Fa tot just un mes, el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de Llei pel Foment de l'Ecosistema d'Empreses Emergents, més conegut com a Llei de Startups. Fa cinc mesos, el passat juliol de 2021, el Govern espanyol va presentar l'esborrany d'aquesta llei, un esborrany rebut amb aplaudiments però criticat per la falta d'ambició i claredat en alguns aspectes. Després d'un procés de diàleg social prou fluid, el projecte de llei adopta moltes de les mesures que van sol·licitar part dels principals actors del sector, encara que, a la pràctica, l'aplicació d'aquestes quedaran limitades a un reduït nombre d'startups a causa de les condicions restrictives que estableix el text normatiu.
Amb encert, mitjançant aquesta llei, el Govern reconeix la importància i el pes a l'economia del país de l'ecosistema startup, empreses de base tecnològica centrades en la innovació. No només es tracta d'un compromís amb l'ecosistema emprenedor sinó d'una declaració d'intencions per formar-ne part mitjançant la creació del Fòrum Nacional d'Empreses Emergents com a òrgan consultiu en matèria emprenedora. El sabor agredolç d'aquesta llei queda mitigat pel compromís al text normatiu d'una avaluació continuada de la seva aplicació. El Govern elevarà anualment un informe a les Corts Generals sobre els resultats de l'aplicació de la llei juntament amb propostes de millora.
Moltes startups superen el llindar límit de facturació establert per la Llei de Startups en menys de 5 anys
Un dels principals motius pels quals el nombre d'empreses beneficiàries d'aquesta llei serà molt reduït es troba a la mateixa definició d'empresa emergent: facturació màxima de cinc milions d'euros més una limitació temporal de cinc a set anys depenent del sector. Una de les grans característiques de les startups és l'escalabilitat, el creixement ràpid en usuaris i, moltes vegades, en facturació malgrat acumular pèrdues de forma sostinguda a mitjà termini. Moltes startups superen aquest llindar límit de facturació en menys de cinc anys.
Una altra de les raons que pot limitar el nombre de societats beneficiàries dels incentius de la llei és el fet d'haver inclòs en el redactat una limitació per als emprenedors en sèrie. Quan un dels socis emprenedors de l'startup ho hagi estat anteriorment d'altres 3 projectes que s'hagin aplicat la llei, independentment del seu èxit o fracàs, aquesta empresa quedarà exclosa automàticament de l'aplicació de la llei. La realitat del panorama emprenedor espanyol compta amb un 63% d'emprenedors en sèrie. A més, segons les estadístiques globals, les expectatives d'èxit d'un emprenedor augmenten exponencialment a partir de la tercera startup. A molts emprenedors novells els agrada comptar amb business angels que han estat prèviament emprenedors, els quals, com sabem, no només aporten capital sinó contactes i experiència. Està per veure si aquests socis, qui acostumen a implicar-se com a mentors a l'inici del projecte, d'anar buscadíssims passaran a ser un inconvenient. Així doncs, penalitzant l'experiència prèvia dels emprenedors, la llei no només es limita el nombre d'startups impulsades, sinó que posa l'atenció en les que tenen menys possibilitats d'èxit.
És important destacar que només el 5% de les startups espanyoles arriba als cinc anys de vida, i el 15% no arriben a l'any. Per descomptat, aquesta mesura deixa fora les startups creades pels anomenats Venture Builders impulsats normalment per emprenedors d'èxit alhora inversors, que retornen el seu èxit i coneixement a l'ecosistema emprenedor. Sorprenent, per altra banda, el reconeixement a la pluriactivitat de l'emprenedor. La llei permet bonificar la base mínima de la cotització del règim general de la seguretat social que cotitzi l'emprenedor per una feina per compte aliena de la seva quota d'autònoms com a emprenedor durant tres anys. Tot i ser una mesura positiva i raonable, la realitat del panorama emprenedor no compta amb gaires emprenedors que mantinguin una relació laboral per compte aliena alhora que emprenen un projecte, i si ho fan és per molt poc temps. Els inversors demanen dedicació plena al projecte, clàusula que s'acostuma a incloure al pacte de socis. La pluriactivitat s'entén com a sinònim de fracàs. Emprendre és intens i requereix hores i focus.
