El debat que s'ha obert aquestes dues setmanes en què hi ha la COP 25 a Madrid, ha sorprès molta gent pels canvis que vindran. Veig com les persones empresàries són escèptiques a admetre que la transició que tot just comença serà disruptora i pretenen rebaixar-la a un canvi tecnològic; per exemple, sobre la manera com es generarà l'electricitat. Cal explicar que el camí que ara engeguem, i que la UE ens guiarà posant-hi les vies, suposarà un canvi cultural en el mode de vida que alterarà les pautes de consum, afectant l'economia, suposant la pèrdua o disminució de certes activitats i el naixement de noves oportunitats.
"Les persones empresàries són escèptiques a admetre que la transició que tot just comença serà disruptora i pretenen rebaixar-la a un canvi tecnològic"
La UE promourà la implantació d'una taxa de carboni que serà universal, progressiva, intensa, fiscalment neutre, transparent, justa i amb aranzels de protecció fronterera. Avui, sis sectors de l'economia (generació elèctrica, acer, ciment, química, paper i ceràmica) ja estan subjectes a una taxa que es negocia a un mercat de CO₂ a Frankfurt. En el darrer any, el valor del CO₂ ha passat de 5 a 25 €/t CO₂ i l'efecte ha estat el tancament de la generació elèctrica basada en carbó pel fet que ha deixat de ser competitiva. Sabem que una taxa intensa mou l'economia cap a la descarbonització, fet pel qual cal aplicar-la de forma correcta per no caure en errors que la frenin.
Hi ha dos punts difícils d'aplicar de la taxa: el retorn dels ingressos a l'economia i l'aranzel de protecció. La taxa té com a missió impulsar el canvi cap a la descarbonització. Si no es retorna el seu valor a l'economia, la pressió fiscal serà excessivament elevada. Espanya emet 332,8 Gt CO₂ que, a un preu de 25 €/t CO₂ fa una xifra de 8.320 milions d'euros. Però, si la taxa arriba a 100 €/t, valor que molts pensem que s'arribarà fàcilment, els ingressos seran de 33.280 milions, una xifra important per a l'economia.
"Si no es retorna el seu valor a l'economia, la pressió fiscal serà excessivament elevada"
El retorn d'aquesta xifra a l'economia es pot fer de moltes maneres. Suècia va optar per disminuir les cotitzacions socials de les empreses, essent una clara palanca cap a la creació de treball. França, quan la taxa ja tenia un valor de 48 €/t CO₂, va optar per retornar la recaptació via crédit impôt, una subvenció a l'impost de beneficis per a les empreses que contractaven personal. El resultat va ser la revolta dels gillets jaunes perquè l'autònom de Montpeller que anava a treballar cada dia a Arles amb la seva furgoneta dièsel no suportava que els taxis no paguessin, ni els camions, ni els avions, ni els vaixells, ni els treballadors de la metròpoli de París que gaudeixen de transport públic. La revolta ha portat a discutir el retorn directament al contribuent de forma progressiva segons la seva renda.
L'aranzel també és difícil d'implantar perquè va en contra del desplegament fet per l'OMC. Serà difícil trobar els valors de CO₂ associat a cada producte que importa l'economia europea. Europa Importa de la Xina 380 Gt CO₂, l'equivalent a les emissions d'Espanya.
El camí serà dur i caldrà molt debat per no caure en errors com els que han portat a l'origen dels gillets jaunes a França.