Bowie: Internet és una forma de vida extraterrestre
14
de Gener
de
2016
Act.
02
de Gener
de
2017
Avís d'exempció de responsabilitat: M'agrada molt en David Bowie però no he arribat mai a ser-ne fan i no per culpa seva. L'atzar i el Dr. Music van voler que el veiés en un festival just després d'una enèrgica actuació dels millors Blur. No era ni l'espai ni el temps.
David Bowie s'ha mort. Si n'éreu fans i viviu connectats ho vau saber dilluns al matí via un tuit fet des del seu mateix compte de Twitter, fet que no deixa de ser curiós. Tots vam confiar que fos una broma de mal gust d'un hacker fins que el seu fill ho confirmava també per Twitter.
Si no viviu connectats, us en devíeu assabentar segurament a la ràdio o a la tele pràcticament al mateix moment que es publicava el tuit. A més si sou francesos o britànics, els vostres diaris de l'endemà dedicaven les portades senceres al David Bowie fent-ne més gran encara el personatge. Menció especial per la de Libération amb una foto d'ell i son fill amb el títol "Vides i mort de David Bowie".
El seu immens talent i la seva influència en nombrosos àmbits de la cultura popular està més enllà de qualsevol discussió i l'hi ha valgut desenes de qualificatius. Em quedo amb el del Nile Rodgers de Chic i productor de dos àlbums seus: el Picasso del Rock'n'Roll. Segons Rodgers Bowie, tenia la capacitat de veure el món d'una manera abstracta a més de com el veu tothom. Confesso que no l'havia sentit fins ara que s'ha mort però supera de llarg els gastats Camaleó, Duc Blanc i 'Home de les mil cares'.
Un vessant menys conegut de David Bowie, i que demostra aquesta manera abstracta de veure la realitat, és la de visionari tecnològic. Bowie sempre va utilitzar la tecnologia tant en el seu procés creatiu com en les seves posades en escena: el seu gran tema "Space Oddity" compost en un Stylophone –un piano de joguina que es toca amb un boli– o bé l'escenografia del Glass Spider Tour en serien mostres.
Però en Bowie mai no va veure la tecnologia només com un mitjà sinó com un element de transformació social, i de transformacions en sabia. El 2000, en una entrevista a la tele, deia que "el que farà Internet a la societat per bé i per mal és inimaginable" i preguntat per si era només un mitjà, ho reblava amb un "Internet no és un mitjà sinó que és una forma de vida extraterrestre".
"El 2010 la música serà com l'aigua i l'electricitat" deia també. Va ser amb aquesta visió que a finals dels 90 va fundar BowieNet convertint-se amb un proveïdor d'accés a Internet i de continguts premium. Estareu d'acord amb mi que una adreça tipus ganyet@davidbowie.com hauria vestit més que la ganyet@terra.es de l'època. El servei va estar oficialement operatiu fins a finals del 2012.
Finalment, el 2013 li va cedir els drets d'Space Oddity per un any a l'astronauta Chris Hadfield –autor de la popular versió des de l'Estació Espacial Internacional– per tal que el vídeo pogués estar penjat a YouTube de manera legal. Un cop YouTube el va despenjar els hi va tornar a cedir per dos anys més. Ja en sóc, una mica, més fan.
David Bowie s'ha mort. Si n'éreu fans i viviu connectats ho vau saber dilluns al matí via un tuit fet des del seu mateix compte de Twitter, fet que no deixa de ser curiós. Tots vam confiar que fos una broma de mal gust d'un hacker fins que el seu fill ho confirmava també per Twitter.
Si no viviu connectats, us en devíeu assabentar segurament a la ràdio o a la tele pràcticament al mateix moment que es publicava el tuit. A més si sou francesos o britànics, els vostres diaris de l'endemà dedicaven les portades senceres al David Bowie fent-ne més gran encara el personatge. Menció especial per la de Libération amb una foto d'ell i son fill amb el títol "Vides i mort de David Bowie".
El seu immens talent i la seva influència en nombrosos àmbits de la cultura popular està més enllà de qualsevol discussió i l'hi ha valgut desenes de qualificatius. Em quedo amb el del Nile Rodgers de Chic i productor de dos àlbums seus: el Picasso del Rock'n'Roll. Segons Rodgers Bowie, tenia la capacitat de veure el món d'una manera abstracta a més de com el veu tothom. Confesso que no l'havia sentit fins ara que s'ha mort però supera de llarg els gastats Camaleó, Duc Blanc i 'Home de les mil cares'.
 |
| Bowie també va veure la tecnologia com un element de transformació. |
Un vessant menys conegut de David Bowie, i que demostra aquesta manera abstracta de veure la realitat, és la de visionari tecnològic. Bowie sempre va utilitzar la tecnologia tant en el seu procés creatiu com en les seves posades en escena: el seu gran tema "Space Oddity" compost en un Stylophone –un piano de joguina que es toca amb un boli– o bé l'escenografia del Glass Spider Tour en serien mostres.
Però en Bowie mai no va veure la tecnologia només com un mitjà sinó com un element de transformació social, i de transformacions en sabia. El 2000, en una entrevista a la tele, deia que "el que farà Internet a la societat per bé i per mal és inimaginable" i preguntat per si era només un mitjà, ho reblava amb un "Internet no és un mitjà sinó que és una forma de vida extraterrestre".
"El 2010 la música serà com l'aigua i l'electricitat" deia també. Va ser amb aquesta visió que a finals dels 90 va fundar BowieNet convertint-se amb un proveïdor d'accés a Internet i de continguts premium. Estareu d'acord amb mi que una adreça tipus ganyet@davidbowie.com hauria vestit més que la ganyet@terra.es de l'època. El servei va estar oficialement operatiu fins a finals del 2012.
Finalment, el 2013 li va cedir els drets d'Space Oddity per un any a l'astronauta Chris Hadfield –autor de la popular versió des de l'Estació Espacial Internacional– per tal que el vídeo pogués estar penjat a YouTube de manera legal. Un cop YouTube el va despenjar els hi va tornar a cedir per dos anys més. Ja en sóc, una mica, més fan.