A la comptabilitat les existències també s'anomena "inventari", perquè poden estar inventades. A pesar d'això es comprova poc que la comptabilitat i la realitat coincideixin. I hi poden haver sorpreses. I hi ha qui confia en les auditories, però les auditories no es fan per cercar fraus, sinó per comprovar que se segueixen els criteris de la comptabilitat; i segons aquests, l'edifici de La Pedrera, al Passeig de Gràcia, pot valdre zero, ja que en tenir més de 50 anys pot estar totalment amortitzat, obres de manteniment i millora apart.
En encarregar una auditoria se signa un document en què a la pràctica s'eximeix a l'auditor de trobar frau: els administradors assumeixen la responsabilitat de falsedat en la informació. Diuen que EBITDA vol dir Earnings Before I Tricked the Dumb Auditor (beneficis abans d'enganyar al ximple de l'auditor).
Hi ha un llibre, titulat Empreses que menteixen, d'Oriol Amat, de lectura molt recomanable, en el que en bona part es basa aquesta columna. Ja que es prenen moltes decisions d'acord amb els números, val la pena comprovar que siguin certs. El 40% de la informació comptable és inexacta, per no dir que és mentida. I és important detectar aquestes inexactituds abans de decidir. Si la informació és merda, la decisió serà merda. Cal ser escèptics amb els números, i sotmetre'ls a la prova del nou.
Hi ha tres menes de frau. Manipulació, falsificació o alteració de registres comptables. Representació interessada o omissió de fets significatius. Aplicació intencionadament errònia de principis comptables. Segons dades de la Association of Certified Fraud Examiners del 2016 el frau es descobreix 42% per delació, 25% per casualitat, 16% per controls interns, 14% per auditoria interna, 3% per auditoria externa.
Es pot mentir inventant vendes, per exemple, a filials a l'estranger, o canviant-les de període anticipant o retardant la facturació. Similar qüestió es pot fer amb les despeses, i no diguem amb les existències. Hi ha mentides flagrants, i mentides subtils consistents, per exemple, en canviar els criteris comptables de valoració d'existències o les provisions. Segons s'utilitzin els criteris comptables més o menys conservadors, els resultats d'una mateixa empresa poden variar de forma molt significativa en un sentit o altre.
"Els resultats d'una mateixa empresa poden variar de forma molt significativa en un sentit o altre"
El frau requereix uns elements per existir: motivació, oportunitat, racionalització, i perfil del defraudador. La motivació a un frau que millori els resultats pot ser obtenir un crèdit bancari (els bancs incentiven al frau en deixar diners als quals demostren que no els necessiten), atraure socis, cobrar un bonus. També hi ha la motivació, molt típica de l'empresa familiar, per reduir els resultats: rebaixar els impostos a pagar. L'oportunitat la solen tenir persones de confiança en empreses amb sistemes de control defectuosos, bé sigui per excés de confiança, bé sigui per reducció de despeses, o per... La racionalització pot consistir per exemple a considerar-se un Robin Hood que enganya per salvar llocs de treball. El perfil del defraudador pot ser arrogant i ostentós.
"La racionalització pot consistir per exemple a considerar-se un Robin Hood que enganya per salvar llocs de treball"
Indicadors de possible frau són: alt deute (despeses financers / vendes >;; 2%; endeutament / actiu >;; 70%), baixa liquiditat (actiu corrent / passiu corrent <1), baixa rendibilitat (baii / actiu < cost del diner). També el cost d'auditoria / vendes. Amortitzacions / actius, i altres ratis molt dispars, com per exemple l'evolució del saldo de clients, respecte al sector o a la seva elució històrica.
La caixa és més difícil de maquillar que la comptabilitat. Per veure com va el negoci el millor és vigilar la caixa. La disparitat entre l'evolució dels beneficis i la caixa és un indicador. Però no és impossible maquillar la caixa; es pot fer traspassant fons d'uns comptes o línies de crèdit a altres, inclòs entre societats diferents dintre del mateix grup, que tinguin dates de tancament comptable diferents. Es pot fer inclòs per persones empleades sense poders formals, ja que els mecanismes de control bancari també es poden relaxar. Els informes dels departaments financers són molt importants i útils, però val més comprovar de pròpia mà els saldos dels comptes corrents i disposicions de crèdits.
Poden mentir les grans empreses cotitzades, i també les startups. Pot mentir tot el que té una motivació per fer-ho, encara que no sigui l'enriquiment personal. L'engany no és res nou, el Codi d'Hammurabi (1.790 AC) ja el tractava. El millor negoci ha de ser honrat.