Les exigències socials de l'edificació

Els indicadors dels darrers mesos ens mostren una recuperació de l'edificació a Espanya després de llargs anys de crisi econòmica. Ho podem comprovar en les grues que tornen a poblar les nostres ciutats. Però el sector es comporta de forma diferent als anys de la bombolla immobiliària, s'esforça a aconseguir una eficiència més gran i ha girat els ulls cap a les innovacions tecnològiques amb la idea de posar al centre de la seva activitat a les persones que hi viuran o treballaran als nous edificis.

Més info: La construcció s'apunta a la innovació

El món no és el del 2008. Hi ha noves inquietuds. Les conseqüències del canvi climàtic o l'envelliment de la població són realitats a què hem de donar resposta des de les nostres ciutats.

També a Barcelona, on segons dades de l'Ajuntament, un 21,5% dels seus habitants és més gran de 65 anys i viu, en bona part, en cases que necessiten ser adequades per tal puguin desenvolupar la seva vida amb normalitat, de vegades fins i tot estan mancades d'ascensor. La previsió per al 2030 indica que aquest percentatge arribarà al 30% de la població i que viurà, majoritàriament, en el 64,5% dels pisos construïts abans del 1979, quan es va aprovar la primera normativa que obligava als edificis a disposar d'aïllament tèrmic. És a dir, en cases amb sistemes de climatització ineficients, cars i incapaços de garantir uns mínims nivells de benestar als seus ocupants si no són rehabilitades energèticament.

"El sector es comporta de forma diferent als anys de la bombolla immobiliària, ja que s'esforça a aconseguir una eficiència més gran"

En parlar de benestar incloem també la salut. Avui sabem que una deficient renovació de l'aire interior dels edificis és la causa de múltiples problemes que poden comprendre des d'un simple cansament o molèstia, fins a al·lèrgies, infeccions i, fins i tot, afeccions importants.

El manteniment i la rehabilitació són peces clau de la gestió i millora de les zones urbanes. Estudis recents demostren l'estret vincle entre una bona qualitat de l'edificació la urbanització, amb la capacitat de crear nous mitjans de subsistència i noves oportunitats. Fins i tot les Nacions Unides, a la seva Agenda per al Desenvolupament Sostenible, apressa a protegir el planeta a través d'una millor gestió dels recursos naturals i l'adopció de mesures urgents per fer front al canvi climàtic.

A Catalunya s'han donat les primeres passes en aquest sentit amb la posada en marxa del Pacte Nacional per a la Renovació Urbana (PNRU), que ha de concretar-se en un text –actualment en debat- amb una visió integral sobre les polítiques de renovació, i que hauria d'atorgar un protagonisme destacat a la conservació i millora dels edificis.

Un dels principals reptes és millorar un parc d'habitatges caracteritzat per la seva mala qualitat. Segons dades de l'Institut Català de l'Energia, gairebé el 80% dels edificis existents se situen als nivells més baixos de certificació d'eficiència energètica.

Revertir aquesta situació implica crear amb la màxima urgència una xarxa de complicitats entre les Administracions, el teixit associatiu i el sector productiu per definir com volem que siguin les nostres ciutats.

Més informació
Gosalves: “La mala gestió econòmica d'un sector pot portar a la ruïna un país”
Avui et destaquem
Comentaris