Les ciutats són el gran driver d'innovació del segle XXI. Ciutats intel·ligents (smart cities), sostenibles, interconnectades i globals. Evolucionem cap a un món de grans ciutats, que actuaran com a immensos hubs innovadors.
La innovació és un fenomen complex, de naturalesa social, que requereix xarxes socials per desenvolupar-se. I una ciutat no és més que una gran xarxa social concentrada, localitzada en un entorn geogràfic limitat, que, quan està impregnada de cultura emprenedora i del que Richard Florida va anomenar classes creatives, actua com una autèntica bomba de projectes innovadors.
En les ciutats apareixen les forces naturals de la innovació, derivades del que els economistes han denominat economies d'aglomeració: l'atracció (el talent atreu més talent, l'excel·lència atreu més excel·lència, la creativitat atreu més creativitat), la interacció (en una ciutat les interaccions positives entre els agents –emprenedors, científics, inversors- són freqüents, per l'elevada densitat dels mateixos), la informació (en una ciutat existeixen canals formals i informals d'informació privilegiada per innovar: convencions, fires, seminaris, conferències, i desbordaments (spill-overs) tecnològics per l'intercanvi de professionals i l'aprenentatge ràpid de bones pràctiques entre empreses properes), l'acceleració (la rivalitat local genera forts estímuls per innovar i accelera mútuament la innovació, com és el cas del clúster d'escoles de negoci català: IESE, ESADE i EADA), i l'anticipació (la concentració d'oferents i mercat en entorns petits permet que les innovacions de ruptura trobin ràpidament usuaris líders per propagar-se, innovadors sofisticats que actuïn com a mercats-llançadera).
Les ciutats poden ser "la invenció més gran de la humanitat" en paraules del professor de Harvard Ed Glaeser, autor del llibre The Triumph of the City, doncs gran part del que l'home ha aconseguit en els darrers tres mil·lennis ha sorgit de projectes col.laboratius en àmbits urbans. I, en l'economia del segle XXI, les ciutats configuren potentíssims ecosistemes innovadors.
Singapur, una ciutat-estat de cinc milions d'habitants, ha creat un dels sistemes d'acceleració d'innovació més eficients del món, amb infraestructures emblemàtiques com el seu aeroport, amb un increïble jardí intern amb milions de papallones. Amsterdam es posiciona com a ciutat sostenible, i ha aconseguit que el 38% dels desplaçaments interns es realitzin en bicicleta.
Bangalore (Índia), el cor del Silicon Valley hindú, lidera les inversions en tecnologies de la informació en el món, amb més de 300 milions de dòlars d'operacions de capital risc el 2012.
Londres, autèntica porta del món i clúster financer internacional, és una de les ciutats més obertes i globals, amb sis aeroports internacionals. Helsinki, un sorprenent líving lab de control de la mobilitat, un laboratori en temps real d'interconnexió informàtica de sistemes de transport públic i privat amb tecnologia mòbil que porten a qualsevol usuari, a qualsevol lloc, per la ruta més ràpida, eficient i barata.
Hong Kong, que intenta conquerir de forma agressiva la capitalitat mundial de la verticalitat, amb més de 1260 gratacels (més del doble que qualsevol altra ciutat). San José, a Califòrnia, la ciutat líder global en alta tecnologia, amb més de 5000 patents per milió d'habitants (una proporció que multiplica per 20 la mitja d'Alemanya), o Santiago de Chile, que amb el seu programa "Start-up Chile" vol crear i atreure una vibrant comunitat d'emprenedors de base tecnològica. Tots ells, grans exemples de ciutats creatives i intel·ligents.
Com en el món antic, reemergeixen les ciutats. Les ciutats creatives. Les ciutats intel·ligents, com a sistemes vius que evolucionen, s'adapten i competeixen per fer-se un lloc en el futur. I Barcelona, la gran marca de Catalunya, amb la seva increïble capacitat atractiva d'estudiants i professionals (una de les ciutats amb major afluència mundial d'estudiants de postgrau), amb la seva producció científica (que supera a Boston, líder mundial en bio-ciència, en alguns camps de la medicina), amb el seu posicionament en disseny i creativitat, la seva qualitat de vida, i privilegiat clima, ha de ser el nucli del gran ecosistema innovador del Sud d'Europa.
