Amb l'arribada de setembre, s'inicia el tram final, per a moltes organitzacions, d' assolir els objectius anuals. El darrer trimestre sol ser determinant i qualsevol entrebanc pot comportar que no s'assoleixin les fites prefixades. En aquest context, la incertesa esdevé un fre de l'activitat i en economies molt obertes, com és la catalana, el que succeeix al món afecta de forma determinada les empreses.
Ara cal reconèixer que la situació global no sols no ha millorat, respecte al primer quadrimestre, sinó que ha empitjorat. Les previsions de futur no criden a l'optimisme com alertava el passat dimecres l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic en ajustar a la baixa en 0,1 punts percentuals la previsió del creixement mundial en passar del 3,1% al 3% la dada prevista per enguany i a la vegada reduint les del 2016 del 3,8% al 3,6%.
Una tendència a la baixa que comportaria un alentiment sostingut de l'economia mundial en els darrers cinc anys. Un menor creixement mundial en 2015 i el que s'albira pel 2016, originat bàsicament per les incerteses que sobrevolen l'economia xinesa i la disminució del creixement de la majoria de les economies emergents. Una disminució que no es veu compensada pel significatiu i sòlid creixement dels Estats Units (previsió d'un 2,4% pel 2016, que representa uns 0,4 punts més que la previsió efectuada al primer semestre) i la lleugera millora del creixement de la Zona Euro en una dècima més del previst. Un baix creixement, un 1,6%, a pesar de la forta baixada del petroli i de les matèries primeres, de la caiguda del valor de l'Euro enfront del dòlar i dels baixos tipus d'interès.
Tot un conjunt de fets que comporten clares millores quant a competitivitat de les exportacions. Ara bé, encara que millori la nostra competitivitat, la baixada del preu del petroli i la de les matèries primeres afecta fortament a la disponibilitat de recursos i al creixement dels països exportadors, minvant les seves capacitats importadores. Aquest és un fet objectiu, com ho és les importants incerteses que emergeixen arreu per la inestabilitat creixent en àmplies zones del planeta, aspectes que no ens podem oblidar, ja que cal anticipar-nos i redefinir les estratègies, tant a escala individual, com sectorial i col·lectiva.
És en aquest context en què cal també enquadrar la campanya electoral del 27S, ja que, a pesar del caire plebiscitari que tenen aquí i arreu, encara que alguns vulguin negar-ho, de les urnes haurà de sorgir un nou Govern, el qual haurà de ser coherent amb la doble voluntat expressada pels ciutadans. Per un costat, relatiu a la component plebiscitària: si una majoria àmplia expressa la voluntat inequívoca que vol esdevenir un nou Estat en el marc de la Unió Europea, obligarà a obrir un procés de negociació amb Madrid i Brussel·les per fer-ho possible, tot assumint que, en el context de la Unió, sols amb negociacions, fermesa i diàleg s'assoleixen els objectius.
Per altre costat, les urnes configuraran unes majories homogènies o heterogènies, que hauran de donar suport a la formació d'un Govern que haurà de governar amb independència del nombre de ciutadans que amb el seu vot hagin configurat aquesta majoria. Un nou Govern que en la seva acció no pot oblidar-se que vivim en un món interconnectat, en què la generació de riquesa esdevé fonamental per a mantenir les polítiques socials i crear ocupació, competint en els mercats globals. Una competència que no pot oblidar que està passant al món i les previsions de futur. Unes previsions noves, que malauradament convergeixen en la campanya del 27S, però que sembla no han estat encara interioritzades per les formacions polítiques que ens demanen el vot.
Independència si o no, és una qüestió que cal donar resposta el 27S i, de ben segur, la majoria de nosaltres té la seva decisió explicita o implícitament pressa i tots acceptarem la voluntat democràtica de la majoria. Però també cal donar resposta al model de país i com entomarem aquests nous reptes i incerteses que es presenten al món en el seu conjunt, ja que d'anticipar-nos i plantar-hi cara amb les actuacions i decisions escaients ens hi juguem també una gran part del nostre futur.
Al setembre de 2015 tenim la possibilitat de no caure en els errors del passat, acceptar el moment històric que estem vivint i l'enorme responsabilitat que tenim quant a prefixar oportunitats de futur en dipositar el nostre vot. A la vegada hem d'entendre que no sols Catalunya està en una cruïlla, ara el món també ho està i nosaltres no podem ignorar-ho ni mirar cap a un altre costat com es va fer el 2007. Està a les nostres mans decidir què volem i com ho volem i, en conseqüència, cal exigir claredat a qui ens demana el vot, tant pel que fa referència a la cruïlla catalana com a la que es dibuixa en l'horitzó mundial.
