La moneda i la competitivitat

Escric aquest article en un moment àlgid de les negociacions de Grècia amb els països de la Zona Euro. El problema és difícil de resoldre. La meva impressió és que no s'acabarà de tancar, ja que si es vol trobar una solució definitiva, una de les dues parts (la UE o Grècia) hauria de perdre. Cap de les dues parts vol perdre, però tampoc cap vol fer perdre l'altra. Per això penso que la política permetrà que es vagin aconseguint acords parcials i solucions provisionals per anar malvivint amb el problema, a l'espera de millors temps, o de canvis en l'entorn.

Deixo al marge l'actualitat política. Des d'un punt de vista empresarial, val la pena entendre el paper clau que té actualment la moneda en la competitivitat de les empreses. S'ha dit sempre que quan els països es desenvolupen, les seves empreses passen successivament per tres etapes de competitivitat: competitivitat en preus, en qualitat, i en innovació. (Jo ho formulo dient: "Si no pots vendre un producte a un preu més baix que el teu competidor, fes-lo de més qualitat; i si tampoc ho aconsegueixes, fes un producte nou.")

En la primera etapa, les bases de la competitivitat són dues. En primer lloc, els costos unitaris; és a dir, la relació entre els costos salarials, energètics, de la inversió..., i la productivitat de cada un d'aquests factors. I d'altra banda, els marges de benefici. Molt sovint l'empresa no té gaire poder per modificar els costos de tot el que compra, i per això, els esforços s'han concentrat o bé en els augments de productivitat (tant del factor treball, com del capital), o bé acceptant reduir el marge.

Amb l'increment del comerç internacional, ha aparegut un nou, i important, factor de competitivitat: el valor de la moneda. La devaluació de la divisa pròpia afavoreix extraordinàriament a les empreses que venen a clients d'altres espais monetaris. D'altra banda pot perjudicar molt a les que necessiten comprar energia, matèria primera, components, o béns de capital, a fora.

Malauradament, les manipulacions del valor de la moneda han tingut, a vegades, tanta o més importància en el creixement dels països, que els esforços per millorar la productivitat... Dic tot això, per cridar l'atenció sobre dos punts de gran actualitat:

1. Aquells països que encara necessiten competir en preus han de pensar-s'ho molt abans de renunciar a la seva sobirania en la fixació del tipus de canvi per a la seva moneda, i entrar en una unió monetària amb altres països que competeixen sobretot en qualitat i en innovació. Han de saber que hauran de fer uns esforços de productivitat més grans que aquells als que estan habituats.

2. El valor de les divises el controlen d'una part "els grans Estats", i de l'altre, el que en diuen "els mercats", és a dir les grans corporacions financeres internacionals, que normalment pertanyen a aquests mateixos Estats.

Cal ser molt realista per entendre bé els avantatges i els inconvenients de la localització de les empreses de cara al mercat mundial, i no oblidar que el veritable enfrontament és entre institucions polítiques i mercat financer.