Els ecosistemes són xarxes de relacions que creen oportunitats compartides. Es tracta de perímetres difusos de talent arrelat a organitzacions diverses que creen un valor que és superior al que cada organització podria crear en solitari. Els ecosistemes que funcionen són aquells en què les cultures corporatives no són una frontera infranquejable entre els diferents actors. Els ecosistemes d’innovació i competitivitat que esdevenen referents tenen a més de les cultures corporatives de cada empresa, una cultura social compartida que opera a través de valors transversals i de codis referencials de la manera de fer les coses en aquell ecosistema.
"Els ecosistemes rellevants tenen automatismes invisibles que expliquen la serendipia de les relacions i de les innovacions"
Un dels factors culturals transversals en aquests ecosistemes com neixen els projectes i com es gestiona el risc. Un altre la consideració real sobre el fracàs. El nivell de la seva cultura associativa. És molt important com es gestiona el talent. També ho és la forma de pensar en gran (o en petit). El nivell d’ambició va associat a com es conceben les oportunitats i la viabilitat que atorga tenir a l’abast actors que les puguin fer possibles. Els ecosistemes rellevants tenen automatismes invisibles que expliquen la serendipia de les relacions i de les innovacions.
Barcelona és un ecosistema d’innovació i emprenedoria rellevant a Europa. S’ha consolidat amb major autenticitat que d’altres ecosistemes, per raons diverses: un context molt internacionalitzat, una tradició empresarial i industrial seculars i unes ajudes públiques que sempre han estat comparativament discretes. Els que han manat que es creien la importància de l’ecosistema no tenien mai prou força per atorgar pressupostos significatius, però també és cert que aquells que des del poder han volgut menystenir i afeblir l’ecosistema han hagut de reconèixer que el que volien fer era un sense sentit colossal. La marca Barcelona, poc a poc, no s’ha associat només a una de les ciutats més turístiques del món, sinó també a un centre internacional d’innovació i emprenedoria. Fer-ho, ha costat molt, més de vint anys.
Si els ecosistemes operen a través de relacions entre els seus actors, és normal que la comunicació hi jugui un paper important. De fet, la forma com es comuniquen els actors (llocs de trobada, esdeveniments formals i informals, medis convencionals i xarxes socials, etc) és una part de la cultura transversal. Entre aquests actors hi ha gent i entitats que fan de connectors naturals. VIA Empresa ha anat ocupant un espai en aquest ecosistema ric i divers de la innovació i l’emprenedoria des de fa 7 anys. Consolidar-se com un canal especialitzat en empreses i emprenedors no és mai fàcil. Fer periodisme especialitzat avui és molt difícil, fer periodisme i a més ser un punt de referència capaç d’aplegar moltes veus empresarials i universitàries entorn de l’ecosistema d’innovació i emprenedoria té molt mèrit. Aquest paper de connector i de canal que VIA Empresa fa, el trobaríem amb estils i dimensions diferents a tots els grans ecosistemes. Encara que les ambicions siguin globals, el paper que juguen els connectors locals és fonamental.
"Aquest paper de connector i de canal que VIA Empresa fa, el trobaríem amb estils i dimensions diferents a tots els grans ecosistemes"
És necessari que algú articuli els debats, que projecti els impactes de les empreses i de les universitats, que avaluï la feina que fa les administracions. Calen actors que donin veu a d’altres actors. Gent que, sense confondre els termes ni perdre de vista on és el seu lloc, simplement, dinamitzi i faciliti la major fluïdesa possible, d’idees, d’oportunitats i de persones entorn un imaginari compartit: el nostre ecosistema d’innovació i emprenedoria.