Ara cal reconèixer que la situació global no sols no ha millorat, respecte al primer quadrimestre, sinó que ha empitjorat. Les previsions de futur no criden a l'optimisme com alertava el passat dimecres l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic en ajustar a la baixa en 0,1 punts percentuals la previsió del creixement mundial en passar del 3,1% al 3% la dada prevista per enguany i a la vegada reduint les del 2016 del 3,8% al 3,6%.
Una tendència a la baixa que comportaria un alentiment sostingut de l'economia mundial en els darrers cinc anys. Un menor creixement mundial en 2015 i el que s'albira pel 2016, originat bàsicament per les incerteses que sobrevolen l'economia xinesa i la disminució del creixement de la majoria de les economies emergents. Una disminució que no es veu compensada pel significatiu i sòlid creixement dels Estats Units (previsió d'un 2,4% pel 2016, que representa uns 0,4 punts més que la previsió efectuada al primer semestre) i la lleugera millora del creixement de la Zona Euro en una dècima més del previst. Un baix creixement, un 1,6%, a pesar de la forta baixada del petroli i de les matèries primeres, de la caiguda del valor de l'Euro enfront del dòlar i dels baixos tipus d'interès.
Tot un conjunt de fets que comporten clares millores quant a competitivitat de les exportacions. Ara bé, encara que millori la nostra competitivitat, la baixada del preu del petroli i la de les matèries primeres afecta fortament a la disponibilitat de recursos i al creixement dels països exportadors, minvant les seves capacitats importadores. Aquest és un fet objectiu, com ho és les importants incerteses que emergeixen arreu per la inestabilitat creixent en àmplies zones del planeta, aspectes que no ens podem oblidar, ja que cal anticipar-nos i redefinir les estratègies, tant a escala individual, com sectorial i col·lectiva.
És en aquest context en què cal també enquadrar la campanya electoral del 27S, ja que, a pesar del caire plebiscitari que tenen aquí i arreu, encara que alguns vulguin negar-ho, de les urnes haurà de sorgir un nou Govern, el qual haurà de ser coherent amb la doble voluntat expressada pels ciutadans. Per un costat, relatiu a la component plebiscitària: si una majoria àmplia expressa la voluntat inequívoca que vol esdevenir un nou Estat en el marc de la Unió Europea, obligarà a obrir un procés de negociació amb Madrid i Brussel·les per fer-ho possible, tot assumint que, en el context de la Unió, sols amb negociacions, fermesa i diàleg s'assoleixen els objectius.
Per altre costat, les urnes configuraran unes majories homogènies o heterogènies, que hauran de donar suport a la formació d'un Govern que haurà de governar amb independència del nombre de ciutadans que amb el seu vot hagin configurat aquesta majoria. Un nou Govern que en la seva acció no pot oblidar-se que vivim en un món interconnectat, en què la generació de riquesa esdevé fonamental per a mantenir les polítiques socials i crear ocupació, competint en els mercats globals. Una competència que no pot oblidar que està passant al món i les previsions de futur. Unes previsions noves, que malauradament convergeixen en la campanya del 27S, però que sembla no han estat encara interioritzades per les formacions polítiques que ens demanen el vot.
Independència si o no, és una qüestió que cal donar resposta el 27S i, de ben segur, la majoria de nosaltres té la seva decisió explicita o implícitament pressa i tots acceptarem la voluntat democràtica de la majoria. Però també cal donar resposta al model de país i com entomarem aquests nous reptes i incerteses que es presenten al món en el seu conjunt, ja que d'anticipar-nos i plantar-hi cara amb les actuacions i decisions escaients ens hi juguem també una gran part del nostre futur.
Al setembre de 2015 tenim la possibilitat de no caure en els errors del passat, acceptar el moment històric que estem vivint i l'enorme responsabilitat que tenim quant a prefixar oportunitats de futur en dipositar el nostre vot. A la vegada hem d'entendre que no sols Catalunya està en una cruïlla, ara el món també ho està i nosaltres no podem ignorar-ho ni mirar cap a un altre costat com es va fer el 2007. Està a les nostres mans decidir què volem i com ho volem i, en conseqüència, cal exigir claredat a qui ens demana el vot, tant pel que fa referència a la cruïlla catalana com a la que es dibuixa en l'horitzó mundial.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.