La pèrdua de capital humà

Les possibilitats d'una empresa per a reeixir en la seva activitat, estan totalment condicionades al fet de poder disposar d'un conjunt de "capitals" de qualitat. Per a mi, aquest concepte inclou bastants elements. Distingeixo entre el capital propi (físic, humà, tecnològic, financer...) i el capital de l'entorn (infraestructures, sistemes de formació, legislació, institucions públiques...). No és pas el moment de parlar de tot això. Em vull limitar a explicar que crec que estem en un procés que ens està portant a una progressiva pèrdua de capital humà, i que això és molt perillós.

Sempre he pensat que el nostre període de fort desenvolupament durant les darreres dècades del segle XX va ser degut a un "cercle virtuós" entre important creixement econòmic i forta redistribució de rendes. Més productivitat, més creixement del PIB, més redistribució fiscal, menys desigualtat, més serveis públics, millor sanitat, millor educació, més capital humà, més productivitat, més creixement... L'augment quantitatiu i qualitatiu del capital humà va ser un dels factors clau, i el motor d'aquest cercle ascendent.

Això ara s'està degradant, almenys per quatre raons:

1. El gran increment de les desigualtats de les famílies, a causa de l'atur, les reformes fiscals regressives, i les retallades en serveis públics, estan empitjorant la situació de molts nens i joves, influint negativament en la seva capacitat de formació (i en alguns casos, fins i tot en la seva salut), i en les seves possibilitats laborals.

2. Les modificacions i les reduccions en els sistemes de beques incideixen en la mateixa direcció, i deixen fora d'algunes etapes formatives i d'alguns tipus de formació, a parts importants de joves, que queden exclosos del món del treball.

3. La utilització majoritària de la contractació temporal per part de les empreses redueix el seu interès en la formació interna dels treballadors, ja que aquesta activitat és una inversió de futur que no té sentit per a aquest tipus de contractes.

4. L'escassa utilització de la formació en edat adulta o del reciclatge, dificulta la correcció d'aquestes deficiències que es converteixen en permanents.

A tot això hi podem afegir la marxa de molt capital ja format, i ben format. Tot plegat em fa témer que no estem preparant adequadament la nostra societat per al futur, un futur en què la qualitat del capital humà serà encara més important que actualment, a causa de les característiques de la competitivitat en un mercat cada cop més globalitzat. Hem de tirar enrere aquesta dinàmica de forma urgent.