Els conflictes són quelcom natural a qualsevol relació humana, i per tant estan presents a les famílies empresàries. El repte clau és com convertir-los en positiu. Molts conflictes són previsibles. La qüestió serà la seva intensitat i durada. El diàleg sincer i empàtic pot ser el millor lubricant per prevenir i tractar els conflictes. Comunicar és més escoltar i entendre a l'altre que no pas parlar. A vegades convé comptar fins a tres i pensar quan i com dir les coses abans de parlar. Si bé las dites diuen que "por la boca muere el pez" i que "en boca tancada no entren mosques" la realitat és que el que acostuma a faltar és comunicació. Quan un conflicte no evoluciona de forma adequada per tal d'evitar arribar a les mans tenim la via judicial. Però existeixen altres alternatives, com són la mediació i l'arbitratge.
"Els conflictes són quelcom natural a qualsevol relació humana, i per tant estan presents a les famílies empresàries. El repte clau és com convertir-los en positiu"
El mediador basteix ponts per acostar les parts i que aquestes arribin a una solució. Pot fer propostes de solució, però són las parts qui decideixen. En cas de no arribar-se a una solució amb mediació, sempre es tindrà oberta la porta arbitral o judicial. Existeix el risc d'utilitzar la mediació com a estratègia dilatòria. L'àrbitre després d'escoltar les parts i analitzar les proves que aquestes li aporten pren una decisió similar a una sentència judicial, obligatòria per a les parts i amb motius de recurs taxats a instàncies superiors. L'arbitratge pot ser de dret o d'equitat. El primer ha de ser efectuat per un advocat i ha de seguir els criteris que marca la llei per un jutge. L'arbitratge d'equitat pot ser efectuat per qualsevol persona i haurà de regir-se pel seu "lleial saber i entendre".
Tant la mediació com l'arbitratge requereixen la voluntat de totes les parts de sotmetre's al mateix, a diferència de la via judicial en la qual una part demanda a l'altre sense necessitat de què aquesta estigui d'acord en anar a judici. El fet d'estar d'acord en acudir a aquestes vies alternatives, ja és una bona mostra de la voluntat de solucionar la qüestió conflictiva; i a més a més de fer-ho de forma molt més ràpida i econòmica que en via judicial.
"Tant la mediació com l'arbitratge requereixen la voluntat de totes les parts de sotmetre's al mateix, a diferència de la via judicial"
La relació a les empreses familiars entre els socis no és igual que en una empresa no familiar. Estan presents, per a bé i per a mal, sentiments amb més intensitat. Les conseqüències dels conflictes poden ser més greus que en una família no empresària, ja que a més a més de la relació familiar ens podem estar jugant el futur econòmic.
En previsió a conflictes futurs és recomanable, per la família i per a l'empresa familiar, analitzar la possible conveniència de preveure la seva resolució per via de mediació i arbitral, així com qui seran les persones encarregades de fer-la (i els seus substituts) o la forma d'escollir-les. Es pot anomenar a una persona de mútua confiança per la tasca, o adreçar-se als serveis de mediació institucional o als col·legits d'àrbitres.