"A la Ville de ....... Amsterdam". Aquesta podria ser la frase que resumeix el trasllat de l'agència del medicament, EMA que finalment ha recaigut sobre la ciutat d'Amsterdam. A Catalunya, l'eliminació de Barcelona a la primera ronda ha caigut com una gerra d'aigua freda. Les promeses de llocs de treball, de reactivació del sector immobiliari amb l'arribada de 900 famílies, havien posat moltes esperances sobre aquesta nominació. Sense entrar en consideracions polítiques, Barcelona mai ha tingut possibilitats de rebre l'EMA.
Els resultats de la Consultora KPMG deixava Barcelona molt per sota de ciutats europees que competien per rebre l'organisme europeu del medicament. La inseguretat jurídica, la falta de transparència institucional, l'alt nivell de corrupció i la imatge que deixen els diaris, una sola Universitat entre les 200 primeres del món, la constant reducció de les inversions en R+D, un alt nivell d'atur i la complexa situació del deute i del dèficit públic espanyol no han estat elements que hagin afavorit la candidatura de Barcelona.
"Sense entrar en consideracions polítiques, Barcelona mai ha tingut possibilitats de rebre l'EMA"
Tot el contrari passa a Amsterdam, on molts dels seus habitants es lamenten de l'arribada de l'EMA. Un recent estudi del macro economista Mathijs Bouman analitza les reaccions dels habitants de la capital holandesa amb la notícia del trasllat a Amsterdam de l'Agència Europea del Medicament, on destaca principalment el descontentament dels "Amsterdammers" respecte d'aquest "premi".
El Govern holandès ho ha aconseguit i és motiu d'alegria, tot i que la decisió ha estat envoltada de polèmica però sobretot de cop de sort, ja que Amsterdam ha sigut escollida per sorteig. Però, s'ha de reconèixer també que darrere de la candidatura d'Amsterdam el potent lobby del medicament ha desenvolupat un projecte sòlid, que posicionava Amsterdam amb molts punts a favor seu.
Nivells baixos de corrupció, transparència política, un alt nivell de confiança dels holandesos en les seves institucions, un país tolerant però organitzat, un sistema fiscal friendly que no cerca destruir l'empresa sinó afavorir-la, una societat enfocada a les noves tecnologies, a la sostenibilitat, a R+D amb una inversió de més de 6% del PIB, un aeroport internacional que comunica amb totes les capitals del món, unes instal·lacions que es construiran a mida de les necessitats de l'EMA sense cap cost per l'agència, un sistema educatiu basat en l'excel·lència, en el treball en equip, en la crítica constant i constructiva i que posa 12 universitats holandeses entre les 200 millors del món, un nivell alt de productivitat i competitivitat, una societat multicultural integradora que funciona i un llarg etcètera que els que tenim la sort de viure aquí descobrim cada dia.
Molts elements que Holanda ha sabut promocionar molt bé i que l'ha portat a disputar-se la final. La sort ha fet la resta... No obstant això, no tothom està tan eufòric. L'arribada de 900 famílies amb un alt poder adquisitiu aportaran més riquesa a la ciutat, però no passa cap dia sense que les critiques es facin sentir. Segons el sociòleg especialista en urbanisme, Jan Rath, l'EMA també portarà molts problemes en una ciutat, amb uns nivells de saturació d'habitatge que l'encareix molt en relació amb altres ciutats del país.
Segons el sociòleg especialista en urbanisme, Jan Rath, l'EMA també portarà a Amsterdam molts problemes
De fet, la falta d'habitatge a Amsterdam genera importants conflictes que encareixen tant els preus de lloguers, de per si molt elevats però també el de venda. L'arribada d'aquestes 900 famílies no pot fer res més que incrementar encara més el problema i serà la gota que farà vessar el got. Però no només l'habitatge. El sistema educatiu també patirà sota la càrrega suplementària que suposarà la creació d'escoles internacionals per acollir els nens d'aquestes 900 famílies.
Amsterdam és reconeguda com una ciutat d'oportunitats per tots aquells que són ambiciosos i amb talent. Però viure en el cor creatiu del país és un privilegi que té un cost elevat i que molts "Amsterdammers" no estan disposats a pagar. Amsterdam viu una segona edat daurada de prosperitat econòmica, de creació de llocs de treball i amb un increment de la població de 10.000 persones cada any. Amsterdam ocupa el primer lloc del rànquing de ciutats millenials que més joves atrau per davant de Berlín, Munic o Barcelona. És un punt d'atracció per venir a treballar, a assistir a congressos, a fires, a visitar canals i museus.
La saturació del centre ocupat per turistes és un element de conflictes generats per una convivència difícil. El Govern s'ha vist obligat fa unes setmanes a regular l'obertura de botigues de souvenirs que s'han convertit en una plaga. Fins i tot el famós "barri vermell" i els "Coffee Shop" estan en el punt de mira de futures regularitzacions per mirar de controlar la seva expansió. De fet, els habitants d'Amsterdam se senten exclosos de la seva ciutat i d'un mercat de l'habitatge que especula amb la forta demanda de nous vinguts que volen viure a Amsterdam. L'arribada de EMA no fa més que agreujar una situació de per si complexa.
Un problema que també podríem comparar amb el de Barcelona, però amb una diferència notable. Mentre Barcelona necessita crear llocs de feina i reactivar la seva economia, Amsterdam té plena ocupació i pateix un dèficit de treballadors amb titulació. Un fet que no passa desapercebut i que pot explicar el poc interès dels "Amsterdammers" a l'hora d'analitzar els avantatges de rebre l'EMA. Això no obstant, i malgrat tot aquest "rebuig" inicial, la societat holandesa es caracteritza per treure sempre el millor profit dels canvis. De ben segur que en aquest cas, també trobaran els punts positius que acabaran fent seus integrant-los en el seu dia a dia.