Les oportunitats del Pla Juncker

La nova Comissió Europa, presidida per J.C. Junker, afirma que, davant de l'evident fracàs en la gestió de la crisi a base de polítiques d'austeritat, vol ara canviar una mica el rumb. Aquestes polítiques, centrades especialment en la reducció dràstica dels dèficits i en el retorn dels deutes, sobretot dels països perifèrics, han provocat en ells un increment de l'atur, un creixement de les desigualtats, i una reducció el consum intern, que ja no són sostenibles.

S'anuncien per tant unes certes polítiques expansives i de reactivació, entre les que es vol destacar l'anomenat Pla Junker amb inversions de més de 300.000 milions d'euros.

Aquesta era una molt bona notícia, fins que s'han conegut les característiques més detallades del Pla. Al meu entendre, té almenys quatre punts febles que fan dubtar de la seva eficàcia:

1. El 90% dels diners no seran fons públics, sinó que s'espera que siguin inversions privades estimulades per el 10% públic, que utilitzarà diners que ja existeixen els diversos pressupostos europeus. És a dir, que no hi ha diners nou, sinó traspàs de partides...

2. Aquesta procedència privada fa que segurament els programes d'inversió s'escolliran més en funció de la seva rendibilitat que no de la seva repercussió en objectius públics de modernització d'infraestructures o de transició cap a models més sostenibles. Aquesta indicació per part dels poders públics aniria lligada a una garantia de rendibilitat. ¿Recordeu el que ha passat amb el Castor...?

3. Tampoc sembla que hi hagi una prioritat en la creació d'ocupació precisament en els països on l'atur és més sagnant, ja que en principi es deixa molt obert el repartiment territorial de les inversions.

4. Aquest Pla no va acompanyat de cap augment del pressupost de la UE (ara menys de l'1% del seu PIB), ni de cap ampliació de les competències del Banc Central Europeu, que li permetessin fer polítiques en favor de la recuperació (com fa per exemple la Reserva Federal Americana) i no només de tipus monetari. Mantenir centralitzada la política monetària i descentralitzada la política fiscal, segueix sent un error que no es vol corregir.

Aquestes debilitats fan témer que hi hagi molt de fum en l'anunci del Pla i que una vegada més la UE, la Comissió, i el BCE, es quedin sense les eines necessàries per dur a terme les polítiques que es prediquen. Esperem que no sigui així...

Bon Any 2015!
Avui et destaquem
El més llegit