La innovació és un fenomen complex, de naturalesa social, que requereix xarxes socials per desenvolupar-se. I una ciutat no és més que una gran xarxa social concentrada, localitzada en un entorn geogràfic limitat, que, quan està impregnada de cultura emprenedora i del que Richard Florida va anomenar classes creatives, actua com una autèntica bomba de projectes innovadors.
En les ciutats apareixen les forces naturals de la innovació, derivades del que els economistes han denominat economies d'aglomeració: l'atracció (el talent atreu més talent, l'excel·lència atreu més excel·lència, la creativitat atreu més creativitat), la interacció (en una ciutat les interaccions positives entre els agents –emprenedors, científics, inversors- són freqüents, per l'elevada densitat dels mateixos), la informació (en una ciutat existeixen canals formals i informals d'informació privilegiada per innovar: convencions, fires, seminaris, conferències, i desbordaments (spill-overs) tecnològics per l'intercanvi de professionals i l'aprenentatge ràpid de bones pràctiques entre empreses properes), l'acceleració (la rivalitat local genera forts estímuls per innovar i accelera mútuament la innovació, com és el cas del clúster d'escoles de negoci català: IESE, ESADE i EADA), i l'anticipació (la concentració d'oferents i mercat en entorns petits permet que les innovacions de ruptura trobin ràpidament usuaris líders per propagar-se, innovadors sofisticats que actuïn com a mercats-llançadera).
Les ciutats poden ser "la invenció més gran de la humanitat" en paraules del professor de Harvard Ed Glaeser, autor del llibre The Triumph of the City, doncs gran part del que l'home ha aconseguit en els darrers tres mil·lennis ha sorgit de projectes col.laboratius en àmbits urbans. I, en l'economia del segle XXI, les ciutats configuren potentíssims ecosistemes innovadors.
Singapur, una ciutat-estat de cinc milions d'habitants, ha creat un dels sistemes d'acceleració d'innovació més eficients del món, amb infraestructures emblemàtiques com el seu aeroport, amb un increïble jardí intern amb milions de papallones. Amsterdam es posiciona com a ciutat sostenible, i ha aconseguit que el 38% dels desplaçaments interns es realitzin en bicicleta.
Bangalore (Índia), el cor del Silicon Valley hindú, lidera les inversions en tecnologies de la informació en el món, amb més de 300 milions de dòlars d'operacions de capital risc el 2012.
Londres, autèntica porta del món i clúster financer internacional, és una de les ciutats més obertes i globals, amb sis aeroports internacionals. Helsinki, un sorprenent líving lab de control de la mobilitat, un laboratori en temps real d'interconnexió informàtica de sistemes de transport públic i privat amb tecnologia mòbil que porten a qualsevol usuari, a qualsevol lloc, per la ruta més ràpida, eficient i barata.
Hong Kong, que intenta conquerir de forma agressiva la capitalitat mundial de la verticalitat, amb més de 1260 gratacels (més del doble que qualsevol altra ciutat). San José, a Califòrnia, la ciutat líder global en alta tecnologia, amb més de 5000 patents per milió d'habitants (una proporció que multiplica per 20 la mitja d'Alemanya), o Santiago de Chile, que amb el seu programa "Start-up Chile" vol crear i atreure una vibrant comunitat d'emprenedors de base tecnològica. Tots ells, grans exemples de ciutats creatives i intel·ligents.
Com en el món antic, reemergeixen les ciutats. Les ciutats creatives. Les ciutats intel·ligents, com a sistemes vius que evolucionen, s'adapten i competeixen per fer-se un lloc en el futur. I Barcelona, la gran marca de Catalunya, amb la seva increïble capacitat atractiva d'estudiants i professionals (una de les ciutats amb major afluència mundial d'estudiants de postgrau), amb la seva producció científica (que supera a Boston, líder mundial en bio-ciència, en alguns camps de la medicina), amb el seu posicionament en disseny i creativitat, la seva qualitat de vida, i privilegiat clima, ha de ser el nucli del gran ecosistema innovador del Sud d'Europa.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.