Els inversors demanen dedicació plena al projecte, i la pluriactivitat s'entén com a sinònim de fracàs
Bé és cert que la llei proporciona bones notícies a l'ecosistema i compta amb nombroses mesures que donen compliment a un dels objectius més importants: l'atracció de talent i capital internacional per al desenvolupament de l'ecosistema emprenedor espanyol. La llei de startups autoritza la compra de participacions en autocartera fins al 20% del capital com a pla retributiu per a administradors, empleats o altres col·laboradors de l'empresa. En aquesta línia i, atenent una de les insistents peticions del sector, la llei tracta favorablement les stock options, mecanisme retributiu que ofereix a l'empleat l'opció d'adquirir participacions de l'empresa a un preu inferior al mercat. Aquest mecanisme, molt habitual a les startups, comptarà amb un increment de l'exempció en la tributació fins a 50.000 euros anuals. A més, s'elimina la condició d'oferir un pla d'stock options en les mateixes condicions per a tots els empleats. Es reconeix com a eina per a empleats clau. Fins i tot trasllada la meritació de la tributació al moment de la venda de les participacions, just quan el treballador compta amb liquiditat per al pagament dels impostos. Tot i que tot això sona molt bé, la conceptualització restrictiva d'empresa emergent obligarà a moltes startups exitoses a perdre's aquestes mesures d'atracció de talent.
Els inversors, part fonamental de l'ecosistema emprenedor espanyol, també veuen completes les seves peticions. Aquests veuen incrementada la base màxima de deducció per inversió en startups fins a 100.000 euros anuals i el tipus de deducció fins al 50%. Aquest incentiu queda una mica aigualit essent només aplicable quan els fons propis de la societat invertida no siguin superiors a 400.000 euros. D'altra banda, un gran èxit és la consideració del carried interest o carry dels ens gestors com a rendiment del treball amb una reducció tributària del 50%.
Finalment, són un encert incentius fiscals com el tipus de gravamen reduït del 15% a l'Impost de Societats durant tres anys a partir del primer exercici de base imposable positiva, la possibilitat de sol·licitar un ajornament del deute tributari del Impost de Societats durant dos exercicis de base imposable positiva sense demanar garanties ni meritar interessos de demora, i l'eliminació de l'obligació de fer pagaments fraccionats durant els dos primers exercicis de base imposable positiva. De nou, moltes startups perdran aquests incentius, quan assoleixin una base imposable positiva ja hauran perdut l'etiqueta d'empresa emergent d'acord amb els termes conceptuals que determina la llei. I, precisament, ateses les pèrdues que acostuma a acumular una startup durant anys, s'elimina la causa de dissolució per pèrdues quan el patrimoni net queda reduït a una quantitat inferior a la meitat del capital social.
Cal mencionar com a gran pas les facilitats en els tràmits d'entrada i establiment de residència a Espanya per a inversors, emprenedors i professionals qualificats amb interès econòmic. Igualment, els incentius per a nòmades digitals, emprenedors o teletreballadors d'empreses no situades a Espanya que vulguin residir i treballar al territori podent-se acollir al Règim Especial de Tributació per l'impost sobre la renda dels no residents.
I per a fer realitat aquest camí de compromís del Govern amb el teixit econòmic emprenedor queda pendent que la Llei de Startups passi a tramitació parlamentària per a la seva aprovació final i entrada en vigor. Se n'espera l'aprovació abans de l'aturada estiuenca d'aquest any 2022 o, si no fos del tot àgil, ja per a l'inici de l'any escolar, setembre 2022.