). I si per tot això fos poc, Estònia té un dels sistemes impositius més competitius de tota l'OCDE.
Estic a punt de fer clic per esdevenir e-ciutadà d'Estònia quan m'arriba la notícia —via VIA Empresa, com si no— amb una informació de darrera hora que diu que el Govern preveu crear un certificat de residència digital per a empreses de tot el món que desitgin operar a Catalunya, una iniciativa que és exactament la que el govern d'Estònia va posar en marxa el 2014. Ho paro tot mentre espero que siguin els altres que vulguin ser e-ciutadans de la República de Catalunya.